El passat dia 16 de desembre, el grup d’arts escèniques vam estrenar l’obra Els Fantàsticks. Vam arribar a l’ateneu a les 9 del matí i vam assajar durant casi tot el dia. A mesura que s’apropava l’hora de l’estrena, el nervis van fer acte de presencia i jo personalment, tenia la sensació de que m’equivocaria. A les 9 començà l’obra, i tot i que abans de sortir estava bastant nerviosa, els nervis van desaparèixer ràpidament. Vaig gaudir molt, i cada vegada que tenia que sortir a escena tenia una sensació de felicitat i d’alegria. Quan vam acabar l’obra estava molt contenta, doncs tot i vam tenir algún problema i que sempre hi ha coses a millorar, havíem tingut bastant èxit! En definitiva, ha estat un bonica experiència que vull tornar a repetir el més aviat millor.
La primera obra de teatro que realmente me lo pasé bien comparando con las dos vistas anteriormente, supongo que es la obra que es más cercana a nuestro día a día, la más actual i la segunda más pobre en escena, aunque todo muy logrado.
Lo que me sorprendio más fue el público que participo en las bromas que nos querian mostrar y nos dejaban pasar un buen rato de una hora y cuarto de risas, también la sensación que querian hacer llegar al público de la ansiedad que querian provocar.
En general todo muy correcto tanto los diálogos que tenian cada actor, que sorprendian al hablar rapido y saberse el guion hasta el último punto.
Una obra que no me importaria volver a ver, la verdad.
El passat dissabte, el grup d’escèniques vam anar a veure aquesta obra tan fantàstica que narra la història d’un matrimoni, en Frank i la Donna, quan un dia es veuen immersos en un sopar a casa seva, amb un company de feina del marit i la mare de la dona, que viu amb ells. El sopar ens mostra les seves pors i ansietats d’una manera còmica, i a l’hora estressant, que fa sentir a l’espectador les pròpies emocions dels personatges. Al llarg de l’estona l’obra evoluciona i ens mostra altres situacions tan divertides com la primera.
Personalment hem va agradar molt, la vaig trobar molt ben feta i crec que també va agradar força entre el públic assistent
SÍLVIA CLOP
dimarts, 20 de desembre del 2011
Aquest dissabte l'obra porgramada era UNA COMÉDIA AMERICANA SOBRE LA ANSIEDAD.
L'obra tracatava de les dues cares que tenen les persones: totes volen aparentar que són persones molt normals i corrents, amb una familia feliç, que tot els hi surt bé, aparentar que tot rutlla perfectament bé mentres pensen totalment el contrari. Els personatges actuen falsament entre ells, són políticament correctes i fan invitacions que no desitges, diuen coses que realment no pensen, amaguen coses que desitjen...només "per quedar bé".
És una obra molt lograda amb uns actors brillants que aconsegueixen transmentre el que es proposen, en aquest cas l'ansietat.
És una obra que em va agradar molt, s'em va fer molt curta i em vaig quedar amb ganes de més!! I crec que ningu del públic va marxar sense una rialla a la cara!
Frank i Donna són un matrimoni com qualsevol altre, i viuen amb la mare d’ ella. Frank treballa en una ,tenda de tèxtil i George és un home adinerat, i Hal es un company del treball que invita Frank una nit a sopar.
Aquests personatges estan estressats i ansiosos, per no poder dir lo que pensen, fins que al final de l’obra fan el que volen, encara que no sigui lo correcte i se senten millor i deixen de tenir por.
El text, fet per l’autor i actor anglès Steven Berkoff , es una reflexió de com els éssers humans a partir de les seves pors arribem a tenir ansietat.
L’obra és de l’ any 1986, i desprès de tants anys encara l’ansietat és un tema a tractar.
Es un diàleg divertit i entenedor, sobretot a l’ hora de cantar que ho feien molt bé, i per una altra part ens enfronta a les nostres pors, de una manera no tant dolenta com nosaltres pensem, i l’escenografia era correcta i entenedora.
L’obra va ser la que més hem va agradar de totes, i la més divertida, i els actors ho feien molt bé, sobretot el Hal i la Donna.
I aquesta obra et portava a introduir-te dins l’obra .
Elisabet Carmona
Intriga, sorpresa, somriures, riallades, estrès, paranoies, ganes de cridar, ganes de fugir....... ansietat.
Tot això varem sentir el públic de la sala i tot això volia transmetre l'espectacle.
