DÉU SALVATGE

( 29-1-11 )

Glò.

HA AGRADAT, I MOLT. Potser perquè era una situació molt quotidiana ( o com a mínim; realista i força natural), potser perquè ha deixat coses a pensar (o no), o potser perquè era simplement un retall de la vida d’unes persones normals i corrents i a la vegada neuròtiques, falses, estafadores, estressades...

La nit abans vaig procurar informar-me del que anava l’obra, ja que per exemple; en l’anterior, Miguel Hernandez, no m’havia assabentat de què tractava i pel que em van dir aparentava ser un “tostón”, i de cap manera, sinó que encara em va agradar força...

Però, francament, aquesta ha estat una de les millors obres que he vist aquesta Temporada de Teatre de Tàrrega.

Suposo que agrada riure d’aquelles situacions que en qualsevol moment podem trobar-nos o haver-nos trobat, però; tot i així, és a dir des de fora, fa gràcia.

Lamentable pels qui ho experimenten – còmic per la resta.

Quin sentit té l’obra? Potser fer reflexionar un públic perquè en situacions com la que planteja l’obra, si no les pot evitar, sigui capaç de trobar-hi un sentit còmic que ho faci tot més agradable o perquè aprengui... A marxar quan toca!

Crec que tothom va passar unes hores molt agradables. Un públic amb ganes de passar-s’ho bé i uns actors esplèndids.

DÉU SALVATGE

És una obra que em va agradar molt. El principi anava una mica perdut del tema el qual estaven parlant en el començament de l'obra, però mica a mica van anar aclarint les coses.

Parla de situacions que poden passar i com són les persones a vegades a l'esquena i com es comporten i al final doncs surt tota la veritat.

Abans de mirar l'obra em vaig informar una mica dels actors que hi sortien i vaig veure que n'hi havia de coneguts i que els havia vist en alguna sèrie o pel·lícula, com per exemple: Vicenta Ndonga que la vaig veure a la sèrie "Aquí no hay quién viva" d'Antena 3.

Van ser unes hores molt agradables i es va notar que va agradar al públic.

L'escenografia era bona, és a dir, lo essencial per a la obra, tot es va fer servir en algún moment.

La il·luminació. Em vaig fixar que al principi la “paret” del fons era verda i després es van cambiar les llums i es veia marró com la primera. Bona.

Els actors impresionants, molt currats, molt clavats.

Roger López Tugues. 

Sensacions dels Actors

 Golfes de Roma

Roger López Tugues.

Minuts abans de entrar en escena estava molt nerviós i a la primera cançó igual, però, a partir de llavors ja no em vaig notar gaire nerviós, cada cop que sortia tenia més ganes de tornar a entrar. Quan el públic reia i t’aplaudia era una sensació de benestar suprema, de que la cosa està sortint bé. En aquells moments tenia la adrenalina fins als núvols. En la segona obra ja no en tenia tanta com en la primera.

Va ser una gran primera experiència, però, encara he de millor moltíssim i desprendre’m de la vergonya i aprendre a sentir-me lliure.

Yuma Dembele.



Deprès de hores i hores d'ensaig, va arribar el moment, el moment en el que ens ho jugàvam tot Tenia els sentiments a flor de pell i qualsevol cosa m'afectava, cap a bé o cap a mal.
Les hores prèvies van ser plenes d'euforia, ganes de sortir a l'escenari i menjarte'l senser, pero quan s'acostava l'hora de l'estrena, els nervis es van començar a apoderar de mi, estava molt inquieta i només pensava en repassar cada escena perquè no hi haguès cap error.
Al sortir a l'escenari i veure tota aquellq gent; vaig sentir moltes emocions, entre elles ganes de fer-ho perfecte per no defraudar al public i que no pensin que ha sigut una pèrdua de temps haver vingut al teatre.
Pero a la primera funcio, em vaig centrar tant amb no cometre cap error, aue vaig passar tota l'obra amb un nus a la gola i aixo va fer que no em centres en intentar passar-mo bé i en corregir els errors comesos als ultims ensaigos.
Entre funcio i funcio em van decaure bastant els ànims perque me'n vaig adonar dels errors comesos, pero vaig agafar forces i vaig cambiar de mentalitat: ara volia sortir a passar-m'ho bé, fer disfrutar el public i intentar no cometre errors com el de parlar massa ràpit.
A la segona funcio vaig gaudir molt i el public ta,bé ho va fer, i cada aplaudiment em va fer crèixer més i més:
Tinc ganes de tornar a viure aquesta experiéncia!!!!!!!!









