Lucrècia o Roma Lliure - Cia. La Trup

Conferència  (29 de novembre)

El passat divendres 29 de novembre vam tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de la tragèdia clàssica, Lucrècia o Roma Lliure de Joan Ramis i Ramis, que va escriure a l’any 1769. L’autor, va ser un dels pocs erudits que van mantenir la flama literària del català durant el segle XVIII i va ser el primer en introduir el teatre neoclàssic a la literatura catalana. Sergi Marí és el director de l’obra teatral de la companyia “La Trup” que vam anar a veure, i ens va explicar el context històric, l’autor, i l’estructura literària de l’obra.  

La tragèdia de Lucrècia o Roma Lliure és considerada, per la seva temàtica, formal i lingüística, la composició més reeixida de Joan Ramis i Ramis. La va redactar amb només vint-i-tres anys. Sens dubte, és l'obra teatral més important de la literatura catalana setcentista. És una peça de una força dramàtica sorprenent perquè conté la essència de la tragèdia clàssica d’arrel francesa i els primers passos cap al drama burgès.

Cal dir, que és una recreació d'una de les llegendes fundacionals de la república romana, el mite de Lucrècia.

Els temes dels que tracta la tragèdia són universals, ja que defensa la llibertat, l'atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió.

Pel que fa a l’obra, els principis neoclàssics que s’hi destaquen són:  la divisió en cinc actes , la mètrica d'alexandrins apariats , el model clàssic d'organització (plantejament , nus i desenllaç), el decòrum dels personatges i la subjecció a les tres unitats aristotèliques (d'unitat , lloc i temps).

Lucrècia o Roma Lliure – Cia. La Trup  (30 de novembre)

A l’endemà, vam assistir a la representació de la tragèdia de Lucrècia o Roma Lliure de la companyia “La Trup”.

Tot va començar amb el primer acte en el que s’explica la lluita amb l’exèrcit romà. Seguidament entra a escena la protagonista de la tragèdia, Lucrècia, i entre ella i el seu espòs Col·latí, es demostren l’amor que senten l’un per l’altre.

Seguidament a l’acte segon, el príncep confessa a Mànlius, l'amor que sent per Lucrècia. Es troba gelós de Col·latí, i l’envia a lluitar per així aconseguir a Lucrècia en el temps en que ell s’ausenta, però Lucrècia es sent molt trista ja que el seu marit ha de tornar a marxar.

En l’acte tercer, el príncep declara el seu amor a Lucrècia, i la suborna, però ella el rebutja ja que estima molt al seu marit.

Seguidament en l’acte quart, el príncep mostra ràbia pel rebuig de Lucrècia i amenaça a la seva estimada. Li diu que si vol viure, haurà de ser amb ell, i si no vol doncs que la matarà.

Lucrècia li diu que prefereix la mort abans que ser-li infidel al seu marit, i això fa tenir a l’escena una tensió molt alta, ja que el príncep s’enfada encara més i viola a Lucrècia.

Finalment l’últim acte que pertany al cinquè, Lucrècia està molt trista ja que ha sigut violada i deshonrada i li confessa a Júnia que vol suïcidar-se.

Seguidament arriba el seu espòs i ella li explica el que ha passat. Finalment es suïcida davant d’ell i es finalitza l’obra.

M’agradaria destacar alguns punts que hem van cridar l’atenció, ja que els vaig trobar molt interessants.

En primer lloc vaig trobar molt original i divertit que els actors i actrius ens rebessin només al entrar al teatre i que conversessin amb nosaltres. Seguidament em va sorprendre que els espectadors estiguessin al voltant de l’escenari i que els actors s’asseguessin al cantó del públic., ja que creava un ambient més proper.

També vull destacar l’escenografia, ja que era simple. Estava constituïda per quatre cadires girades cada una d’un sentit diferent formant un quadrat, i a sobre hi havia uns quants llibres. I respecte el vestuari, també cal dir que era simple ja que anaven tots vestits de blanc i alguns personatges incorporaven armadures o bé una tela de color lila per sobre.

Em va costar una mica seguir el fil argumentatiu a causa dels alexandrins i del vocabulari difícil ja que era amb català antic, però a mesura que avançava l’obra em resultava tot més clar i entenedor.

En definitiva, em va agradar molt l’obra de teatre i cal felicitar als actors per la seva gran interpretació ja que no eren uns papers fàcils.

Mònica Ruiz.