L’espactacle es tracta d’una obra
original de la companyia “Kulbik Dance
Company”, la qual ha guanyat diversos premis rellevans com el del programa
de televisió “Tú sí que vales” i el
concurs de dansa a nivell europeu “The
Best On”. Estem parlant d’un grup de dansa urbana creat l’any 2010 en el
que hi participen ballarins tant d’Andalusia com de Catalunya o València i que
busca la creació de sentiments i impressions d’un públic al que vol transmetre
les emocions que experimrntent tant dins de l’escenari com a fora mitjançant el
moviment del cos humà. Ho fa fent una peculiar fusió del hip hop, la música electònica, el blues,
el jazz, el funk i, fins i tot, en algunes ocasions, el reggae, utilitzant les
tècniques més complexes del street
dance com el popping, l’animation, hype o locking, entre d’altres. No obstant, també s’adhereix a altres
disciplines artístiques com el mim o la poesia per tal de donar més valor a les
seves obres. El director i coreògraf de la companyia és Kanga Valls, que també
és un dels set ballarins del grup, en els que també hi contem susanna Ayllón,
Manel Cabezas, Aina Lanas, Kiko López, Segri Orduña i Isaac Suárez.
El títol de l’obra, Cube, és literal, tenint en compte que
fa referència a la metàfora principal en la que es basa tota la performance, un
cub imaginari en el que estan empresonats els ballarins i que els donarà peu
per expressar un seguit d’emocions i sentiments experimentats al llarg de la
vida. La representació està introduïda per una veu en off que parla sobre els poetes, el seu ofici, la seva forma de
veure la vida, les seves pors i les seves passions. Tal veu introdueix cada
escena en la que hi atrubuieix una emoció o un concepte: l’autoestima, la
ràbia, l’amor... explicant-lo i fent-ne un breu resum de lo que després derà
representat per els espactaculars ballarins. Tracta de temes com la llibertat i
la seva negació, la curiositat, l’angustia, l’amor, el joc i moltes altres
emocions que ens acompanyen dia a dia.
Tot i que és quelcom molt
senzill, l’escenografia i la il·luminació juguen un paper important en la
representació. L’escena està decorada, solament amb un parell de cubs que
s’il·luminen de diferents colors (taronja o blau) i els quals son utilitzats,
de tant en tant, com a bancs. Tot i l’austera escenografia, els ballarins, amb
els seus precisos i explícits moviments ens presenten un cub imaginari al
voltant del qual es crea tota la obra. L’il·luminació ajuda a crear sensacions
i impactes en l’espectador: quan es vol donar una impressió de més calidesa, proximitat
i intimitat s’utilitza un color més càlid com el vermell o taronja; en canvi,
quan es vol crear una fredor i una distancia entre el públic i els
ballarins, s’utilitzen colors més freds
com el blau. En diverses ocasions també és utilitzat un focus de llum directa
per tal de desviar l’atenció dels espectadors cap a un espai concret, en el que
creaven una escena diferent com, per exemple, en una es mostra l’eforç de tot
un grup de gent per tal d’apagar una llum que acongegueix el seu objectiu quan s’uneixen
i s’ajuden entre si. En algun moment podem observar senzills elements
decoratius com un globo, al que li atribueixen una funció.
El vestuari també és molt
senzill, però també molt explícit. Canviant a cada escena s’adequa a les
emocions i els impactes que es volen crear i caracteritzant una mica als
personatges, ja sigui donant-los-hi més importànica o traient-los-hi.
Normalment, a totes les escenes van vestits tots iguals, menys a les que s’ha
de resaltar el paper d’un o més ballarins, als que se’ls hi atribueix un
vestuari diferent per tal de diferentciar-los de la resta. El vestuari consta
d’uns pantalons negres bàsics texans, combinats amb unes bambes esportives per
amb l’intenció d’anar més còmodes i amb la part de dalt que va variant: camisa,
samarreta, polo...
Finalment, ens falta parlar dels
grans artistes i protagonistes de l’espactacle; els ballarins. El grup consta
de cinc ballarins i dues ballarines. Tots mostren una gran professinalitat a
l’hora d’executar els moviments més dificils i precisos, deixant bocabadat a
tot espectador que es deixi meravellar per el fascinant espectacle que té lloc
davant dels seus ulls. Utilitzant tot tipus d’estils com el blues, el jazz, el
hip hop i el funk entre d’altres, fa una barreja amb un resultat exel·lent en
el que aconsegueix el seu objectiu d’impressionar al públic transmitent-li
emocions i sentiments fins a aconseguir possar-li la pell de gallina. També es
poden observar l’ús de tènciques com el mim en el que es duen a terme uns
moviments tant explícits que l’espectador capta a la mínima el missatge que se
li vol fer entendre. El que també sorpren molt d’aquest exel·lent grup de
ballarins és la perfecta coordinació que hi ha entre ells i el fet de que es
nota que hi ha una bona comunicació dins de la banda.
Tots els aspectes d’aquesta
performent se sumen, fent-ne d’ella un espectacle màgic totalment recomanable a
tot tipus de públic!
Altea Boix Comajuncosa