Realment, de moment, una de les obres que més m'han agradat de la temporada de teatre d'enguany.
Els papers dels actors fantàstics, tots! La decoració, combinant objectes reals i projecció en pantalla, meravellosament encertada...
Un bombó d'obra; divertida, picant i extravertida.
Remarcar també, un punt culminant en l'obra; la cançó!
Cantaven els personatges a més de QUATRE VEEEUS! La professionalitat d'aquells actors era admirable.
Tant sols desitjo, que si mai em pregunten ¿Que haces por las noches?, tingui música a prop per poder girar el cap i fer cara de sorpresa!
Primer de tot, donar-vos les gràcies a tot el grup d'esceniques per l'Obra dels Fantàstics a tots i a cada un de vosaltres.
-Pel que fa a l'obra i el dia de l'estrena, crec que va anar bé, podria haver anat millor, això sempre! peró el resultat va ser satisfactori!
-Pel que fa a l'equip, s'ha demostrat que si anem tots a una, i fem pinya (es a dir ens deixem estar de tonteries) podem fer el que ens proposem! i per tan el resultat acaba sent bo! som un molt bon equip i a sigut un plaer fer aquesta obra amb vatres.
Per acabar i finalitzar el redactat només dir que la gent va quedar contenta, va ser una obra curta, pero intensa! i la sensació meva, al acabar l'obra va ser d'euforia i satisfacció, espero que fos recíproca i tots aigeu quedat igual o mes satisfets que jo.
En una balança amb allò dolent o allò bo, per suposat pesen més les coses bones.
Va ser una bona estrena, potser no fou fantàstica al 100%... però n'hem d'estar orgullosos!
L'última setmana, els últims 2 dies que ja érem a lloc, foren els millors. El grup estava compenetrat i passar tot el dia junts ajuda a fer pinya, perquè això és el que més importa...
Pel que fa a com em sentia damunt l'escenari, vaig estar-hi molt còmoda. El paper m'agradava, no em requeria grans esforços i m'hi sentia bé.
Realment, crec que el públic va passar-ho bé, va riure i va sortir de l'Ateneu satisfet.
Tan sols un propòsit pel 2012; disfrutar amb tot allò que vingui, passar-ho bé amb qualsevol obra, taller o activitat que se'ns proposi.
Els Fantàsticks, és una adaptació teatral basada en un musical estrenat a Broadway el 1960. La Lluïsa i en Matt, protagonistes de l'obra, són dos joves adolescents molt enamorats que s'estimen d'amagat a través del mur que separa les dues cases adossades on viuen. Les mares, que són en realitat molt amigues, fingeixen estar enfadades i per aconseguir que els joves es trobin i declarin el seu amor en secret, construeixen expressament el mur que els separa. No tenint prou amb això, i perquè la relació sigui acceptada, les mares contracten uns actors ambulants que simulen el segrest de la Luisa, on com a part de la trama en Matt venç, convertint-se en un heroi davant la noia. El pla resulta un èxit, però aviat els nois descobreixen l'engany i es separen. Tot i això al final es retroben i l'amor guanya.
Diuen que ballar és somiar amb els peus i aquesta setmana em arribat a somiar molt, però que molt...
La coreògrafa i ballarina Núria Selvas ens ha introduït durant aquests dies, al món de la dansa i el ballet. Hem après els passos bàsics del ballet, treballant cos i posició, i hem aprofitat per forjar les coreografies dels FANTÀSTICKS.
Durant els primers dies de taller, la poca activitat física que acostuma a ocupar el nostre dia a dia va passar-nos factura i les agulletes ens adolorien a cada pas a la gran majoria de nosaltres. Però seguíem el ritme i varem acabar la setmana satisfets i contents.
El poble, és un espectable creat a través de l’obra poètica de Miquel Martí i Pol, que consta de les diferents històries d’un poble on els protagonistes expressen les seves emocions, desitjos, situacions, etc. Així doncs, mitjançant l’actuació de dos actors, un músic i un suport visual, el públic s’acosta a l’entorn clàssic creat per l’artista.
Particularment, crec que l’espectacle estava molt ben realitzat i que els actors narraven i exposaven bastant bé els textos poètics, però no sóc persona aficionada a la poesia, així doncs sem va fer una mica llarg.
El passat divendres 26 de novembre varem assistir a la representació d'el Poble, un espectacle creat a partir de textos de l'obra poètica El Poble, de Miquel Martí i Pol.
