DIA QUATRE! { Taller dansa i moviment.

Penúltim dia de la setmana artística.
Durant aquesta setmana hi han agut diverses baixes, pero això no ens ha impedit continuar la classe.

Com sempre, hem de començar amb calentament. En posició deixant les mans penjant, i el cap també, ens relaxem. El nostre company ens frota amb la palma de la mà molt be l'esquena, les cervicals i els laterals. També els quàdriceps, i la zona del cul. Així s'acalente tota la nostra esquena.
Seguidament, estirem les cames, fent plié i relevé. Per fer el plié, hem de tenir una postura molt recta de tot el cos, cames en paralel, una mica doblegades, i l'esquena molt recta. Baixem doblegant els genolls, pero continuem mantenint la postura recta, així es com evitem fer-nos mal.
El relevé igual, pero estirem les cames, i les puntes, en ves de doblegar els genolls.

A la barra, s'ha millorat la volta. Per fer la volta es molt important donart-te impuls, i ho fem fent un petit plié. Seguidament, ens impulsem i fem una volta, quedant-nos en quarta posició. (un peu, devant de l'altre.)

Al acabar una classe intensa, es molt important que reequilibrem el nostre cos, per aixó es important que ens estirem al terra, (de panxa al aire) i estirem molt be les cames. Així, la nostra columna es fica recta i descansa.

Per últim, com sempre hem fet a les nostres classes anteriors, enssejem la creografia. Es un ball molt xulo, que ens agrada molt a tots, i ens surt prou bé. Estem tots molt orgullosos de nosaltres mateixos, i del grup.

Demà ultim dia... QUINA PENA!

Paula Sergeeva.

DIA TRES! { Taller de dansa i moviment.

Avui ha sigut el tercer dia de la setmana artística.
Les agulletes ens afecten més que mai, es molt dur, però una vegada començada la classe, tot millora.

Com sempre, es comence per un bon escalfament. El escalfament es molt important per portar un bon ritme de classe. Si no s'escalfe correctament ens podem fer mal i el nostre ritme de la classe baixaria molt.
Sobretot s'ha de escalfar be l'esquena i els quàdriceps.

Seguidament hem continuat amb la classe, practicant el plié i el relevé. El plié i el relevé ens ajuden a fer un salt correcte, bonic i elegant, a part de més coses, obviament.

A la barra, s'escalfen molt be les cames, per això, hem fet varis exercisis, sempre encarats cap a la dansa clàssica.
Calentar les puntes també es super important, per no fer-nos mal al pujar o algo, per això, en una estirilla i per parelles, ens hem ajudat a calentar les puntes correctament, també els bessons i els quàdriceps.

Per acabar, com sempre, hem fet coreografía. Es una combinació de dansa clàssica que queda molt bonic.
A part de aquesta coreografia, hem fet una al estil hip-hop, on al final, hem afegit passos nostres i tota la classe intervenia.

Demà dijous, la penúltima classe. No tenim moltes ganes de que això s'acabi.

Paula Sergeeva.

DIA DOS! { Taller de dansa i moviment.

Avui ha sigut el segon dia de la setmana artística.
Tothom està molt motivat, però a la vegada ens fa mal tot. Les agulletes ens impedeixen treballar a un ritme apropiat, i es molt agotador.

Hem començat per l'escalfament, calentant els braços, l'esquena i sobre tot les cames, fent plié i relevé
Relevé
Aixecat. Es pujar a la mitja punta o punta. Hi ha dos maneres de relevé. En la escola francesa, el relevé es fa amb una pujada llisa, continua  de mentres que el mètode de Cecchetti i la escola russa utilizant un petit  resorte (muelle (‖ pieza elástica).) . Relevé es pot fer en cinc posicions, arabesco davant, derrière, en tourant, en del passé avant, arrière del en del passé etc.

Plié

Mitat flexió dels genolls. Tots els passos de la elevació comencen i acaben amb un plié

Seguidament, em calentat a la barra, escalfant molt be els bessons, i a continuació, en una estirilla i per parelles hem estirat les puntes dels peus. Les puntes són molt importants per fer un bon moviment de relevé i altres coses.

