ARTS Escèniques

TONI JODAR EXPLICA LA DANSA

2012-02-13T19:57:00.000+01:00

El dia 4 de febrer el grup d’escèniques va anar a veure l’espectable del ballarí Toni Jodar, que va explicar-nos l’evolució de la dansa clàssica a la contemporània, d’una manera divertida i pedagògica. Ho va fer mitjançant gestos i moviments corporals doncs l’espectacle volia fomentar que els espectadors tinguéssim unes referències i coneixements previs a l’hora de veure un espectacle de dansa moderna, però de forma dinàmica, allunyant-se del format conferència.

Personalment l’espectacle se'm va fer llarg, doncs tampoc sóc amant de la dansa, però en sortir de l’ateneu gran part del públic semblà satisfet.

SÍLVIA CLOP

LA DANSA MODERNA I CONTEMPORÀNEA

2012-02-09T19:19:00.001+01:00

Tony Jodar explica la dansa moderna i contemporània.

Tony Jodar va començar a parlar de l’ evolució del clàssic al contemporani dins del propi cos, començant per el romanticisme amb la revolució de la dansa donada per Isadora Ducan que va ser la primera que va trencar amb l’estil del ballet incorporant moviments innats i naturals del cos , ballant descalça , amb vestits còmodes donant llibertat al propi tors, no va deixar cap tècnica.

Posteriorment Marta Graham i José Limón van construir en estil precís i deixant una tècnica sistematitzada.

Primera tècnica va ser la de Graham basada en la contracció/extensió on la musculatura fa l’acció de contraure’s i expandir-se provocant el moviment del tors , les cames en paral·lel i els peus en flex tenint el terra com a suport (recordem que en el romanticisme donava més importància a la elevació) s’inspirava en el batet del cor.

Segona tècnica va ser de Limón era la de caure/recuperar-se on el cos cau pel seu pes rebotant en si mateix ( Toni Jodar la va expressar molt bé fent la demostració amb un pal dins l’escenari)

Com a característiques principals de aquestes dues tècniques podríem dir que Graham contrau el tors i Limón deixa caure el cap i el tors

Va sorgir un tercer estil de dansa contemporània donat per Mercé Cunnigham que utilitza el tors en forma de corba i dona més importància a l’espai marcant l’escenari i la direcció.

Va entrar un nou estil anomenat Relase o Postmodern incorporant tècniques com la relació física i contacte amb els cossos, on cada articulació té una possibilitat de moviment i van incorporar tècniques corporals orientals tots aquest valors donant l’economia muscular. . Va néixer a EEUU i a Europa va sorgir la dansa-teatre partint d’Alemanya dins l’expressionisme on s’interrelaciona i combina al ballarí en coautor de l’obra la seva representant era Pina Bausch.

El projecte Toni Jodar explica la dansa , està fet per la necessitat d’explicar els principals gèneres i artistes que van crear i proporcionar a la dansa noves tècniques i estils durant el segle XIX i XX. És ballarí i coreògraf.

Toni Jodar explica amb el seu cos el pas del temps de la dansa i utilitza la seva experiència de manera pedagògica la evolució del clàssic al contemporani fent referències als diversos gèneres i maneres que utilitza el cos per expressar-se en el moviment. La representació la realitza de forma acció/parla. Compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya .

Aquest projecte està molt bé desenvolupat per part del coreògraf i ballarí Toni Jodar , personalment ho vaig trobar molt i molt llarg i penso que tindria que anar dirigit més bé cap a estudiants de dansa i persones interessades amb el ball.

Elisabet Carmona

Toni Jordar explica la dansa moderna i contemporània

2012-02-09T09:38:00.005+01:00

El passat dissabte 4 de febrer vàrem assistir a l'espectacle de Toni Jodar, ballarí i coreògraf català reconegut internacionalment.

L'Ateneu va convertir-se en una classe magistral on tothom escoltava i seguia cada petit moviment o gest del ballarí. Toni Jordar convertia el seu cos en una eina per mostrar el pas del temps a la dansa i la seva evolució d'una manera original, entretinguda i pròxima.

L'espectacle, la classe creativa, fou força entretinguda. Es tractaven temes que ja ens eren propers, n'havíem parlat a altres tallers o ho havíem estudiat a història de les arts escèniques. Val a dir que a l'Ateneu aquell dia hi feia fred, i si l'espectacle es preveia que tingués una durada d'una hora, va durar-ne dues, al final, la visualització de tants vídeos em va semblar excessiva.

No sóc una persona que m'identifiqui molt amb la dansa, sóc més de la via musical o teatral, tot i així reconec que ja tinc ganes de que sigui dissabte per poder fer la Master Class que ens espera i probablement, Toni Jordar, fou una bona motivació.

Glò Ribera.

Història Robada

2012-01-18T22:54:00.000+01:00

L'obra d'aquest cap de setmana va ser Història Robada.

Enlloc de fer un comentari sobre l'argument, com és habitual, el fare sobre l'escenografia, els personatges, el vestuari...

Primer de tot, el que l'obra fós en mallorquí va dificultar una mica la comprensió al principi, però a mesura anava avançant l'obra, s'anava entenent millor.

L'escenografia era senzilla però els canvis de vestuaris ho va enriquir moltíssim. És digne d'admirar la capacitat de canvi de personantge que tenien els actors i la rapidesa en canviar-se de vestuari. Això va fer que l'obra encara s'entenguès molt més, ja que si no ho haguessin fet bé, haguès sigut un autèntic caos!!

En general l'obra em va agradar, però més pels elements externs que pel pròpi argument.

Yuma Dembele

Història Robada

2012-01-18T22:05:00.000+01:00

L'obra comença en l'any 2002, amb la història de Laura, transcorre fins als finals del segle XIX i principis del segleXX, fins arribar a un període republicà on sorgeix la història de l'alcalde Antoni Amer de la ciutat de Manacor durant la segona república.

