ELS ÒSSOS RUSSOS

Obra de comèdia dirigida per Boris Rotenstein. Ambientada en el segle XVIII(a ull),  és una obra amb temes com la mort, la pobresa i l’amor que son representats humorísticament per a que la gent passi una bona estona.
Els actors interpretaven mol bè les emocions del seu personatge, la que més és la viuda, que sabia imitar mol bé al crit d’una dona trista, els altres també han interpretat mol bon paper, els actors portaves un vestuari adequat i creïble per la època que representaven. Les llums estaven ben controlades i de so no se n’ha sentit gaire.
L’obra no és que m’hagi agradat però veient des de el punt de vista artístic ha estat bona obra.

JOAN CAPDEVILA

INCENDIS

Incendis, dirigida per Oriol Broggi, és una obra llarga sense dupte i de gènere tràgic pels arguments en que tracten les escènes. Basada en la guerra del Líban, Incendis porta temes com els conflictes, la pobresa, la injustícia, els sentiments i el fanatisme que la guerra aquesta causà, tot això porta als personatges de l’obra molta angústia.
A mi personalment, m’ha agradat molt aquesta obra ja que en veritat està molt ben pensada i preparada, els actors porten un vestuari adequat i creïble, les llums estaven ben controlades i l’equip de so també ho ha fet mol be ja que tot ha estat alhora però el que més s’ha de valorar són les interpretacions del personatges, ja que estaven mol ben preparades, algo propi dels bons actors que hi havia.

JOAN CAPDEVILA

OSSOS Russos

NADINE MOLINA DÍAZ

OSSOS RUSSOS

És una comèdia bastant graciosa, ja que és una dona que queda vídua en morir el seu marit, ella es queda trista i sola plorant la pena del seu marit.Té un criat que l'ajuda en tot i li dóna consells, li diu que visqui la vida que encara és jove i aprofiti el temps, perquè el seu marit ja no tornarà, i també li adverteix que no sigui tan estupida perquè el seu marit li era infidel amb altres dones, com perquè ella li guardi el condol tant temps.Un dia es presenta a casa seva un home ben vist, que li exigeix ​​que li ha de pagar un deute que li deu el seu marit. Finalment s'agraden molt i comencen una relació, contraient matrimoni.


---------------------------------------------------------------------------------------

En una altra part protagonitzada pels mateixos actors es troben l'home que es vol casar amb la seva veïna, un dia agafa el valor que necesita i va cap a casa de la dona, allà li demana matrimoni davant del seu pare que li acepta la petició. Els dos amors comencen una vida junts, però no la vida que ells dos esperaben ja que no es comporten com a una parella civilitzada. Es pasen tot el dia discutin i com el pare de la noia viu amb ells es pasa tot el dia discutin amb el seu gendre.Tot el dia discuteixen de les propietats de cadascú.

OPINIÓ


Una de les coses que vaig trobar molt ben planificades va ser el vestuari, ja que la dona anaba precisament com en aquell temps una dona vidua anaba amb el lament expressat en el vestuari(tota vestida de negre).Emb va agradar bastant el personatge del criat que tenia tocs que li donaben gràcia a l'obra, també la dona ja que es feia la estirada amb tots els homes per fer veure el lament del seu funest marit.La casa molt ben decorada, procedent de l'època.Crec que aquesta obra estaba bastant ben feta per els tres actors, no es feia pesada i et feies un fart de riure.

NADINE MOLINA DÍAZ

INCENDIS

Incendis és una obra que tracta l'amor entre dos joves, però tindrà un final tràgic.La noia es queda embarassada, ella vol seguir cap endavant amb el fill que espera, però la mare l'obliga a donar el nadó quan neix. Mas tard és violada per el seu propi fill que no coneix.Al morir els hi deixa una carta als seus fills dient-los que busquin al seu germà i al seu pare. Encara que el seu fill no vol saber-ni res ja que no té estima a la seva mare, ho fan els dos germans junts. Però s'adonen que estava equibocada la seva pròpia mare, s'adonen que el que pensaven que era el seu pare fins ara és el seu propi germà.