Desconeixia la dita obra de Miquel M. i P. però sí que n'havia llegit frases diverses com la de "Si ens besem pels carrers trontollaran les cases".
Va sorprendrem la naturalitat dels actors, fumant o bevent a escena fou un espectacle senzill i tendre.
La durada em va semblar força adequada i la combina de vers i música era molt especial.
Com podria dir mal d'un espectacle basat en paraules de Miquel Martí i Pol? És un poeta del qual fa ja temps n'estic ben enamorada, de tant en quant m'agrada llegir frases soltes de l'escriptor.
I anirem lluny, encadenats al pur atzar dels ortzons...
ElsFantàsticks, ésuna adaptacióteatralbasada en unmusical estrenat a Broadway el1960.LaLluïsai enMatt, protagonistesde l'obra, sóndos jovesadolescentsmoltenamorats ques'estimend'amagatatravésdel mur quesepara lesdues casesadossadesonviuen.Lesmares, que són en realitatmoltamigues, fingeixenestarenfadadesiper aconseguir que elsjovesestrobinideclarinel seu amoren secret, construeixenexpressamentel mur queels separa. No tenint prou amb això, iperquè larelaciósiguiacceptada, lesmarescontractenunsactorsambulants quesimulenel segrestde laLuisa, oncom a partde la trama enMatt venç, convertint-se en un heroidavantla noia. El plaresulta unèxit, peròaviat elsnoisdescobreixenl'enganyi es separen. Tot iaixòal final esretrobenil'amorguanya.
Una obra on el seu referent es el poble dins de la seva vida quotidiana, les alegries, els problemes, les tradicions, les festes...per això coneixem al Martí i Pol, com el poeta del poble.
La posada en escena contemplada des de el ritme, la música, les fotografies, ens apropant dins de l’obra, ‘’el poble’’ a una veritat propera, en la qual els actors ens transmeten una realitat quotidiana, que amb la seva naturalitat durant la representació ens fan protagonistes dins de l’obra, el pas del temps estacional es troba molt reflexat en les dites que ens comuniquen els actors.
Martí i Pol, és un poeta que s’implica per parlar i denunciar amb la veu del poble.
Elisabet Carmona
La escenografia molt ben cuidada i estudiada ja sigui en la musica com en les imatges projectades, el llenguatge també molt rebuscat i ven parlat incloin la entonació que li donaven, una obra diferent a les demès que a la gent li va agradar, però s'ha de dir que no a tothom ja que els ànims durant la obra no es veia a un grup de gent molt animat, tot i aixi bastant distreta i una bona obra.
Ja us podeu començar a mirar els espectacles que aquesta temporada tindreu l'oportunitat de veure al teatre Ateneu.
Aquí teniu la programació completa:
L’EASD ONDARA de Tàrrega, oferta des del curs passat el BATXILLERATS D’ARTS en l’especialitat d’ARTS ESCÈNIQUES, a més de la d’arts plàstiques. L’escola per tal d’aconseguir que aquests alumnes d’arts es...cèniques puguin aprofitar tot el potencial escènic que Tàrrega ofereix ha firmat un conveni de col.laboració amb la Fira del Teatre de Tàrrega, i durant aquest Juliol, Agost i Setembre el alumnes desenvolupen un programa de pràctiques (Estada a l’empresa) en el camp de la gestió, producció, difusió i organització de la Fira i sota la supervisió dels seus professionals. D’aquesta manera aquests alumnes, que ja han cursat el primer curs del batxillerat, viuen en primera persona l’experiència laboral de treballar en una empresa tant important del món de les arts escèniques com la Fira i poden conèixer molts dels camps que s’inclouen dins aquest món al que es volen dedicar.
Durant el curs ja van tenir l’oportunitat de participar en d’altres experiències formatives, gràcies al conveni amb Fira Tàrrega en xerrades, assajos oberts, residències o cursos, com fou el cas de l’stage internacional STREET ARTS XCHANGE: creation in the public space, (del 11 al 15 d’abril) que FiraTàrrega i la Universitat de Winchester (UK) van organitzar conjuntament, amb l’objectiu d’oferir una formació pràctica en arts escèniques de carrer amb la participació de prestigiosos professors i artistes tant d’Anglaterra com de Catalunya.