És un alcalde que vol canviar al seu poble, fent un renaixement dins la cultura , la societat. Amb l'entrada dels falangistes ha de fugir per no ser sentenciat per no estar d'acord amb les seves idees.

Finalment Antoni Amer va ser assassinat amb un tret al cap.

Els personatges ho van fer molt bé, sobretot la dona del Antoni Amer que quan s’ ha assabentava de la mort del seu marit expressa fantàsticament els seus sentiments, fins i tot ho transmet al públic, a mi personalment em va emocionar, vaig sentir el dolor que sentia ella, en general els personatges van actuar mol bé es van saber ficar en el personatge i, a sobre feien dos personatges i van saber canviar el caràcter, que eren molt diferents.

La escenografia no era gens acertada, no diferenciaves gaire les situacions, a mi em va costar bastant de entendre l'obra pel decorat, jo penso que era un decorat pésim, però ho vaig trobar original el canvi de vestuari, que ho feien davant de tothom.

Joan Gomila (Manacor, 1962) es va llicenciar en Geografia, però la seva vida professional es va centrar en el teatre. És l'autor i director de "La història robada", un muntatge basat en el llibre del mateix nom de l'historiador Antoni Tugores. Vol fer una política teatral dels Països Catalans.

En conclusió els personatges s'ho van treballar, però el decorat no els acompanyava per a res, l'obra en si em va agrada.

Història Robada

2012-01-18T21:02:00.000+01:00

Una obra força curiosa i interessant.
Primerament, no m'esperava que l'obra fos en mallorquí i va ser una grata sorpresa, ja que, el trobo molt bufó.
La veritat es que l'obra era d'un tema interessant, i, els actors van fer un bon paper, encara que en certes ocasions em costava entendre quan parlavem, o me costava veure i relacionar els personatges.

Vaig trobar molt curiós l'idea de tenir els vestidors fora i que es es pogués veure els canvis de vestuari i tot.
L'il·luminació era bastant simple i portava poca feina, però tot i això, va estar ben situada en els moments que ho tenia que estar.

D'aquesta obra poca cosa més puc dir, sincerament sóc més de comèdies que no pas de drames.

Roger López.

Història robada '

2012-01-17T21:08:00.001+01:00

Una obra de teatre sincerament rara d'entendre, ja que els actors feien més de un paper, la noia del cabell curt no s'entenia molt bé, una obra amb mallorquí se'ls i entenia però a uns més que d'altres. però tot i així sorprenen la idea de tenir els camerinos a la vista del públic, i també em vaig fixar que totes les cortines del escenari estaven completament a fora, van actuar molt bé i resaltan quan discutien entre ells.

Gemma Marcet

els FANTASTIKS

2012-01-15T20:55:00.000+01:00

Uff... sense paraules per descriure: el començament de curs, assajos, mes assajos i estrena, tinc bones paraules pero totes després de la estrena, va ser com un descans impressionan, masses nervis per a una sola persona juntament amb tot l'equip que cada cop es feien més i més grans.

En els assajos una, veu que cada cop esta més aprop del precipici pero penses encara falta, pero de cop et trobes ja a escena amb el públic devant teu, mirante amb massa atenció cap a tu, i lo que menos esperas i menys vols es que tot s'en vagi a pique amb cins segons i aixi va ser, sense voler ni imaginarto, veus que les coses del baül no i són, que la gent espera a que diguis algo, que els teus companys sapiguin que passa algo, algo que va més cap a malament que cap a bé, que escoltis radera l'escenari passes buscan bojament el gipo, que sentis veus dien de tot menos coses que et puguin donar una idea de que fer i que de cop vulguis que la terra set tragui i que ningu sapigui res de tu, pero de cop et surt una frase de la boca "Mut porta el GIPOOOO!!!" i et dones conta que tot el teu cos torna a reaccionar en uns altres cinc segons, que els companys ajuden aque la escena no s'enfonsi, i de cop tot salvat.

Una bona experiencia que vol ser repetida!

Gemma Marcet

ELS FANTÀSTICKS

2012-01-09T22:47:00.000+01:00

El dia 16 de Desembre era un dia molt important i molt esperat pels alumnes de arts escèniques ja que era el gran dia de l'estrena de Fantasticks!

El record que tinc d'aquesta obra (tan dels últims assajos com de l'estrena) és agridolç.

Als últims dies, ens va entrar una mica de "panic attack", tots estavam neguitosos, nerviosos, amb ganes de que amb un obrir i tancar d'ulls ens trobessim un dia despres de l'obra, sense ganes de passar el mal "trago" de l'estrena. Però tot i això, els últims dos dies hi vàrem ficar moltes ganes, molts ànims i ens vam injectar de positivitat els uns als altres per a que l'obra sortís lo millor possible!

El dia de l'estrena vam estar tot el matí assajant per poder arribar a la perfecció, vam dinar tots junts per fer pinya i a les 9 del vespre ens vam llençar a l'escenari!

A la meva primera aparició a l'escenari davant del públic, el cor m'anava a mil, ademés se'm va enganxar un tros de paper a la sabata que encara em va ficar més nerviosa i ho vaig aver de resoldre com vaig poder. Però a partir de la segona aparició, em vaig començar a sentir molt agust a l'escenari i no volia marxar d'ell!

Veure que el public somriu, aplaudeix i valora el treball realitzat és molt gratificant!

Ja tinc ganes de la pròxima obra!!!!!

Yuma Dembele

ELS FANTÀSTICKS

2012-01-09T09:19:00.001+01:00

El 16 de desembre de 2011, al teatre Ateneu si preparava algo important, una cosa que atrauria a públic a veure-ho. Uns nois de escèniques estaven assajant dia i nit l'obra nomenada "Els Fantàsticks", i aquell dia tocava representar-la davant una quantitat de persones acceptable, algunes persones eren familiars o coneguts, i altres gent que no havies vist en la teva vida.