Seguint escalfant, en dos files em posat una mica més en practica lo que vam aprendre ahir. Saltant.

I per últim, abans de fer el descans, hem practicat com se fa una caiguda correcta.

Després del descans, per parelles ens hem tingut que moure lliurement, i l'altra persona ens tenia que guiar, per no xocar amb ningú. Lo mateix que vam fer el dia abans.

Ens hem ficat en un grup, tots junts. Una persona tenia que estar davant i dirigint amb la ma, però sense tocar al grup. Ells tenien que seguir lo que el lider feia.

A continuació, hem fet lo mateix, però en parelles i grups de quatre.

Per últim, hem continuat la coreografia que vam començar ahir i casi la acabem.

No podíem acabar sense calentar, perquè no ens fessi mal res al final de la classe.

Paula Sergeeva.

PRIMER DIA DE TALLER DE DANSA I MOVIMENT!

Avui, 28/01/2013 ha sigut el primer dia de la setmana artística.

Començant per una mica de escalfament, hem calentat per poder moure'ns millor. El calentament de l'esquena, les lumbars i les cames es molt important per que no et dongui ninguna rampa o contractura.

Davant el mirall, ens han ensenyat com a fer be un ''plie'', i seguidament ho hem posat en practica saltant per la classe.

A continuació, per parelles i música tranquil·la, hem tancat els ulls, i el nostre company tenia que vigilar i guiar-nos perquè no xoquéssim amb ningú. Nosaltres teniem que moure'ns en total llibertat, deixant anar totes les emocions que sentíssim dintre.

Finalment, avans del descans, hem continuat fent ''plies'' i hem estirat la esquena, intentant ficant-la lo mes recte possible.

Desprès del descans, ens han ensenyat a girar. S'ha de fixar la mirada en un punt concret, i girar el cap mes ràpid que el cos. De tal forma ens maregem molt menys.

Ens ho hem passat molt bé avui, hem acabat molt cansats, per això.

A ver com anirà demà.

Paula Sergeeva

ANTÍGONA - GARZÓN - per Paula Sergeeva

Antígona - Garzón, dirigida per Boris Rotenstein està basada en el llibre de Sòfocles, Antígona.

El passat dissabte, dia 19 de gener, a les 10 de la nit al teatre Ataneu de Tàrrega, va tindre lloc aquesta obra tragèdic.
La meva opinió sobre l'obra no es gens bona. Crec que els personatges no estaven gens ben definits, i els actors no parlaven alt i clar. Tampoc quedava molt clar de que tractava la obra (per les persones que no s'avien llegit el llibre)
El director, anava donant instruccions, de qui es cada personatge, i de que passa en cada moment, però tot i així no quedava clar.
Una obra molt llarga i dura.
Els millor personatge va ser el de Creont, perqu`r parlava alt i clar, i donava molta emoció al espectacle.

Hi havien unes cadires, situades al escenari en forma de quadrat. Allà, els personatges estaven assentats i anaven sortint quan els hi tocava sortir en aquella escena. Els altres se'ls miraven.

Crec que podria estar molt millor, i no només jo ho dic, sinó que també ho diuen la parella de ancians que van marxar abans d'hora perquè no aguantaven mes, i el senyor que va començar a roncar cap al final del espectacle.

Gràcies.

3,2,1...comença la Setmana d'Activitats Artístiques!!

ESTIMADA KITTY- D. MORA

Estimada kitty

Brutal!, aquesta va ser la meva experiència com un grup que la setmana abans va tindre els problemes que va tenir, va poder realitzar l’obra sense cap problema i va equilibra les diferencies que tenien tots.
Una gran obra per un gran equip i esperant a que se’n facin mes!

El Trencanous- David Mora

El trencanous

L’obra dansada el trencanous em va agradar molt al veure tanta gent en un mateix escenari i balla ballet clàssic i adaptar-se en un escenari de les dimensions del de “La Passió de Cervera”.
La escenografia era molt ben buscada i els maquillatges eren ideals.
S’ha de tindre molt valor per portar una obra com aquesta, al·lucinant.