OPINIÓ 

L'escenografia per a mi estava molt ben treballada, ja que es notava que portaven hores d'assajos. És una història dramàtica, molt impactant perquè, és dur saber que un fill violi la seva mare, però al cap hi ha la fi cap dels dos sabia que eren mare i fill. Trobo que els papers estaven molt ben repartits, tot molt detallat i precís. L'únic inconvenient va ser el moment en què apareixia en escena un personatge que no actuava però donava inquietud en el moment precís.

ÓSSOS RUSSOS

ÓSSOS RUSSOS

És una comèdia que es divideix en dos:

La primera part tracta d’ una dona que no vol sortir de la seva habitació des de que va mori el seu marit, té un criat que s’encarrega de tot. Un dia es va presentar un home al qual el seu marit li devia diner, i al final s’ enamoren els dos i queden junts.

La segona part tracta d’ un home que es vol casar amb la seva veïna que són amics des de petits, el pare d’ ella accepta, però els dos enamorats discuteixen per tonteries i el pare lògicament sempre esta a favor de la filla.

La escenografia era senzilla però estava molt bé, i servia per a les dues parts, una taula, un mantell, una gerra i gots. El vestuari estava també molt bé i era acord a l ‘ època, els personatges ho van fer molt bé, la dona la que més, ho exagerava tot molt i això ho feia més graciós, a part que repetien molt algunes frases i es feien pesats, però això també ho feia graciós.

Aquesta obra em va agradar més que la d’ incendis, perquè era de comèdia i l’ altra era molt dura, però la d’ incendis em va impactar cosa que aquesta no.

Eliabet Carmona

INCENDIS

INCENDIS

És una historia que tracta de l’ amor de dos joves, la dona esta embarassada i la seva mare li obliga a donar-lo. Després ella busca al seu fill amb ajuda d’ una amiga, però no el troba. Més tard és violada i té dos fills, amb els anys mor i els deixa una carta dient-lis que han de buscar al seu pare i al seu germà, al principi no volen fer cas de la carta, però entren en raó i investiguen, s’ assabenten de que el seu pare és el seu germà, la seva mare va ser violada pel seu fill, els dos es van buscar i quan es van trobar no es van reconèixer.

La escenografia estava molt treballada i el vestuari també, els personatges ho feien molt bé, excepte l’ advocat que a vegades no se l’ entenia quan parlava.

És una obra molt dura però molt treballada i per una part estranya, una dona és violada pel seu fill, això impacta molt. L’ obra podia confondre al públic perquè feia records del passat. A mi em va agrada però em va fer sentir una mica malament...i algun tros s’ em feia pesat.

Elisabet Carmona

incendis

Incendis personalment em vaig fer masses il·lusions em pensava que seria mes dramàtic, que no vull dir que no en va ser Però em pensava que seria diferent. el que em va agradar va ser, la escenografia, i com va esta dirigit.David

Anton Txèkhov - Els óssos russos

Els óssos russos és una comèdia representada per tres actors i esta dividit en dos actes. Dirigida per el director Boris Rotenstein.

La primera en escena hi ha una dona viuda que no vol oblidar el seu home tot i que ell mai l'havia tractada be ella des de que ell va morir no a sortit de l'habitació on és, el seu criat s'encarrega de fer totes les feines, fins que un dia apareix un senyor que li demana uns diners per tancar els deures que tenia amb el seu marit. 

En la segona escena són un senyor i una senyora que són amics de família des de petits, l'home va a casa de la dona a demanar-li la mà de la seva filla al seu pare, i el seu pare accepta però cada cop que ell li va a dir a la noia es posen a discutir com un matrimoni, per temes sense importància i en realitat s'estimen.