Dies anteriors només de pensar-hi ja m'agafava nervis a l'estòmac, eren com a pesigolles.

Dit i fet, el dia va arribar, com era d'esperar. El matí el vam passar assajant i la tarda a partir de les 18h vam parar i vam començar a concentrar-nos i a maquillar-nos. Va passar el temps i van arribar les 21h, l'hora clau, l'hora on començava l'espectacle.

Abans de sortir estava bastant nerviós, i amb una gran por a equivocar-me, però, la veritat no entenc el perquè, ja que, em sabia el text de pe a pa.

Al començant varen ser uns moments incòmodes, fins que vaig dir les meves primeres paraules que em vaig començar a ficar a to.

El temps anava passant i tenia ganes de estar sempre a escena i no a darrera.

Hi havia escenes complicades com per exemple la del petó, que al cap i a la fi, va costar, però amb una mica d'esforç tot s'aconsegueix.

L'obra va finalitzar, i, que en cal dir?

Trobo que va sortir bastant bé, clar que, s'ha de millorar molt, queda un gran camí per endavant.

El que més em va agradar es sentir els aplaudiments i veure que la gent reía amb l'obra i després anar a saludar els meus éssers estimats i més preciats. I gent que em felicitiva i que deia que havia sortit molt bé i s'ho havien passat fenomenal. Tot això, després del treball i els mesos que hi hem estat implicats, t'ompla molt i es una sensació de victòria, una sensació molt bufona que sempre t'agrada repetir i mai t'en canses.

Roger López

Les sensacions dels Fantàsticks

2011-12-28T20:03:00.001+01:00

El passat dia 16 de desembre, el grup d’arts escèniques vam estrenar l’obra Els Fantàsticks. Vam arribar a l’ateneu a les 9 del matí i vam assajar durant casi tot el dia. A mesura que s’apropava l’hora de l’estrena, el nervis van fer acte de presencia i jo personalment, tenia la sensació de que m’equivocaria. A les 9 començà l’obra, i tot i que abans de sortir estava bastant nerviosa, els nervis van desaparèixer ràpidament. Vaig gaudir molt, i cada vegada que tenia que sortir a escena tenia una sensació de felicitat i d’alegria. Quan vam acabar l’obra estava molt contenta, doncs tot i vam tenir algún problema i que sempre hi ha coses a millorar, havíem tingut bastant èxit! En definitiva, ha estat un bonica experiència que vull tornar a repetir el més aviat millor.

SÍLVIA CLOP

Els Fantàsticks

2011-12-23T20:49:00.001+01:00

El dia 16 de desembre

Els Fantàsticks

tenia una representació

de teatre amb el meu

grup de classe.

L’obra es titulava “els
fantàskicts” , el meu
paper era d’un home
vell, que es deia Henry.

Al començament tenia
els nervis a flor de pell i
l’estómac no deixava de

rodar dins meu, i tenia

moltes ganes de plorar.

Hem vaig tenir molta
ajuda del grup que feia

l’obra amb mi i hem

Cartell dels Fantàsticks

vaig trobar una mica
desolada al començament
quan al faltar una peça
demanada , aquesta no
sortia en cap moment.

Estic contenta com va
quedar l’obra , però en

fa un gran neguit
l’haver oblidat frases
que havia interpretat molt.

Com primera experiència
va estar molt positiva , i vaig
experimentar la improvisació
que hi va haver, i mica en mica
els nervis van anar desapareixen.

Quan va finalitzar l’obra , estava tant

eufòricaja que vaig sentir

el caliu del públic aplaudint i

rient en cada escena i les felicitacions de tothom

dins de la meva pròpia pell.

Tinc moltes ganes de repetir l’experiència i

poder agafar de tot el grup les seves

aportacions i poder absorbir l’experiència

de tots els que tenen tanta experiència en la interpretació.

SOM UN GRUP FANTÀSTICK !!! .

Elisabet Carmona

una comedia americana (sobre la ansiedad)

2011-12-21T20:50:00.000+01:00

La primera obra de teatro que realmente me lo pasé bien comparando con las dos vistas anteriormente, supongo que es la obra que es más cercana a nuestro día a día, la más actual i la segunda más pobre en escena, aunque todo muy logrado.

Lo que me sorprendio más fue el público que participo en las bromas que nos querian mostrar y nos dejaban pasar un buen rato de una hora y cuarto de risas, también la sensación que querian hacer llegar al público de la ansiedad que querian provocar.

En general todo muy correcto tanto los diálogos que tenian cada actor, que sorprendian al hablar rapido y saberse el guion hasta el último punto.

Una obra que no me importaria volver a ver, la verdad.

Gemma Marcet.

UNA COMEDIA AMERICANA SOBRE LA ANSIEDAD

2011-12-21T20:00:00.000+01:00

El passat dissabte, el grup d’escèniques vam anar a veure aquesta obra tan fantàstica que narra la història d’un matrimoni, en Frank i la Donna, quan un dia es veuen immersos en un sopar a casa seva, amb un company de feina del marit i la mare de la dona, que viu amb ells. El sopar ens mostra les seves pors i ansietats d’una manera còmica, i a l’hora estressant, que fa sentir a l’espectador les pròpies emocions dels personatges. Al llarg de l’estona l’obra evoluciona i ens mostra altres situacions tan divertides com la primera.

Personalment hem va agradar molt, la vaig trobar molt ben feta i crec que també va agradar força entre el públic assistent

SÍLVIA CLOP

2011-12-20T21:44:00.000+01:00

Aquest dissabte l'obra porgramada era UNA COMÉDIA AMERICANA SOBRE LA ANSIEDAD.

