És una obra una mica complexa en diferents sentits, té una durada de tres hores, hi ha un personatge que fa de dos persones en l'obra quan és fica la jaqueta és la filla i quan se la treu és la Nawal (la seva mare). Juguen molt amb l'espai i el temps també, en la mateixa escena hi ha passat i present i això desconcerta bastant al públic, la primera escena és la més difícil d'entendre perquè passa tot molt ràpid i sense gaires explicacions.
És pot relacionar amb d'altres obres, com amb el mite de la caverna en el sentit de que cadascú veu el que vol veure i fa el que vol amb la seva vida, el germà bessó no volia anar a buscar el seu germà desaparegut perquè no creia que sigués veritat, en canvi la seva germana i creia completament i i va anar, ampliant així el camp de coneixement que tenia de la vida que havia dut la seva mare.
També es pot relacionar amb Antígona el caràcter de la protagonista que lluita per el que vol , afronta'n-ho tot amb coratge i valentia, i es fidel als seus principis.
L'estructura de l'obra crec que és molt artificiosa, molta gent que era al teatre no va entendre-la ja que es necessita molta concentració i una base també, per veure algunes coses.
Els efectes de llum i so no destacaven gens, eren bastant bàsics, i crec que en part ja està be ja que així destacaven molt més els actors i la representació que els efectes especials i era una mica també el que buscava el director suposo.
Vaig trobar també totes les representacions de tots els actors molt treballades, i amb una resolució perfecta.
En conclusió es una obra difícil d'entendre però amb un rerefons molt important ja que tracta d'una mare que vol trobar el seu fill, i el desenllaç sobta bastant al públic. Ja que no l'espera ningú.
Em va agradar molt veure aquesta obra, trobo que va ser molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada