Golfes de Roma
Roger López Tugues.
Minuts abans de entrar en escena estava molt nerviós i a la primera cançó igual, però, a partir de llavors ja no em vaig notar gaire nerviós, cada cop que sortia tenia més ganes de tornar a entrar. Quan el públic reia i t’aplaudia era una sensació de benestar suprema, de que la cosa està sortint bé. En aquells moments tenia la adrenalina fins als núvols. En la segona obra ja no en tenia tanta com en la primera.
Va ser una gran primera experiència, però, encara he de millor moltíssim i desprendre’m de la vergonya i aprendre a sentir-me lliure.
Desprès de tot un trimestre preparant la nostra primera representació com a grup de teatre, vam arribar a l’ateneu de bon matí i vam acabar de preparar les coses per a l'estrena de la tarda. Minuts abans de començar l’espectacle, el nervis abundaven però la funció començà. Les primeres escenes per a mi foren molt intranquil·les, però un cop superat el primer repte enfront l’escenari les coses van anar millorant. Donava gust representar tot el que havies estat preparant davant el públic i al final l’obra sem va fer molt curta. A la segona representació els nervis desaparegueren per complet i l’adrenalina de la primera representació ja no i era però en general va ser una experiència molt bona i va anar molt bé.
Laura Rodríguez
Bé, les meves sensacions crec que van ser bastant esteses, per una banda sentia foc dins meu i moltissimes ganes de sortir i fer-ho el millor possible per tal de que tant jo , com la gent que va venir a veure'ns s'emportés un dels millors records d'aquell dia. I, per altra banda tenia uns nervis dins meu que em feien desbancar una part de les "bones sencacions", ja que, al meu parer, ho vam fer tot molt de pressa i corrents ja que al assajos, per part meva, no donava tot el que podia donar, em feia vergonya , ja que sóc bastant tímida fins que no agafo confiança amb els meus companys, i em sentia molt extranya fent un paper com el de Pseudòlia, que no estic gens acostumada.
Però quan et veus, dins dels "camerinos", se'm va oblidar tot, la vergonya de la gent que vindria a veure'm, que em coneix i es sentiria tan impresionada de veure a la Laura fent un paper còmic com jo mateixa.
I amb els nervis menjats per les ganes de fer-ho bé és el que em va fer tirar endevant els ultims segons i els que van fer que l'obra, malgrat els petits errors que vist des dels ulls de l'espectador gairebé ni es troben,sortís com jo m'esperava.
M'ho vaig passar molt bé, al acabar em vaig sentir molt ranquila i amb moltíssimes ganes de fer el segon pase i que sortís millor que el primer, desgraciadament , per al meu parer no va ser així però que hi va haver un fet que va fer que tot nosaltres ens fiquessim més a fer-ho bé, que va ser el petit fallo amb la múscia i cantar a la primera cançó, que ens vam olbidar tots la lletra esperant a que algú comencés per seguir , i nungu va començar.... però aquest fet va fer que els fiquéssim molt més les piles tots!
I trete de que hi ha gent que va quedar molt decebuda per l'obra (no dels espectadors sino actors mateix) jo crec que l'important és haver-ho fet, haver-s'ho passat molt bé fent-ho i tenir un bon record de la experiència, que realment va ser molt diferent del meu primer cop, però en aquesta vida s'ha de provar de tot!
I ja per acabar només dir , que em vaig sentir molt bé fent aquesta obra, que em va costar moltíssim trobar el personatge (ja que per les meves característiques un personatge còmic m'és molt difícil de fer...) però que amb una mica d'esforç i de ganes de voler-ho fer, tot pot sortir de meravella i és lo que jo sento ara , que ja ha passat un temps des de l'estrena.
Però quan et veus, dins dels "camerinos", se'm va oblidar tot, la vergonya de la gent que vindria a veure'm, que em coneix i es sentiria tan impresionada de veure a la Laura fent un paper còmic com jo mateixa.
I amb els nervis menjats per les ganes de fer-ho bé és el que em va fer tirar endevant els ultims segons i els que van fer que l'obra, malgrat els petits errors que vist des dels ulls de l'espectador gairebé ni es troben,sortís com jo m'esperava.
M'ho vaig passar molt bé, al acabar em vaig sentir molt ranquila i amb moltíssimes ganes de fer el segon pase i que sortís millor que el primer, desgraciadament , per al meu parer no va ser així però que hi va haver un fet que va fer que tot nosaltres ens fiquessim més a fer-ho bé, que va ser el petit fallo amb la múscia i cantar a la primera cançó, que ens vam olbidar tots la lletra esperant a que algú comencés per seguir , i nungu va començar.... però aquest fet va fer que els fiquéssim molt més les piles tots!