Personalment és una obra que no em va acabar d'agradar ja que trobo que és molt corrent tracta temes quotidians, aquestes dos escenes les podem veure molt en la societat en la que vivim  i trobo que potser perquè m'agüés agradat més hauria d'estar més exagerada la manera d'actuar dels protagonistes ja que en algun moment la vaig veure bastant forçada, la decoració escènica era senzilla amb una taula petita rodona i un mantell de diferent color en cada escena, tres cadires, una gerra d'aigua i un vas, amb aquests set elements han format dos escenes al estar tot ben situat i preparat quedava bastant bé. 

Aquesta obra no deixa de ser un punt de vista de la manera que tenen l'escriptor i el director de riures de l'actual societat , d'enfocar el que molts cops passa en la nostra societat i nosaltres no veiem.

Clara Garcia Collado

Els óssos russos, d'Anton Txèkhov

A mi personalment, aquesta obra no em va agradar massa, però vull destacar que em vaig divertir més en la primera comèdia que en la segona.

No sé el que va fallar pel meu gust, ja que la comèdia generalment, m'agrada.

El decorat està molt bé, era senzill però hi afavoria molt. Feia un ambient molt familiar només amb quatre mobles.

Vaig trobar més distreta la primera comèdia, ja que en una casa d'una dona on no hi entrava ningú des que el seu marit s'havia mort, de cop hi entra un home que casualment ve a reclamar els diners que li devia el seu difunt marit i la seguent discusió que mantenen aquests dos és el que em va agradar més. Just en el moment en que el majordom li deia a la dona que ja li calia sortir d'aquelles quatre parets i conèixer gent, arriba inesperadament aquest home i  després d'una gran baralla s'acaben enamorant, cosa que ja s'intueix en començar la discusió.

També vaig trobar divertits els moments del majordom i l'home en aquesta primera comèdia. Quan la dona li deia al majordom que fes fora a l'home per exemple, no era capaç de fer-ho, perquè l'home li feia massa respecte.

Vaig trobar una mica fals el riure i el plorar de la dona, no estava gaire aconseguit.

La segona comèdia la vaig trobar una mica repetitiva, però l'argument estava bé.

Aquesta és una obra que no parla de grans històries transcendentals, sino que parla de dos petites històries de la vida quotidiana en que nosaltres ens hi podem sentir identificats més facilment. 

Iris Vergé Corbera

Incendis, de Wajdi Mouawad

Només pel fet de veure els actors que hi actuaven, abans d’anar a veure l’obra ja m’esperava que seria bona. L’espectacle no només em va agradar, vaig quedar sorpresa i emocionada per haver tingut l’oportunitat de gaudir d’una obra tan bona.

Incendis, amb el títol de l’obra ja et fas una idea de que serà dura. No sempre ens han de fer riure les obres que anem a veure, és important veure aquesta obra tan tràgica per posar-se al lloc dels actors. A mi no se’m va fer gens llarga i totes les escenes les hi vaig trobar necessàries. Però aquesta és una obra complexa i emotiva que explica la història de una dona que va viure durant molt de temps en silenci a causa de no poder confessar una veritat massa forta per a ser descoberta, sobretot pels seus propis fills.

Aquesta obra segueix un argument molt diferent a les altres, ja que les escenes estan totes barrejades i constantment el públic ha d’estar preparat per a que a la pròxima escena que vegi, s’hagi fet un salt en el temps.

És fascinant com els actors podien estar preparats per a ser personatges diferents tota la estona... El muntatge va ser impressionant. Vaig notar que hi havien dedicat hores i hores per a poder realitzar una obra tan bona. Si en alguns moments per al públic, aquests canvis ja suposaven una pèrdua del fil, no era pas perquè els actors no ho fessin bé ja que per a mi ho van fer genial, el que passa és que no era presisament per a nens aquest espectacle... Sense aquests canvis en el temps l’obra perdia tot el sentit.