A l’escola, i durant el curs, els alumnes reben a més de les seves classes teòriques, classes pràctiques en l’àmbit escènic per tal que en aquests dos anys que passen a l’escola puguin desenvolupar les seves capacitats en tots els àmbits que assenyala el currículum: l’interpretatiu, el gestual, el musical, el coreogràfic, el creatiu...També tenen l’oportunitat de presentar els seus treballs teatrals en públic, al TEATRE ATENEU de Tàrrega, gràcies a la col.laboració estreta que l’Escola té amb l’Ajuntament i la seva Regidoria de Cultura.
El proper divendres dia 10 de Juny, el treball dels alumnes d'escèniques de l'EASD Ondara el podreu veure a partir de les 20.15 al Teatre Ateneu de Tàrrega!! Dins els actes de Final de Curs de l'escola.
Entrada lliure!
No us ho perdeu!!
Aquí teniu el programa de les activitats previstes dins el programa de suport a la Creació que engeguen a la Fira de Tàrrega. Hi ha diferents tipus de propostes a les que assistirem: xerrades, assajos oberts, tallers...
Una nova molt bona oportunitat per endinsar-nos dins el món de les Arts Escèniques!
Els alumnes d'arts escèniques viatgen a Lleida el 4, 5 i 6 de maig per presentar el seu nou taller a la Trobada de Teatre de Secundària on, molts gurps d'arreu de Catalunya mostraran també els seus muntatges teatrals.
Durant les tres jornades els nostres alumnes tindran l'oportunitat de fer tallers sobre tècniques teatrals i d'intercanviar experiències i coneixements amb altres joves de Catalunya que també treballen l'art teatral.
L'estrena del nou taller JULIETA I ROMEU O L'AMOR MATA, serà el proper dimecres dia 4 a les 18.45 (HI HAGUT UN CANVI RESPECTE A L'HORA DEL PROGRAMA), al teatre de l'escola ANUNCIATA-DOMINIQUES de Lleida.
La setmana del 11 al 15 participem en el curs Street Arts Xchange de FIRATÀRREGA, un curs de formació en arts de carrer
Destinat a post graduats en arts escèniques i on nosaltres, com a primera generació d'alumnes d'arts escèniques de l’EASD Ondara, agraïm que ens hagin acollit.
Esperem amb ànsies viure aquesta experiència que, de ben segur, serà molt positiva.
Començo, abans que res, enviant un fort aplaudiment al grup de teatre FILAGARSA
Besa’m Kate, un musical de llarga durada on hem vist ballar, cantar, saltar, recitar i jo, com a mínim, he rigut fins a plorar.
Tenint en compte que són actors i actrius amateurs, la feina que han fet ha estat admirable. Espectacles així són d’aquells que fan enveja, enveja sana, i dius –Caram! Ja tinc ganes de posar-me a treballar en el projecte d’ara i disfrutar el teatre des de dins...
Podria ser crítica, aprofitant els meus coneixements sobre el cant, però no val la pena posar-se en problemes d’afinació o veu, no s’ho mereixen. Doncs la gràcia, l’energia i la vida llençades al públic han, gairebé, tapat qualsevol errada.
Per ara és l’única obra participant al concurs de grups amateurs que hem vist però, de moment, ja té el meu vot, i crec que serà difícil de canviar-lo.
Esperaré amb impaciència veure la pròxima
De veritat, que m’ha sorprès =D
Glòria Ribera
FOSQUO
Primer te tot dir que he vist bastantes obre del concurs de teatre i crec que aquesta ha estat una de les millors. Fosquo és una obra de teatre d’esquetxos amb un petit fil argumental i que passa en un circ. Des de el principi de l’obra ens diuen que aquest circ actualment està tancat i apunt de vendre’s, però es vendrà? L’actual propietari comença a recordar tots els bons moments d’aquell circ i ens endinsa en les aventures dels protagonistes.
Una obra divertida, amb bones interpretacions dels actors i una escenografia que m’ha cridat molt l’atenció, doncs hi apareixen dos instruments immersos en el propi decorat i en l’obra, que li aniran donant ritme.
En definitiva una obra agradable per passar el temps i molt ben curada!
Deixo un link per si en voleu veure alguns moments. Al final del vídeo hi podreu trobar dades de contacte per si esteu interessats!
El passat dissabte 12 de Febrer les noies d’escèniques vam participar en la Master Class que impartia el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert en un Dia amb el Públic a l’Ateneu targarí.