L'obra tracatava de les dues cares que tenen les persones: totes volen aparentar que són persones molt normals i corrents, amb una familia feliç, que tot els hi surt bé, aparentar que tot rutlla perfectament bé mentres pensen totalment el contrari. Els personatges actuen falsament entre ells, són políticament correctes i fan invitacions que no desitges, diuen coses que realment no pensen, amaguen coses que desitjen...només "per quedar bé".

És una obra molt lograda amb uns actors brillants que aconsegueixen transmentre el que es proposen, en aquest cas l'ansietat.

És una obra que em va agradar molt, s'em va fer molt curta i em vaig quedar amb ganes de més!! I crec que ningu del públic va marxar sense una rialla a la cara!

Yuma Dembele

Una comedia americana sobre la ansiedad

2011-12-20T19:52:00.003+01:00

UNA COMEDIA AMERICANA SOBRE LA ANSIEDAD

Frank i Donna són un matrimoni com qualsevol altre, i viuen amb la mare d’ ella. Frank treballa en una ,tenda de tèxtil i George és un home adinerat, i Hal es un company del treball que invita Frank una nit a sopar.

Aquests personatges estan estressats i ansiosos, per no poder dir lo que pensen, fins que al final de l’obra fan el que volen, encara que no sigui lo correcte i se senten millor i deixen de tenir por.

El text, fet per l’autor i actor anglès Steven Berkoff , es una reflexió de com els éssers humans a partir de les seves pors arribem a tenir ansietat.

L’obra és de l’ any 1986, i desprès de tants anys encara l’ansietat és un tema a tractar.

Es un diàleg divertit i entenedor, sobretot a l’ hora de cantar que ho feien molt bé, i per una altra part ens enfronta a les nostres pors, de una manera no tant dolenta com nosaltres pensem, i l’escenografia era correcta i entenedora.

L’obra va ser la que més hem va agradar de totes, i la més divertida, i els actors ho feien molt bé, sobretot el Hal i la Donna.

I aquesta obra et portava a introduir-te dins l’obra .

Elisabet Carmona

Intriga, sorpresa, somriures, riallades, estrès, paranoies, ganes de cridar, ganes de fugir....... ansietat.

Tot això varem sentir el públic de la sala i tot això volia transmetre l'espectacle.

Realment, de moment, una de les obres que més m'han agradat de la temporada de teatre d'enguany.

Els papers dels actors fantàstics, tots! La decoració, combinant objectes reals i projecció en pantalla, meravellosament encertada...

Un bombó d'obra; divertida, picant i extravertida.

Remarcar també, un punt culminant en l'obra; la cançó!

Cantaven els personatges a més de QUATRE VEEEUS! La professionalitat d'aquells actors era admirable.

Tant sols desitjo, que si mai em pregunten ¿Que haces por las noches?, tingui música a prop per poder girar el cap i fer cara de sorpresa!

Magnífic.

Glòria Ribera

Els fantàstics

2011-12-20T13:07:00.001+01:00

Primer de tot, donar-vos les gràcies a tot el grup d'esceniques per l'Obra dels Fantàstics a tots i a cada un de vosaltres.

-Pel que fa a l'obra i el dia de l'estrena, crec que va anar bé, podria haver anat millor, això sempre! peró el resultat va ser satisfactori!
-Pel que fa a l'equip, s'ha demostrat que si anem tots a una, i fem pinya (es a dir ens deixem estar de tonteries) podem fer el que ens proposem! i per tan el resultat acaba sent bo! som un molt bon equip i a sigut un plaer fer aquesta obra amb vatres.
Per acabar i finalitzar el redactat només dir que la gent va quedar contenta, va ser una obra curta, pero intensa! i la sensació meva, al acabar l'obra va ser d'euforia i satisfacció, espero que fos recíproca i tots aigeu quedat igual o mes satisfets que jo.

Pep Riart

ELS FANTÀSTICKS, L'ESTRENA

2011-12-18T15:50:00.002+01:00

L'EXPERIÈNCIA DELS ACTORS

GLÒRIA:

En una balança amb allò dolent o allò bo, per suposat pesen més les coses bones.

Va ser una bona estrena, potser no fou fantàstica al 100%... però n'hem d'estar orgullosos!

L'última setmana, els últims 2 dies que ja érem a lloc, foren els millors. El grup estava compenetrat i passar tot el dia junts ajuda a fer pinya, perquè això és el que més importa...

Pel que fa a com em sentia damunt l'escenari, vaig estar-hi molt còmoda. El paper m'agradava, no em requeria grans esforços i m'hi sentia bé.

Realment, crec que el públic va passar-ho bé, va riure i va sortir de l'Ateneu satisfet.

Tan sols un propòsit pel 2012; disfrutar amb tot allò que vingui, passar-ho bé amb qualsevol obra, taller o activitat que se'ns proposi.

Gràcies a tots.

ELS FANTÀSTICKS

2011-12-14T20:51:00.008+01:00

I ja hi som, passat demà és el gran dia...

Aquest divendres estrenem ELS FANTÀSITCKS!

Us hi esperem a toooooooooooooooots!

Sinopsi “Els Fantàsticks”

Els Fantàsticks, és una adaptació teatral basada en un musical estrenat a Broadway el 1960. La Lluïsa i en Matt, protagonistes de l'obra, són dos joves adolescents molt enamorats que s'estimen d'amagat a través del mur que separa les dues cases adossades on viuen. Les mares, que són en realitat molt amigues, fingeixen estar enfadades i per aconseguir que els joves es trobin i declarin el seu amor en secret, construeixen expressament el mur que els separa. No tenint prou amb això, i perquè la relació sigui acceptada, les mares contracten uns actors ambulants que simulen el segrest de la Luisa, on com a part de la trama en Matt venç, convertint-se en un heroi davant la noia. El pla resulta un èxit, però aviat els nois descobreixen l'engany i es separen. Tot i això al final es retroben i l'amor guanya.

Troba ELS FANTÀSTICKS també al facebook!