Em va encantar tota l’obra en general, però hi van haver escenes que realment em van emocionar bastant, com la del final i la que els enamorats s’han de separar. Em va sorprendre que els actors que representaven estar morts, apareixien a escena com a fantasmes just en els moments que els actors parlaven d’ells. També em va sorprendre i em va fer gràcia l’escena que, sent una escena de guerra, li van introduir comèdia: El pare dels dos fills amb una arma apuntant al públic...(reconec que em vaig espantar una mica)

Tot i el que ja m’esperava del Julio Manrique i la Clara Segura, que sempre els he admirat, em van sorprendre... Junts, sobre l’escenari, fan un equip fantàstic.

Cada escena de l’obra penso que agafava més força i a mesura que avançava l’acció, s’anava descobrint tot. El final és...el millor. El silenci que es provoca parla per ell sol, sense dir res, els actors, amb les expressions... Fan que el públic reflexioni sobre tot allò que acaba de veure. Aquell silenci és per a mi imprescindible.

El text és un text que et fa reflexionar i et fa pensar en el món en el que estem vivint... Un fet real. A mi em va arribar el dolor dels fills en tot moment, m’ho puc imaginar però no puc saber que es el que es sent quan descobreixes un fet tan gran de la teva pròpia família. Jo parlo com una espectadora que ja sabia el final, però per una persona que no se’l esperava, li devia sobtar molt.

Hores després de veure la funció encara estava “en estat de xoc”. És difícil que una obra així se’t oblidi fàcilment. Amb aquesta obra és pateix però també es gaudeix, val la pena.

Iris Vergé Corbera

PLAN B - TXABI FRANQUESA

El passat dissabte, 10 de novembre, Tàrrega va rebre un dels monologuistes mes coneguts, Txabi Franquesa.

El català ens va oferir lo millor que tenia, i va ser genial. Una hora de riure sense parar. Franquesa, ha actuat en molts llocs, però principalment es conegut perquè va sortir a ‘’El club de la comédia’’ de ‘’LaSexta’’.

Si teniu la oportunitat de anar a veure’l no us la perdeu. Em va agradar molt com critica i ridiculitza de una manera molt còmica la societat de avui en dia

Paula Sergeeva

Els ossos russos.

Una comèdia de Txèxov, Anton.

Dos escenes dirigides per el director rus, Boris Rotenstein. Tres personatges que interpreten dos escenes, completament diferents una de l’altra.

La primera tracta de com una viuda, no pot oblidar al seu home, i promet ser-li fidel, encarà que apareix un home que li demana que li torni uns diners que havia deixat al seu difunt marit, i ella no li vol tornar. El conflicte que sorgeix entre ells, i com el resolen té bastant comèdia.

I la segona, tracte de un senyor, que li demana la ma de la seva filla a un home, i aquest accedeix. Però els caràcters dels promesos no acaben de quadrar, i fa que hi agüi comèdia.  

Una obra una mica complicada de entendre, però et dona una visió realista.

Paula Sergeeva

 

ELS ÓSSOS RUSSOS

Una comèdia d'Anton Txèkhov, Aquesta obra es divideix en dos parts, cada una de dos obres diferents, tant l'una com l'altre són de poca duració.

El decorat de les dos varia una mica, encara que facin servir els mateixos materials, una de les coses més sorprenents van ser que les dos eren representades per tres persones (les mateixes persones per les dos obres).

Els actors ho van fer força bé, l'actriu va arribar un moment que el seu to de veu era insuportable, però era n requisit del paper de ser tan insuportable i cridanera, per causar aquesta sensació d'incomoditat al public.