I trete de que hi ha gent que va quedar molt decebuda per l'obra (no dels espectadors sino actors mateix) jo crec que l'important és haver-ho fet, haver-s'ho passat molt bé fent-ho i tenir un bon record de la experiència, que realment va ser molt diferent del meu primer cop, però en aquesta vida s'ha de provar de tot!
I ja per acabar només dir , que em vaig sentir molt bé fent aquesta obra, que em va costar moltíssim trobar el personatge (ja que per les meves característiques un personatge còmic m'és molt difícil de fer...) però que amb una mica d'esforç i de ganes de voler-ho fer, tot pot sortir de meravella i és lo que jo sento ara , que ja ha passat un temps des de l'estrena.
Bones sensacions! M'ha agradat llegir les vostres primeres experiències...ara cal que anem a per les segones!!
ResponEliminaMarta
Bé, les meves sensacions crec que van ser bastant esteses, per una banda sentia foc dins meu i moltissimes ganes de sortir i fer-ho el millor possible per tal de que tant jo , com la gent que va venir a veure'ns s'emportés un dels millors records d'aquell dia. I, per altra banda tenia uns nervis dins meu que em feien desbancar una part de les "bones sencacions", ja que, al meu parer, ho vam fer tot molt de pressa i corrents ja que al assajos, per part meva, no donava tot el que podia donar, em feia vergonya , ja que sóc bastant tímida fins que no agafo confiança amb els meus companys, i em sentia molt extranya fent un paper com el de Pseudòlia, que no estic gens acostumada.
ResponEliminaPerò quan et veus, dins dels "camerinos", se'm va oblidar tot, la vergonya de la gent que vindria a veure'm, que em coneix i es sentiria tan impresionada de veure a la Laura fent un paper còmic com jo mateixa.
I amb els nervis menjats per les ganes de fer-ho bé és el que em va fer tirar endevant els ultims segons i els que van fer que l'obra, malgrat els petits errors que vist des dels ulls de l'espectador gairebé ni es troben,sortís com jo m'esperava.
M'ho vaig passar molt bé, al acabar em vaig sentir molt ranquila i amb moltíssimes ganes de fer el segon pase i que sortís millor que el primer, desgraciadament , per al meu parer no va ser així però que hi va haver un fet que va fer que tot nosaltres ens fiquessim més a fer-ho bé, que va ser el petit fallo amb la múscia i cantar a la primera cançó, que ens vam olbidar tots la lletra esperant a que algú comencés per seguir , i nungu va començar.... però aquest fet va fer que els fiquéssim molt més les piles tots!
I trete de que hi ha gent que va quedar molt decebuda per l'obra (no dels espectadors sino actors mateix) jo crec que l'important és haver-ho fet, haver-s'ho passat molt bé fent-ho i tenir un bon record de la experiència, que realment va ser molt diferent del meu primer cop, però en aquesta vida s'ha de provar de tot!
I ja per acabar només dir , que em vaig sentir molt bé fent aquesta obra, que em va costar moltíssim trobar el personatge (ja que per les meves característiques un personatge còmic m'és molt difícil de fer...) però que amb una mica d'esforç i de ganes de voler-ho fer, tot pot sortir de meravella i és lo que jo sento ara , que ja ha passat un temps des de l'estrena.
Bé, les meves sencacions van ser molt esteses, ja que per una part tenia foc dins meus i unes ganes horribles de sortir a escena i fer-ho el millor possible, però per una altra banda tenia uns nervis que el feien desvancar una bona part d'aquelles "bones sensacions".
ResponEliminaPerò tret de que crec que ho vam fer tot molt de presa i corrents també crec que a l'hora de representar-ho ens vam centrar tots molt i això i la concerntacrió que teniam va fer que l'obra sortis bé.
Si, hi van haver molt fallos però realment , des de l'ull de l'espectador molts d'aquests fallos ni es van veure només es fixaven quan al acabar l'obra i parlaves amb ells els deies que a tal part i a tal altra ens haviem equivocat.
Ara per part meva, ho vaig passar una mica malament ja que per a mi aquest personatge tan particual com era Pseudòlia m'era molt dificil de fer, per el meu caracter o pel que sigui m'era molt difícil i fins a l'últim moment no el vaig tenir a les meves mans i manejant-lo com volia.
Però tret d'aquests fallos, crec que va sortir molt bé, crec (i espero) que tots guardem un molt bon record d'aquesta representació i esperem que segueixi així!!