EL TRENCANOUS - Jéssica Vila

És un conte d'esperit nadalenc, en que una ballarina s'enamora d'un trencanous que li regalen. Aquest joguet, es converteix en un príncep, i emprenen un viatge arreu del món, al final de tot, la noia es desperta i a la vora i té el trencanous, tot ha estat un somni. 

David Campos, el director, dóna importància al que passa, la coreografia, l'escenografia, utilitzant també les noves tecnologies. Crec que el que ens vol transmetre és un món idealitzat, ple de fantasia.

Em va agradar molt, estava molt ben fet, les llums i les músiques eren especialment un gran efecte, que feia veure agradable la dansa, tots els ballarins estaven molt treballats, tant físicament com a l'hora de representar els personatges. 

És dels pocs espectacles que he vist de dansa. El vaig trobar una mica llarg tot i que era molt entretinguda, ja  fos per la música, els ballarins, els vestuaris tenint en conte cada país... 

ESTIMADA KITTY- Jéssica Vila

Impressió de l'obra

No va ser el primer cop que vaig pujar en un escenari, ni tampoc el primer cop que realitzava una obra de teatre, però sí que va ser la primera obra que vaig representar seriosament, en la qual han calgut molts dies d'assaig.

Des del meu punt de vista, va ser una obra que em va agradar molt. Com totes les obres, va tenir algun que altre error, però també moltes aportacions positives. Vaig sentir felicitat, m'agradava molt sortir a actuar i quan ja era el final de l'obra no volia que s'acabés, vaig estar molt còmoda, també vaig tenir nervis, però em van afectar més quan vam acabar l'obra que mentre l'estevam fent. Aquell dia, el grup va funcionar molt bé, ens ajudàvem els uns amb els altres. Em vaig sentir satisfeta de fer el batxillerat d'arts escèniques, un batxillerat com un altre, que també requereix esforç, vaig pensar que estava fent el que volia, i m'ho vaig passar molt bé.

Crec que va ser una bona experiència, que s'ha de repetir, i si pot ser, a millor! 

Estimada Kitty - per Paula Sergeeva

Impressió sobre la obra:

Ès la primera obra de teatre que interpreto, i per tal m'ha impressionat molt.
Una experiéncia única, que repetiría una vegada i una altra.

A dalt del escenari, estava nerviosa, pero a la vegada emocionada, i amb molta adrenalina.
Vull repetir aixó una vegada i una altra, i que mai pari.

Al final, aquells aplausos que dediquen a tot el grup, per l'esforç que em aconseguit a dalt del escenari, també meteix molt la pena.

Espero que aquesta sensació, la pugui repetir més cops.

EL TRENCANOUS - per Paula Sergeeva

El Trencanous (en rus Щелкунчик,Xtxelkúntxik) és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 (6 de desembre del Calendari julià) al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la coreografia de Lev Ivànov. Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.

Tracta de un conte de nadal, en el qual es transmet a travès de Ballet.
La meva opinió: molt interessant, la recomano a tots, sobretot si agrada la dansa. 
Els personatges estàn molt ben fets, es nota que hi han moltíssimes hores de enssaig. El vestuari es increíble, i molt ben sincronitzats. 

Increíble! M'ha encantat.!

Estimada Kitty

Que puc dir de l'Estimada Kitty... primerament començaré per una conclusió que he tingut molt clara des del començament, durant el meu període com alumne a l'escola Ondara, he tingut el privilegi de fer tres obres, de les quals d'una no em sento gens orgullosa, la segona alguna cosa de motivació vaig treure i la tercera des d'un primer moment em va agradar el paper que em van adjudicar com a Margot, sincerament he notat el canvi de motivació interior que sentia. Estimada Kitty és una obra d'equip i poc o molt s'ha notat en alguns moments que hem treballat junts.

Alguns problemes ens han afectat i en algun moment s'han reflectit però tot i així en n'hem en sortit, i això demostra el carinyo per poc que sigui que ens tenim com a grup i companys durant un sol any que estarem units.