La il·luminació era molt bona, passara desapercebuda completament, era una obra també amb molt pocs efectes de llum i so, així que causava més una sensació de naturalitat i formava més l'atenció del public cap als actors.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_QeJi_yBfKA

Gemma Marcet

ELS OSSOS RUSSOS

Els ossos russos, una obra curta però amb intensitat, on solament calen 3 personatges per representar-la. L'argument de l'obra no té cap dificultat, en el primer conte, un home que reclama a una dona que és vídua els diners que li deu el seu marit, i el criat de la casa s'interposa per posar la pau, però mostra respecte al senyor, que sempre està enfadat. I en la segona, un pare i una filla que tenen unes terres, i el tercer personatge es posa a discutir amb la filla per unes terres, el pare i la filla diuen que aquella terra és seva, i el personatge tercer, lògicament s'oposa i diu que aquelles terres són seves, sempre discuteixen, però en el fons estan enamorats.

Els ossos russos, és una obra que em va semblar bastant divertida, tot i que al principi no vaig entendre que es tractava de dos contes diferents, després, quan ho vaig entendre em van anar quadrant les coses. Em va fer molt riure i vaig passar una bona estona. Em va cridar l'atenció que sol fossin tres personatges, però per fer aquesta obra no n'era necessari cap més. També vaig veure un decorat senzill, l'interior de dues cases. Amb unes taules i unes cadires.

En conclusió, l'obra podria representar una obra de la vida quotidiana, on a través de la discussió es troba l'amor.

Jéssica Vila López

iris i david

La porta

(la escena esta vuida)

D: hola!! Que tal?

I: que tal... molt be molt be i tu

D: bebebe( l’aparta)

I: ah ( gets de obrir la porta)

D: tu no saps que obrir una porta sense saber que i a darrera et pot portar molts problemes.

I: no... no ho sabia... però saps que?

D: que?

I: que ara ja ho sé tu!(riuen i la I fa el gest de tornar a obrir-la)

D: noooo! Però que fas?

I:oh, obrir la porta ,no?

D: però que no as sentit que te dit?

I: mmmmm si, però es que si no la obrim no sabrem que hi ha al darrere

D: oh, es que potser no t’agrada el que hi ha al darrera

I:i tu saps el que hi ha darrera?

D: jo no?

Pausa

Però i podria haver l’infern

I:l’infern? que es l’infern?

D: no saps que es ? però tu d’on vens?

I: ah, de casa pero e passat pel supermercat... perquè saps jo tinc una amiga que...

D: l’infern estàvem al infern!

I: qui infern?

D: El que hi ha aquí darrera!

I: no fotis!

D: foto ,foto!... però tranqui-la que si no l’obrim no passarà res! Au ves ves a comprar allós a la teva amiga...

I: pero es que vull saber mes de l’infern!

D: bueno be , l’infern es un lloc on i fa molta molta calor, on hi ha dimonis, dolents, també hi ha el rajoy, que es el mes dolent... ion la gent va enganxada tot el dia al mòbil i a una cosa que li diuen wathap, i mil coses mes... oh , també i podria haver el cel!

I: ho i que es el cel?

D: Doncs el cel, es un lloc molt bonic on tothom es molt agradable i simpàtic ningú te presa per anar als llocs i no hi ha sorolls, i la gent juga a pilota i es meravellós , fantàstic!

I: que guay...!

D: sisi... molt guay !! o i podria haver la guerra !

I: he?

D: la guerra !!( s’aixequen espantats)

I: haveure .... tu que et penses que jo soc tonta??

D: tu ? tonta? No pas!

I: ah,bueno vale. Explica explica!!

D: doncs la guerra, es un lloc ni ha bombes , gent corrent, crits sorolls estranys fums de colors i ... bruixes!!!

I: aaaahhh

Pausa

I no podria ser que en lloc de tot això i hagués un simple wàter

D: wàter? Però que no veus la porta?

I: que li passa?

D: que es negra? Fosca i tenebrosa

I: et faries creus dels wàters que fan avui en dia!

D: si; els wàters de avui en dia tenen un cartell que i fica water , i aqui no i es!