 Glòria Ribera.

Varem patir, varem lluitar, varem suar... Ens vam divertir, i Finalment vem triomfar! 

Trobo que ens va costar molt agafar el ritme als assajos, les coreografies van anar molt apurades fins a l'últim moment, sempre pot sortir millor...

Però crec que TOTS vam passar-nos-ho estupendament bé! 

  

Lo pitjor? El complex per la veu que va agafar-me! Entre que la primera cançó m'era baixa de tessitura, i amb el paper de Milia Gloriosa cridava com una boja... La mateixa consciència em deia que m'estava fent mal però ja no sabia ni que fer-hi, i doncs, efectivament, amb mal de coll vaig acabar.

Ja que estem d'estrena d'any;  PROPÒSITS pel 2011:

Aprendre JA! a cantar musical i ser conscient de quan estic cantant líric i quan estic cantant modern, per tal de no afectar-se una via amb l'altra. 

I aprendre a CRIDAR!

En resum i en general, vaig divertir-me moltíssim! Penso que podem fer moltes coses. Ha estat la primera experiència conjunta i ha resultat molt positiva. 

Ja tinc ganes de començar a treballar en una altra obra!










Sílvia Clop.

Desprès de tot un trimestre preparant la nostra primera representació com a grup de teatre, vam arribar a l’ateneu de bon matí i vam acabar de preparar les coses per a l'estrena de la tarda. Minuts abans de començar l’espectacle, el nervis abundaven però la funció començà. Les primeres escenes per a mi foren molt intranquil·les, però un cop superat el primer repte enfront l’escenari les coses van anar millorant. Donava gust representar tot el que havies estat preparant davant el públic i al final l’obra sem va fer molt curta. A la segona representació els nervis desaparegueren per complet i l’adrenalina de la primera representació ja no i era però en general va ser una experiència molt bona i va anar molt bé.

Laura Rodríguez

Bé, les meves sensacions crec que van ser bastant esteses, per una banda sentia foc dins meu i moltissimes ganes de sortir i fer-ho el millor possible per tal de que tant jo , com la gent que va venir a veure'ns s'emportés un dels millors records d'aquell dia. I, per altra banda tenia uns nervis dins meu que em feien desbancar una part de les "bones sencacions", ja que, al meu parer, ho vam fer tot molt de pressa i corrents ja que al assajos, per part meva, no donava tot el que podia donar, em feia vergonya , ja que sóc bastant tímida fins que no agafo confiança amb els meus companys, i em sentia molt extranya fent un paper com el de Pseudòlia, que no estic gens acostumada.
Però quan et veus, dins dels "camerinos", se'm va oblidar tot, la vergonya de la gent que vindria a veure'm, que em coneix i es sentiria tan impresionada de veure a la Laura fent un paper còmic com jo mateixa.
I amb els nervis menjats per les ganes de fer-ho bé és el que em va fer tirar endevant els ultims segons i els que van fer que l'obra, malgrat els petits errors que vist des dels ulls de l'espectador gairebé ni es troben,sortís com jo m'esperava.
M'ho vaig passar molt bé, al acabar em vaig sentir molt ranquila i amb moltíssimes ganes de fer el segon pase i que sortís millor que el primer, desgraciadament , per al meu parer no va ser així però que hi va haver un fet que va fer que tot nosaltres ens fiquessim més a fer-ho bé, que va ser el petit fallo amb la múscia i cantar a la primera cançó, que ens vam olbidar tots la lletra esperant a que algú comencés per seguir , i nungu va començar.... però aquest fet va fer que els fiquéssim molt més les piles tots!
I trete de que hi ha gent que va quedar molt decebuda per l'obra (no dels espectadors sino actors mateix) jo crec que l'important és haver-ho fet, haver-s'ho passat molt bé fent-ho i tenir un bon record de la experiència, que realment va ser molt diferent del meu primer cop, però en aquesta vida s'ha de provar de tot!
I ja per acabar només dir , que em vaig sentir molt bé fent aquesta obra, que em va costar moltíssim trobar el personatge (ja que per les meves característiques un personatge còmic m'és molt difícil de fer...) però que amb una mica d'esforç i de ganes de voler-ho fer, tot pot sortir de meravella i és lo que jo sento ara , que ja ha passat un temps des de l'estrena.