SETMANA DE LA DANSA

2011-12-03T16:57:00.000+01:00

Diuen que ballar és somiar amb els peus i aquesta setmana em arribat a somiar molt, però que molt...

La coreògrafa i ballarina Núria Selvas ens ha introduït durant aquests dies, al món de la dansa i el ballet. Hem après els passos bàsics del ballet, treballant cos i posició, i hem aprofitat per forjar les coreografies dels FANTÀSTICKS.

Durant els primers dies de taller, la poca activitat física que acostuma a ocupar el nostre dia a dia va passar-nos factura i les agulletes ens adolorien a cada pas a la gran majoria de nosaltres. Però seguíem el ritme i varem acabar la setmana satisfets i contents.

FOTÒGRAFA: GEMMA COSTA

EL POBLE

2011-11-30T20:33:00.002+01:00

El poble, és un espectable creat a través de l’obra poètica de Miquel Martí i Pol, que consta de les diferents històries d’un poble on els protagonistes expressen les seves emocions, desitjos, situacions, etc.
Així doncs, mitjançant l’actuació de dos actors, un músic i un suport visual, el públic s’acosta a l’entorn clàssic creat per l’artista.

Particularment, crec que l’espectacle estava molt ben realitzat i que els actors narraven i exposaven bastant bé els textos poètics, però no sóc persona aficionada a la poesia, així doncs sem va fer una mica llarg.

SÍLVIA CLOP

EL POBLE, de Miquel Martí i Pol

2011-11-28T19:32:00.003+01:00

Glòria Ribera.

El passat divendres 26 de novembre varem assistir a la representació d'el Poble, un espectacle creat a partir de textos de l'obra poètica El Poble, de Miquel Martí i Pol.

Desconeixia la dita obra de Miquel M. i P. però sí que n'havia llegit frases diverses com la de "Si ens besem pels carrers trontollaran les cases".
Va sorprendrem la naturalitat dels actors, fumant o bevent a escena fou un espectacle senzill i tendre.
La durada em va semblar força adequada i la combina de vers i música era molt especial.

Com podria dir mal d'un espectacle basat en paraules de Miquel Martí i Pol? És un poeta del qual fa ja temps n'estic ben enamorada, de tant en quant m'agrada llegir frases soltes de l'escriptor.

I anirem lluny, encadenats al pur atzar dels ortzons...

EL CARTELL

2011-11-25T00:05:00.000+01:00

ELS FANTÀSTICKS

2011-11-25T00:01:00.001+01:00

Sinopsi “Els Fantàsticks”

Els Fantàsticks, és una adaptació teatral basada en un musical estrenat a Broadway el 1960. La Lluïsa i en Matt, protagonistes de l'obra, són dos joves adolescents molt enamorats que s'estimen d'amagat a través del mur que separa les dues cases adossades on viuen. Les mares, que són en realitat molt amigues, fingeixen estar enfadades i per aconseguir que els joves es trobin i declarin el seu amor en secret, construeixen expressament el mur que els separa. No tenint prou amb això, i perquè la relació sigui acceptada, les mares contracten uns actors ambulants que simulen el segrest de la Luisa, on com a part de la trama en Matt venç, convertint-se en un heroi davant la noia. El pla resulta un èxit, però aviat els nois descobreixen l'engany i es separen. Tot i això al final es retroben i l'amor guanya.

El poble

2011-11-05T15:36:00.017+01:00

EL POBLE

Una obra on el seu referent es el poble dins de la seva vida quotidiana, les alegries, els problemes, les tradicions, les festes...per això coneixem al Martí i Pol, com el poeta del poble.

La posada en escena contemplada des de el ritme, la música, les fotografies, ens apropant dins de l’obra, ‘’el poble’’ a una veritat propera, en la qual els actors ens transmeten una realitat quotidiana, que amb la seva naturalitat durant la representació ens fan protagonistes dins de l’obra, el pas del temps estacional es troba molt reflexat en les dites que ens comuniquen els actors.

Martí i Pol, és un poeta que s’implica per parlar i denunciar amb la veu del poble.

Elisabet Carmona

La escenografia molt ben cuidada i estudiada ja sigui en la musica com en les imatges projectades, el llenguatge també molt rebuscat i ven parlat incloin la entonació que li donaven, una obra diferent a les demès que a la gent li va agradar, però s'ha de dir que no a tothom ja que els ànims durant la obra no es veia a un grup de gent molt animat, tot i aixi bastant distreta i una bona obra.

Gemma Marcet

ELS FANTÀSTICS PRENEN FORMA!

2011-10-25T18:19:00.005+02:00

ELS FANTÀSTICS

2011-10-18T18:50:00.006+02:00

En marxa els assajos per la pròxima estrena...

Versió del Musical; THE FANTASTIKS (el musical més representat, més traduït i més popular d' Off Brodway!!!)

Ja hi ha data per l'estrena, el 16 de Desembre!

NO S'HI POT FALTAR!

...pròximament fotos dels assajos!!! TOT UN ESPECTACLE!

La temporada de teatre i dansa al teatre Ateneu

2011-10-10T14:20:00.000+02:00

Ja us podeu començar a mirar els espectacles que aquesta temporada tindreu l'oportunitat de veure al teatre Ateneu.
Aquí teniu la programació completa:

http://www.tarrega.cat/programacio.html?id=11&seccio=34#34

En breu us passarem el llistat d'obres i activitats d'assistència obligatòria!!

Petons i teatre!

Comença el nou curs 2011-2012!

2011-09-13T20:36:00.002+02:00

Ja hi tornem a ser!

Tornem a estar actius, motivats i amb ganes de menjar-nos el món!

...ah! Tenim NOUS INTEGRAAANTS! Ja som 1r i 2n del Batxillerat d'Arts escèniques!

Esperem ben aviat començar a preparar nous projectes...

