Tony Jodar explica la dansa moderna i contemporània.
Tony Jodar va començar a parlar de l’ evolució del clàssic al contemporani dins del propi cos, començant per el romanticisme amb la revolució de la dansa donada per Isadora Ducan que va ser la primera que va trencar amb l’estil del ballet incorporant moviments innats i naturals del cos , ballant descalça , amb vestits còmodes donant llibertat al propi tors, no va deixar cap tècnica.
Posteriorment Marta Graham i José Limón van construir en estil precís i deixant una tècnica sistematitzada.
Primera tècnica va ser la de Graham basada en la contracció/extensió on la musculatura fa l’acció de contraure’s i expandir-se provocant el moviment del tors , les cames en paral·lel i els peus en flex tenint el terra com a suport (recordem que en el romanticisme donava més importància a la elevació) s’inspirava en el batet del cor.
Segona tècnica va ser de Limón era la de caure/recuperar-se on el cos cau pel seu pes rebotant en si mateix ( Toni Jodar la va expressar molt bé fent la demostració amb un pal dins l’escenari)
Com a característiques principals de aquestes dues tècniques podríem dir que Graham contrau el tors i Limón deixa caure el cap i el tors
Va sorgir un tercer estil de dansa contemporània donat per Mercé Cunnigham que utilitza el tors en forma de corba i dona més importància a l’espai marcant l’escenari i la direcció.
Va entrar un nou estil anomenat Relase o Postmodern incorporant tècniques com la relació física i contacte amb els cossos, on cada articulació té una possibilitat de moviment i van incorporar tècniques corporals orientals tots aquest valors donant l’economia muscular. . Va néixer a EEUU i a Europa va sorgir la dansa-teatre partint d’Alemanya dins l’expressionisme on s’interrelaciona i combina al ballarí en coautor de l’obra la seva representant era Pina Bausch.
El projecte Toni Jodar explica la dansa , està fet per la necessitat d’explicar els principals gèneres i artistes que van crear i proporcionar a la dansa noves tècniques i estils durant el segle XIX i XX. És ballarí i coreògraf.
Toni Jodar explica amb el seu cos el pas del temps de la dansa i utilitza la seva experiència de manera pedagògica la evolució del clàssic al contemporani fent referències als diversos gèneres i maneres que utilitza el cos per expressar-se en el moviment. La representació la realitza de forma acció/parla. Compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya .
Aquest projecte està molt bé desenvolupat per part del coreògraf i ballarí Toni Jodar , personalment ho vaig trobar molt i molt llarg i penso que tindria que anar dirigit més bé cap a estudiants de dansa i persones interessades amb el ball.
Elisabet Carmona