Els assajos van ser agotadors, crits per un canto i mandra per l'altre, canvis d'ultima hora, i entre l'equip i hi havia un ambient tens.

El dia de l'estrena, la primera representació que vam fer devant dels nostres companys, no em vaig sentir gens orgullosa, apart dels problemes finals que vam tenir, en general em vaig decebre amb mi mateixa. La segona representació devant dels coneguts i familiars va ser diferent, volia donar el màxim i a la vegada una bona obra, però vaig tenir una sensació  final més orgullosa que l'anterior, però no satisfactòria completament.

Vaig acabar en la conclusió que als assajos del mati de l'Ateneu ( o per lo menys la meva sensació) vaig donar molt més que a les mateixes representacions, i vaig acabar amb un caos al cap que tot i haver tingut una experiència excel·lent, voldria repetir-la un cop més per donar encara mes potencial retingut sense saber perquè, i treure la sensació de fracàs.

Gemma Marcet

Estimada Kitty- NADINE

ESTIMADA KITTY

L'obra que vam protagonitzar els alumnes de batxillerat de l'Ondara va ser Estimada Kitty, la meva valoració personal és que a l'escenari vam donar tot el que vam poder de cada un tret d'alguns errors que hi va haver, però crec que va ser normal en ser la primera vegada i més en ser un grup d'aquesta mida. A la primera actuació que vam fer crec que els nervis no eren tan grans al aver menys espectadors i també en ser tots coneguts, però a la segona almenys amb mi la emoció em va fer cometre algun error cosa causada de la badada en tenir familiars i tanta gent davant nostre. Malgrat tot el que ha anat passant en aquests mesos d'entrenament crec que ha sortit una bona feina, cosa que ens ha gratificat força a tots i també crec que a la propera obra ens posarem tots molt més, tot i que jo crec que m' he esforçat bastant encara que no hagi donat tot de mi en els entrenaments.

Impressió de Estimada Kitty

Estimada Kitty

El dia 14 de Desembre vam estrena l' obra Estimada Kitty, ho vam fer dos cops; el primer va ser pels companys de primer i segon de batxillerat, i l' altre pels pares.

Jo penso que l' obra va sortir millor el segon cop, i que el primer ens va quedar una mica fluixa, crec que va ser perquè era la primera vegada i vam cometre errors que en la segona vam rectificar.

Abans de l' actuació tots estàvem nerviosos, alguns més que altres. A de més per alguns era la primera vegada que pujaven a un escenari. La sensació que vaig sentir la primera vegada que vaig fer la primera obra de la meva vida va ser molt diferent a les de més, va ser especial, tot i que l' obra no ens va quedar gaire bé, però suposo que al ser la primera vegada és diferent; però això no vol dir que els altres cops no fossin importants, cada experiència és diferent i única; vam repetir l' obra dos cops i la impressió de la primera vegada a la segona va ser diferent.

Jo no estic gaire a gust amb el treball que vaig fer, crec que ho podria haver fet millor, i que si ens haguéssim ficat les piles des de un bon principi hagués quedat immillorable, tot i que en general no estic descontenta de l' obra si no del meu personatge, no vaig poder trobar-me,  connectar amb ell, però em va agradar molt haver fet l' obra, m' ho vaig passar molt bé, i la satisfacció d' haver acabat un obra i de que a la gent li hagi agradat és molt agradable.

També és important qui es critica, els meus companys em va dir que va estar molt bé, però jo vaig veure errors, cosa que ells ni els van notar.

Elisabet Carmona

Pastorets

Clara Garcia Collado

Vaig escollir d'anar a veure els pastorets a Cervera perquè hi actuaven el David i l'Iris dos companys de classe. I em va agradar molt ja que era com una versió innovada de la versió de sempre, hi havia tots els elements que qualsevol persona relacionaria amb els pastorets, Lucífer , el diable, Sara, dimonis, pastorets... 
Impressiona bastant veure un escenari de les dimensions com les que té el teatre de la passió de Cervera, però el vestuari i el maquillatge eren molt ben aconseguits , la caracterització i el maquillatge de cada un dels personatges estava molt ben cuidada i l'iluminació i el so eren els correctes.