Notícies d'estiu:ELS ALUMNES DE BATXILLERAT D’ARTS ESCÈNIQUES DE L’ESCOLA ONDARA DE TÀRREGA COMENCEN LES PRÀCTIQUES AMB LA FIRA DEL TEATRE DE TÀRREGA

2011-08-02T09:33:00.000+02:00

L’EASD ONDARA de Tàrrega, oferta des del curs passat el BATXILLERATS D’ARTS en l’especialitat d’ARTS ESCÈNIQUES, a més de la d’arts plàstiques. L’escola per tal d’aconseguir que aquests alumnes d’arts es...cèniques puguin aprofitar tot el potencial escènic que Tàrrega ofereix ha firmat un conveni de col.laboració amb la Fira del Teatre de Tàrrega, i durant aquest Juliol, Agost i Setembre el alumnes desenvolupen un programa de pràctiques (Estada a l’empresa) en el camp de la gestió, producció, difusió i organització de la Fira i sota la supervisió dels seus professionals. D’aquesta manera aquests alumnes, que ja han cursat el primer curs del batxillerat, viuen en primera persona l’experiència laboral de treballar en una empresa tant important del món de les arts escèniques com la Fira i poden conèixer molts dels camps que s’inclouen dins aquest món al que es volen dedicar.
Durant el curs ja van tenir l’oportunitat de participar en d’altres experiències formatives, gràcies al conveni amb Fira Tàrrega en xerrades, assajos oberts, residències o cursos, com fou el cas de l’stage internacional STREET ARTS XCHANGE: creation in the public space, (del 11 al 15 d’abril) que FiraTàrrega i la Universitat de Winchester (UK) van organitzar conjuntament, amb l’objectiu d’oferir una formació pràctica en arts escèniques de carrer amb la participació de prestigiosos professors i artistes tant d’Anglaterra com de Catalunya.
A l’escola, i durant el curs, els alumnes reben a més de les seves classes teòriques, classes pràctiques en l’àmbit escènic per tal que en aquests dos anys que passen a l’escola puguin desenvolupar les seves capacitats en tots els àmbits que assenyala el currículum: l’interpretatiu, el gestual, el musical, el coreogràfic, el creatiu...També tenen l’oportunitat de presentar els seus treballs teatrals en públic, al TEATRE ATENEU de Tàrrega, gràcies a la col.laboració estreta que l’Escola té amb l’Ajuntament i la seva Regidoria de Cultura.

2011-06-30T23:26:00.003+02:00

I després d'un any pler d'il·lusions...

D'emocions...

I noves experiències...

Ens n'anem de vacances!!!!!!!!!!!!!

BON ESTIU!

Julieta i Romeu o l'amor mata, al Teatre Ateneu de Tàrrega!

2011-05-30T20:38:00.000+02:00

El proper divendres dia 10 de Juny, el treball dels alumnes d'escèniques de l'EASD Ondara el podreu veure a partir de les 20.15 al Teatre Ateneu de Tàrrega!! Dins els actes de Final de Curs de l'escola.
Entrada lliure!
No us ho perdeu!!

IMATGES DE L'ESTRENA A LLEIDA DE JULIETA I ROMEU O L'AMOR MATA

2011-05-27T11:25:00.002+02:00

Programa de suport a la Creació, fira de Tàrrega

2011-05-18T17:39:00.000+02:00

Aquí teniu el programa de les activitats previstes dins el programa de suport a la Creació que engeguen a la Fira de Tàrrega. Hi ha diferents tipus de propostes a les que assistirem: xerrades, assajos oberts, tallers...
Una nova molt bona oportunitat per endinsar-nos dins el món de les Arts Escèniques!

JULIETA I ROMEU O L'AMOR MATA

2011-04-30T12:01:00.000+02:00

TROBADA DE TEATRE DE SECUNDÀRIA A LLEIDA

2011-04-30T08:59:00.002+02:00

Els alumnes d'arts escèniques viatgen a Lleida el 4, 5 i 6 de maig per presentar el seu nou taller a la Trobada de Teatre de Secundària on, molts gurps d'arreu de Catalunya mostraran també els seus muntatges teatrals.
Durant les tres jornades els nostres alumnes tindran l'oportunitat de fer tallers sobre tècniques teatrals i d'intercanviar experiències i coneixements amb altres joves de Catalunya que també treballen l'art teatral.

L'estrena del nou taller JULIETA I ROMEU O L'AMOR MATA, serà el proper dimecres dia 4 a les 18.45 (HI HAGUT UN CANVI RESPECTE A L'HORA DEL PROGRAMA), al teatre de l'escola ANUNCIATA-DOMINIQUES de Lleida.

Us hi esperem!

PROGRAMA DE LA TROBADA

BLOG DE LA TROBADA:http://trobadateatresecundaria.blogspot.com/

CURS DE CREACIÓ A L'ESPAI PÚBLIC!!

2011-04-20T13:22:00.003+02:00

STREET ARTS XCHANGE!

2011-04-08T22:45:00.007+02:00

STREET ARTS XCHANGE!

La setmana del 11 al 15 participem en el curs Street Arts Xchange de FIRATÀRREGA, un curs de formació en arts de carrer

Destinat a post graduats en arts escèniques i on nosaltres, com a primera generació d'alumnes d'arts escèniques de l’EASD Ondara, agraïm que ens hagin acollit.

Esperem amb ànsies viure aquesta experiència que, de ben segur, serà molt positiva.

Fins aviat!

Art. d'Opinió

2011-03-21T18:11:00.004+01:00

B E S A ’M KATE!

Començo, abans que res, enviant un fort aplaudiment al grup de teatre FILAGARSA

Besa’m Kate, un musical de llarga durada on hem vist ballar, cantar, saltar, recitar i jo, com a mínim, he rigut fins a plorar.

Tenint en compte que són actors i actrius amateurs, la feina que han fet ha estat admirable. Espectacles així són d’aquells que fan enveja, enveja sana, i dius –Caram! Ja tinc ganes de posar-me a treballar en el projecte d’ara i disfrutar el teatre des de dins...

Podria ser crítica, aprofitant els meus coneixements sobre el cant, però no val la pena posar-se en problemes d’afinació o veu, no s’ho mereixen. Doncs la gràcia, l’energia i la vida llençades al públic han, gairebé, tapat qualsevol errada.

Per ara és l’única obra participant al concurs de grups amateurs que hem vist però, de moment, ja té el meu vot, i crec que serà difícil de canviar-lo.

Esperaré amb impaciència veure la pròxima

De veritat, que m’ha sorprès =D

Glòria Ribera

FOSQUO

Primer te tot dir que he vist bastantes obre del concurs de teatre i crec que aquesta ha estat una de les millors. Fosquo és una obra de teatre d’esquetxos amb un petit fil argumental i que passa en un circ. Des de el principi de l’obra ens diuen que aquest circ actualment està tancat i apunt de vendre’s, però es vendrà? L’actual propietari comença a recordar tots els bons moments d’aquell circ i ens endinsa en les aventures dels protagonistes.

Una obra divertida, amb bones interpretacions dels actors i una escenografia que m’ha cridat molt l’atenció, doncs hi apareixen dos instruments immersos en el propi decorat i en l’obra, que li aniran donant ritme.

En definitiva una obra agradable per passar el temps i molt ben curada!

Deixo un link per si en voleu veure alguns moments. Al final del vídeo hi podreu trobar dades de contacte per si esteu interessats!

http://www.youtube.com/watch?v=ZyIM4EBmiEo

Sílvia clop

Presentació del taller de monòlegs: M'AGRADA SER COM SOC

2011-02-21T19:31:00.000+01:00

2011-02-14T10:59:00.007+01:00

MASTER CLASS DE DANSA CONTEMPORANEA

El passat dissabte 12 de Febrer les noies d’escèniques vam participar en la Master Class que impartia el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert en un Dia amb el Públic a l’Ateneu targarí.

A la nit, en Cesc i els seus 4 ballarins ens van representar diverses coreografies on també va participar tot el públic activament.

2011-01-31T11:01:00.002+01:00

DÉU SALVATGE

( 29-1-11 )

Glò.

HA AGRADAT, I MOLT. Potser perquè era una situació molt quotidiana ( o com a mínim; realista i força natural), potser perquè ha deixat coses a pensar (o no), o potser perquè era simplement un retall de la vida d’unes persones normals i corrents i a la vegada neuròtiques, falses, estafadores, estressades...

La nit abans vaig procurar informar-me del que anava l’obra, ja que per exemple; en l’anterior, Miguel Hernandez, no m’havia assabentat de què tractava i pel que em van dir aparentava ser un “tostón”, i de cap manera, sinó que encara em va agradar força...

Però, francament, aquesta ha estat una de les millors obres que he vist aquesta Temporada de Teatre de Tàrrega.

Suposo que agrada riure d’aquelles situacions que en qualsevol moment podem trobar-nos o haver-nos trobat, però; tot i així, és a dir des de fora, fa gràcia.

Lamentable pels qui ho experimenten – còmic per la resta.

Quin sentit té l’obra? Potser fer reflexionar un públic perquè en situacions com la que planteja l’obra, si no les pot evitar, sigui capaç de trobar-hi un sentit còmic que ho faci tot més agradable o perquè aprengui... A marxar quan toca!

Crec que tothom va passar unes hores molt agradables. Un públic amb ganes de passar-s’ho bé i uns actors esplèndids.

DÉU SALVATGE

És una obra que em va agradar molt. El principi anava una mica perdut del tema el qual estaven parlant en el començament de l'obra, però mica a mica van anar aclarint les coses.

Parla de situacions que poden passar i com són les persones a vegades a l'esquena i com es comporten i al final doncs surt tota la veritat.

Abans de mirar l'obra em vaig informar una mica dels actors que hi sortien i vaig veure que n'hi havia de coneguts i que els havia vist en alguna sèrie o pel·lícula, com per exemple: Vicenta Ndonga que la vaig veure a la sèrie "Aquí no hay quién viva" d'Antena 3.

Van ser unes hores molt agradables i es va notar que va agradar al públic.

L'escenografia era bona, és a dir, lo essencial per a la obra, tot es va fer servir en algún moment.

La il·luminació. Em vaig fixar que al principi la “paret” del fons era verda i després es van cambiar les llums i es veia marró com la primera. Bona.

Els actors impresionants, molt currats, molt clavats.

Roger López Tugues.

Sensacions dels Actors

2011-01-04T23:22:00.011+01:00

Golfes de Roma

Roger López Tugues.

Minuts abans de entrar en escena estava molt nerviós i a la primera cançó igual, però, a partir de llavors ja no em vaig notar gaire nerviós, cada cop que sortia tenia més ganes de tornar a entrar. Quan el públic reia i t’aplaudia era una sensació de benestar suprema, de que la cosa està sortint bé. En aquells moments tenia la adrenalina fins als núvols. En la segona obra ja no en tenia tanta com en la primera.

Va ser una gran primera experiència, però, encara he de millor moltíssim i desprendre’m de la vergonya i aprendre a sentir-me lliure.

Yuma Dembele.