A la nit, en Cesc i els seus 4 ballarins ens van representar diverses coreografies on també va participar tot el públic activament.
dilluns, 31 de gener del 2011
DÉU SALVATGE
( 29-1-11 )
Glò.
HA AGRADAT, I MOLT. Potser perquè era una situació molt quotidiana ( o com a mínim; realista i força natural), potser perquè ha deixat coses a pensar (o no), o potser perquè era simplement un retall de la vida d’unes persones normals i corrents i a la vegada neuròtiques, falses, estafadores, estressades...
La nit abans vaig procurar informar-me del que anava l’obra, ja que per exemple; en l’anterior, Miguel Hernandez, no m’havia assabentat de què tractava i pel que em van dir aparentava ser un “tostón”, i de cap manera, sinó que encara em va agradar força...
Però, francament, aquesta ha estat una de les millors obres que he vist aquesta Temporada de Teatre de Tàrrega.
Suposo que agrada riure d’aquelles situacions que en qualsevol moment podem trobar-nos o haver-nos trobat, però; tot i així, és a dir des de fora, fa gràcia.
Lamentable pels qui ho experimenten – còmic per la resta.
Quin sentit té l’obra? Potser fer reflexionar un públic perquè en situacions com la que planteja l’obra, si no les pot evitar, sigui capaç de trobar-hi un sentit còmic que ho faci tot més agradable o perquè aprengui... A marxar quan toca!
Crec que tothom va passar unes hores molt agradables. Un públic amb ganes de passar-s’ho bé i uns actors esplèndids.
DÉU SALVATGE
És una obra que em va agradar molt. El principi anava una mica perdut del tema el qual estaven parlant en el començament de l'obra, però mica a mica van anar aclarint les coses.
Parla de situacions que poden passar i com són les persones a vegades a l'esquena i com es comporten i al final doncs surt tota la veritat.
Abans de mirar l'obra em vaig informar una mica dels actors que hi sortien i vaig veure que n'hi havia de coneguts i que els havia vist en alguna sèrie o pel·lícula, com per exemple: Vicenta Ndonga que la vaig veure a la sèrie "Aquí no hay quién viva" d'Antena 3.
Van ser unes hores molt agradables i es va notar que va agradar al públic.
L'escenografia era bona, és a dir, lo essencial per a la obra, tot es va fer servir en algún moment.
La il·luminació. Em vaig fixar que al principi la “paret” del fons era verda i després es van cambiar les llums i es veia marró com la primera. Bona.
Els actors impresionants, molt currats, molt clavats.
Minuts abans de entrar en escena estava molt nerviós i a la primera cançó igual, però, a partir de llavors ja no em vaig notar gaire nerviós, cada cop que sortia tenia més ganes de tornar a entrar. Quan el públic reia i t’aplaudia era una sensació de benestar suprema, de que la cosa està sortint bé. En aquells moments tenia la adrenalina fins als núvols. En la segona obra ja no en tenia tanta com en la primera.
Va ser una gran primera experiència, però, encara he de millor moltíssim i desprendre’m de la vergonya i aprendre a sentir-me lliure.
Yuma Dembele.
Deprès de hores i hores d'ensaig, va arribar el moment, el moment en el que ens ho jugàvam tot Tenia els sentiments a flor de pell i qualsevol cosa m'afectava, cap a bé o cap a mal. Les hores prèvies van ser plenes d'euforia, ganes de sortir a l'escenari i menjarte'l senser, pero quan s'acostava l'hora de l'estrena, els nervis es van començar a apoderar de mi, estava molt inquieta i només pensava en repassar cada escena perquè no hi haguès cap error. Al sortir a l'escenari i veure tota aquellq gent; vaig sentir moltes emocions, entre elles ganes de fer-ho perfecte per no defraudar al public i que no pensin que ha sigut una pèrdua de temps haver vingut al teatre. Pero a la primera funcio, em vaig centrar tant amb no cometre cap error, aue vaig passar tota l'obra amb un nus a la gola i aixo va fer que no em centres en intentar passar-mo bé i en corregir els errors comesos als ultims ensaigos. Entre funcio i funcio em van decaure bastant els ànims perque me'n vaig adonar dels errors comesos, pero vaig agafar forces i vaig cambiar de mentalitat: ara volia sortir a passar-m'ho bé, fer disfrutar el public i intentar no cometre errors com el de parlar massa ràpit. A la segona funcio vaig gaudir molt i el public ta,bé ho va fer, i cada aplaudiment em va fer crèixer més i més: Tinc ganes de tornar a viure aquesta experiéncia!!!!!!!!