Truca els bombes ?

I: i que els i dic ?

D: lo de la porta!!

( ella marxa i ell entre quan en surt fa cara de satisfaccio)

Incendis, Clara Garcia Collado

És una obra una mica complexa en diferents sentits, té una durada de tres hores, hi ha un personatge que fa de dos persones en l'obra quan és fica la jaqueta és la filla i quan se la treu és la Nawal (la seva mare). Juguen molt amb l'espai i el temps també, en la mateixa escena hi ha passat i present i això desconcerta bastant al públic, la primera escena és la més difícil d'entendre perquè passa tot molt ràpid i sense gaires explicacions.

És pot relacionar amb d'altres obres, com amb el mite de la caverna en el sentit de que cadascú veu el que vol veure i fa el que vol amb la seva vida, el germà bessó no volia anar a buscar el seu germà desaparegut perquè no creia que sigués veritat, en canvi la seva germana i creia completament i i va anar, ampliant així el camp de coneixement que tenia de la vida que havia dut la seva mare.

També es pot relacionar amb Antígona el caràcter de la protagonista que lluita per el que vol , afronta'n-ho tot amb coratge i valentia, i es fidel als seus principis.

L'estructura de l'obra crec que és molt artificiosa, molta gent que era al teatre no va entendre-la ja que es necessita molta concentració i una base també, per veure algunes coses.

Els efectes de llum i so no destacaven gens, eren bastant bàsics, i crec que en part ja està be ja que així destacaven molt més els actors i la representació que els efectes especials i era una mica també el que buscava el director suposo.

Vaig trobar també totes les representacions de tots els actors molt treballades, i amb una resolució perfecta.

En conclusió es una obra difícil d'entendre però amb un rerefons molt important ja que tracta d'una mare que vol trobar el seu fill, i el desenllaç sobta bastant al públic. Ja que no l'espera ningú.
Em va agradar molt veure aquesta obra,  trobo que va ser molt interessant.

Incendis, Gemma Marcet

Incendis una obra completament bona, on juguen moltes coses a favor i encontra del públic, primerament cal dir que la duració d'aquesta obra és de tres hores, on tens que estar bastant preparat per gaudir i estar atent, també recordo que el primer acte es fa més llarg a conseqüència de centrar a l'espectador i que s'estableixi un vincle amb els actors. El segon acte va ser més fluid, vaig estar més atenta i també va ser més clar.

Podríem vincular-lo amb l'obra literària també tràgica d'Antígona, on podríem deduir que potser és una inspiració per l'autor en començar la tragèdia.

Els actors no caldria dir que són autènticament fantàstics i professionals, com l'escenografia que els ajudava a donar un to més realista i generar realitat a l'acció de l'escena.

Efectes d'iluminació i so, integrant els efectes de projecto amb molta facilitat i sense cap mena de problemàtica pels actors i poder perdre el fil de l'obra.

Tot molt ben estudiat i assajat, on mostra al públic una gran satisfacció de l'obra.

INCENDIS, Jéssica Vila

En la meva opinió, és una obra bastant bona. El que més em va sorprendre és que la Clara fes dos personatges a la vegada, de Nawal i de la seva filla. Crec també, que has d'estar molt atent ja que en les escenes hi trobem, el passat i el present alhora, cosa difícil per als actors i per al públic, però això li dona certa importància i dinamisme. És una tragèdia que commou, ja que la mare ha estat lluitant fins a la mort per els seus fills i no es reconeix fins al final. 

M'agrada també el decorat, pensat en els moments dels enterraments, amb la costa i un forat. En el qual no deu ser fàcil actuar, és nota la professionalitat que tenen. També s'ha de destacar que al fons hi ha com un requadre vermell, amb la metàfora dels incendis. 

Tot i durar 3 hores, no se'm va fer excessivament llarg, crec que és una bona obra, em va agradar i vaig passar un bon moment.