Deprès de hores i hores d'ensaig, va arribar el moment, el moment en el que ens ho jugàvam tot Tenia els sentiments a flor de pell i qualsevol cosa m'afectava, cap a bé o cap a mal.
Les hores prèvies van ser plenes d'euforia, ganes de sortir a l'escenari i menjarte'l senser, pero quan s'acostava l'hora de l'estrena, els nervis es van començar a apoderar de mi, estava molt inquieta i només pensava en repassar cada escena perquè no hi haguès cap error.
Al sortir a l'escenari i veure tota aquellq gent; vaig sentir moltes emocions, entre elles ganes de fer-ho perfecte per no defraudar al public i que no pensin que ha sigut una pèrdua de temps haver vingut al teatre.
Pero a la primera funcio, em vaig centrar tant amb no cometre cap error, aue vaig passar tota l'obra amb un nus a la gola i aixo va fer que no em centres en intentar passar-mo bé i en corregir els errors comesos als ultims ensaigos.
Entre funcio i funcio em van decaure bastant els ànims perque me'n vaig adonar dels errors comesos, pero vaig agafar forces i vaig cambiar de mentalitat: ara volia sortir a passar-m'ho bé, fer disfrutar el public i intentar no cometre errors com el de parlar massa ràpit.
A la segona funcio vaig gaudir molt i el public ta,bé ho va fer, i cada aplaudiment em va fer crèixer més i més:
Tinc ganes de tornar a viure aquesta experiéncia!!!!!!!!

Glòria Ribera.

Varem patir, varem lluitar, varem suar... Ens vam divertir, i Finalment vem triomfar!

Trobo que ens va costar molt agafar el ritme als assajos, les coreografies van anar molt apurades fins a l'últim moment, sempre pot sortir millor...

Però crec que TOTS vam passar-nos-ho estupendament bé!

Lo pitjor? El complex per la veu que va agafar-me! Entre que la primera cançó m'era baixa de tessitura, i amb el paper de Milia Gloriosa cridava com una boja... La mateixa consciència em deia que m'estava fent mal però ja no sabia ni que fer-hi, i doncs, efectivament, amb mal de coll vaig acabar.

Ja que estem d'estrena d'any; PROPÒSITS pel 2011:

Aprendre JA! a cantar musical i ser conscient de quan estic cantant líric i quan estic cantant modern, per tal de no afectar-se una via amb l'altra.

I aprendre a CRIDAR!

En resum i en general, vaig divertir-me moltíssim! Penso que podem fer moltes coses. Ha estat la primera experiència conjunta i ha resultat molt positiva.

Ja tinc ganes de començar a treballar en una altra obra!

Sílvia Clop.

Desprès de tot un trimestre preparant la nostra primera representació com a grup de teatre, vam arribar a l’ateneu de bon matí i vam acabar de preparar les coses per a l'estrena de la tarda. Minuts abans de començar l’espectacle, el nervis abundaven però la funció començà. Les primeres escenes per a mi foren molt intranquil·les, però un cop superat el primer repte enfront l’escenari les coses van anar millorant. Donava gust representar tot el que havies estat preparant davant el públic i al final l’obra sem va fer molt curta. A la segona representació els nervis desaparegueren per complet i l’adrenalina de la primera representació ja no i era però en general va ser una experiència molt bona i va anar molt bé.

Laura Rodríguez

Bé, les meves sensacions crec que van ser bastant esteses, per una banda sentia foc dins meu i moltissimes ganes de sortir i fer-ho el millor possible per tal de que tant jo , com la gent que va venir a veure'ns s'emportés un dels millors records d'aquell dia. I, per altra banda tenia uns nervis dins meu que em feien desbancar una part de les "bones sencacions", ja que, al meu parer, ho vam fer tot molt de pressa i corrents ja que al assajos, per part meva, no donava tot el que podia donar, em feia vergonya , ja que sóc bastant tímida fins que no agafo confiança amb els meus companys, i em sentia molt extranya fent un paper com el de Pseudòlia, que no estic gens acostumada.
Però quan et veus, dins dels "camerinos", se'm va oblidar tot, la vergonya de la gent que vindria a veure'm, que em coneix i es sentiria tan impresionada de veure a la Laura fent un paper còmic com jo mateixa.
I amb els nervis menjats per les ganes de fer-ho bé és el que em va fer tirar endevant els ultims segons i els que van fer que l'obra, malgrat els petits errors que vist des dels ulls de l'espectador gairebé ni es troben,sortís com jo m'esperava.
M'ho vaig passar molt bé, al acabar em vaig sentir molt ranquila i amb moltíssimes ganes de fer el segon pase i que sortís millor que el primer, desgraciadament , per al meu parer no va ser així però que hi va haver un fet que va fer que tot nosaltres ens fiquessim més a fer-ho bé, que va ser el petit fallo amb la múscia i cantar a la primera cançó, que ens vam olbidar tots la lletra esperant a que algú comencés per seguir , i nungu va començar.... però aquest fet va fer que els fiquéssim molt més les piles tots!
I trete de que hi ha gent que va quedar molt decebuda per l'obra (no dels espectadors sino actors mateix) jo crec que l'important és haver-ho fet, haver-s'ho passat molt bé fent-ho i tenir un bon record de la experiència, que realment va ser molt diferent del meu primer cop, però en aquesta vida s'ha de provar de tot!
I ja per acabar només dir , que em vaig sentir molt bé fent aquesta obra, que em va costar moltíssim trobar el personatge (ja que per les meves característiques un personatge còmic m'és molt difícil de fer...) però que amb una mica d'esforç i de ganes de voler-ho fer, tot pot sortir de meravella i és lo que jo sento ara , que ja ha passat un temps des de l'estrena.

2010-12-22T21:24:00.002+01:00

I ara, després de la Gran Estrena de GOLFES DE ROMA

Bones Festes
i

BON NADAL A TOTHOM!

i què l'any 2011 es presenti amb moltes ganes,
Molta diversió
i
MOLTES ARTS!

El cartell...

2010-12-11T18:16:00.000+01:00

2010-11-30T13:36:00.008+01:00

GRAN ESTRENA

GRAN ÈXIT!

"PER TOTS VOSALTRES!

LA NOSTRA VERSIÓ DE:"

Golfes de Roma

Comèdia de PLAUTE

Estrenada el dia 16 de Desembre a l'Ateneu Targarí,

19h. i 21h.

http://cat.lleida.com/teatre/puntuals.html?obra=6430

http://www.tarrega.cat/agenddiatot.html