Glòria Ribera.
Varem patir, varem lluitar, varem suar... Ens vam divertir, i Finalment vem triomfar!
Trobo que ens va costar molt agafar el ritme als assajos, les coreografies van anar molt apurades fins a l'últim moment, sempre pot sortir millor...
Però crec que TOTS vam passar-nos-ho estupendament bé!
Lo pitjor? El complex per la veu que va agafar-me! Entre que la primera cançó m'era baixa de tessitura, i amb el paper de Milia Gloriosa cridava com una boja... La mateixa consciència em deia que m'estava fent mal però ja no sabia ni que fer-hi, i doncs, efectivament, amb mal de coll vaig acabar.
Ja que estem d'estrena d'any; PROPÒSITS pel 2011:
Aprendre JA! a cantar musical i ser conscient de quan estic cantant líric i quan estic cantant modern, per tal de no afectar-se una via amb l'altra.
I aprendre a CRIDAR!
En resum i en general, vaig divertir-me moltíssim! Penso que podem fer moltes coses. Ha estat la primera experiència conjunta i ha resultat molt positiva.
Ja tinc ganes de començar a treballar en una altra obra!
Sílvia Clop.
Desprès de tot un trimestre preparant la nostra primera representació com a grup de teatre, vam arribar a l’ateneu de bon matí i vam acabar de preparar les coses per a l'estrena de la tarda. Minuts abans de començar l’espectacle, el nervis abundaven però la funció començà. Les primeres escenes per a mi foren molt intranquil·les, però un cop superat el primer repte enfront l’escenari les coses van anar millorant. Donava gust representar tot el que havies estat preparant davant el públic i al final l’obra sem va fer molt curta. A la segona representació els nervis desaparegueren per complet i l’adrenalina de la primera representació ja no i era però en general va ser una experiència molt bona i va anar molt bé.
Laura Rodríguez
Bé, les meves sensacions crec que van ser bastant esteses, per una banda sentia foc dins meu i moltissimes ganes de sortir i fer-ho el millor possible per tal de que tant jo , com la gent que va venir a veure'ns s'emportés un dels millors records d'aquell dia. I, per altra banda tenia uns nervis dins meu que em feien desbancar una part de les "bones sencacions", ja que, al meu parer, ho vam fer tot molt de pressa i corrents ja que al assajos, per part meva, no donava tot el que podia donar, em feia vergonya , ja que sóc bastant tímida fins que no agafo confiança amb els meus companys, i em sentia molt extranya fent un paper com el de Pseudòlia, que no estic gens acostumada.
Però quan et veus, dins dels "camerinos", se'm va oblidar tot, la vergonya de la gent que vindria a veure'm, que em coneix i es sentiria tan impresionada de veure a la Laura fent un paper còmic com jo mateixa.
I amb els nervis menjats per les ganes de fer-ho bé és el que em va fer tirar endevant els ultims segons i els que van fer que l'obra, malgrat els petits errors que vist des dels ulls de l'espectador gairebé ni es troben,sortís com jo m'esperava.
M'ho vaig passar molt bé, al acabar em vaig sentir molt ranquila i amb moltíssimes ganes de fer el segon pase i que sortís millor que el primer, desgraciadament , per al meu parer no va ser així però que hi va haver un fet que va fer que tot nosaltres ens fiquessim més a fer-ho bé, que va ser el petit fallo amb la múscia i cantar a la primera cançó, que ens vam olbidar tots la lletra esperant a que algú comencés per seguir , i nungu va començar.... però aquest fet va fer que els fiquéssim molt més les piles tots!
I trete de que hi ha gent que va quedar molt decebuda per l'obra (no dels espectadors sino actors mateix) jo crec que l'important és haver-ho fet, haver-s'ho passat molt bé fent-ho i tenir un bon record de la experiència, que realment va ser molt diferent del meu primer cop, però en aquesta vida s'ha de provar de tot!
I ja per acabar només dir , que em vaig sentir molt bé fent aquesta obra, que em va costar moltíssim trobar el personatge (ja que per les meves característiques un personatge còmic m'és molt difícil de fer...) però que amb una mica d'esforç i de ganes de voler-ho fer, tot pot sortir de meravella i és lo que jo sento ara , que ja ha passat un temps des de l'estrena.