No només representaven teatre sinó que els dimoniets i els angelets que eren nens i nenes petits ballaven coreografies. També hi havia dos cabretes petites tancades en un tros d'escenari que s'escapaven tota l'estona , i això donava també realisme a l'obra i els actors continuaven actuant com aquell que no vol la cosa. I intervenia també un grup de música de Cervera, Cor roent, vestits de pastorets, els seus dos cantants eren el Buti i el Farra dos dels protagonistes dels pastorets, cantant cançons barreigant temes de política i de la vida actual. 

Veure en el mateix escenari gent de edats tant diferenciades, des dels 4 anys fins a 65 també és un aspecte que fa veure que és una tradició que es segueix des de ja fa anys, i que encara dura. 

Tot el conjunt de l'obra en si, em va agradar molt no em faria absolutament cap tipus de molesta tornar-hi a veure-ho.

Estimada kitty

Clara Garcia Collado

Aquesta era la primera obra que representàvem tots junts, per alguns el primer cop de pujar en l'escenari per  altres no.
Crec que és una experiència més que ens uneix com a grup, i que ens ensenya a cadascú coses que no sabíem, que no recordàvem o no pensàvem que haguéssim arribat a fer mai. 
Tot i que els últims dies abans de l'obra van ser bastant difícils de portar per alguns, tots vam acabar "fent pinya" i sabent que darrera de cada representació no només hi ha un actor, sinó que hi ha un grup de gent que fa possible que el projecte pugui tirar endavant, i que tots i cada un d'ells són igual o més importants que l'actor. 

Vam fer dos representacions la primera va ser la més fàcil de portar per dir-ho d'alguna manera tots estàvem més tranquils, i en la segona els nervis van arribar a apoderar-se d'algun de nosaltres. Els últims cinc minuts abans de sortir a escena és van fer molt llargs, fins que va sonar l'alarma i tots vam començar a córrer pel pati de butaques.
Entre escena i escena tot anava molt ràpid fins i tot massa , però al final va resultar mol satisfactori. Veure que el treball que has fet dona el seu fruit d'una manera o d'un-altra s'agraeix.Crec sincerament que va sortir bastant bé, i que es va notar que i havíem ficat ganes a l'hora de treballar-ho.

l'Eva era el meu personatge, crec que va costar una mica al principi que sortís però apoc apoc, anava fent-se veure, tot i ser tímida va acabar fent-se un racó entre tot el grup d'amics.

Trencanous

Per començar vam anar a veure un escalfament que van fer els ballarins de la companyia amb la seva professora, tots sabien el que havien de fer però cadascú reforçava més les parts que li eren més complicades, realment es veia que el treball de cada dia acaba donant resultats, ja que semblava que la seva flexibilitat no tenia límits i en cap moment cap ballarí va perdre l'expressió plàstica.

En aquesta representació la Companyia de Dansa David Campos  el director ens donava a conèixer una altra manera de veure el viatge de Clara i el Trencanous donant igual d'importància al que passa com al com passa.
És una visió més màgica i fantàstica del que seria el conte del Trencanous o fins i tot la pel·lícula ja que impressiona bastant veure l'agilitat i els moviments fins i controlats dels ballarins.
Vaig trobar que tots els vestuaris eren molt adients a l'espectacle, això i els efectes de llum i la decoració ajudaven a fer que l'espectador s'endinses a l'obra encara més, els colors molt vius i l'aport de motius nadalencs feia més proper el que passava també ja que era més agradable i adient a l'època en la que estem. Cal destacar també que els ballarins no parlaven, es donaven a entendre per gestos i molta gent de la que estava mira'n la representació no ho entenia en alguns moments, però era bastant fàcil d'entendre gracies al conjunt del moviment , la musica i d'il·luminació.

Em va agradar molt anar a veure el Trencanous, tot i que ja n'havia vist altres versions d'altres companyies sempre veus coses noves, enfocaments nous a l'obra com a les coreografies i això ajuda no només a entendre millor l'historia que és representada si no a aprendre que les coses no només es poden portar a terme d'una manera.

Clara Garcia Collado