diumenge, 26 de gener del 2014

RENT

RENT , va ser el primer projecte amb el que vam començar a treballar aquest curs amb moltes ganes i il·lusió!

Aquest cop erem molts més que l'any passat , exactament amb la nova incorporació d'ultima ora que vam tenir de la Marta erem 18 !

Vam veure com al final de l'obra s'havia cohesionat un grup que no existia al principi ja que no ens coneixiem gairebé, tenint en compte que representavem un musical on adolescents eren els protagonistes, va ser-nos més "fácil" trobar cada personatge. Era el primer cop també que cantavem amb micro ja que l'any pasat no o haviem fet, i també va ser una experiencia més que ara podem explicar.
Dependre totalment de l'organització entre cortines també va ser un repte ja que al ser tanta gent, haviem de tenir-ho tot molt més controlat que els altres cops, finalment però va sortir una bona representació tant al matí com a la tarda, va ser una experiencia més que ja podem explicar tots i cada un de nosaltres.
Sens dubte una experiencia que tornaria a repetir.


Clara Garcia Collado

dijous, 23 de gener del 2014

Penèlope – Cia. Pepa Plana

El 18 de gener, a les 17:00 h de la tarda, vam assistir a una master-class que feia la Pepa plana, una pallassa catalana, a l'Ateneu de Tàrrega.
La pallassa Pepa plana, ens va explicar moltes coses sobre el clown en general i sobretot ens va explicar coses sobre la pallassa que porta a dins, i la seva experiència professional, cosa que em va sorprendre molt ja que ens va explicar que ella no tenia pensat ser pallassa, perquè volia ser una actriu dramàtica. Però es va ficar a estudiar coses sobre el clown, el mim,... i finalment va acabar sent una pallassa professional.
Em va agradar moltíssim assistir a la master-class perquè vaig aprendre moltes coses interessants, i sobretot, m'ho vaig passar molt bé.

Desprès, a les 22:00 h de la nit del mateix dia, vam assistir a l'espectacle.
L'espectacle consistia en que el seu marit Ramon, la va abandonar per anar-se'n a la guerra. Però ella, per a oblidar la pena que tenia i divertir-se, va canviar la història i es va començar a inventar que el seu marit era Ulisses i ella era la Penèlope, de la historia de la guerra de Troia.
Llavors, per explicar-nos tot això, es va ficar a cosir i a mesura que anava cosint, anava fent dibuixos amb el fil que feia servir.
Primer ens va dibuixar un vaixell, i ens explicava que el seu marit va pujar a un vaixell i se'n anava cap a Troia.
Desprès va dibuixar un castell que representava Troia, i va convertir la seva màquina de cosir en el cavall de Troia.
I finalment va dibuixar un lloc on representava que el seu estimat Ulisses, l'enganyava amb una altra.

A mesura que la història transcorria, anava ficant personatges pel mig, com poden ser els soldats, la serventa,... i tots els representava ella.

La seva pallassa, era juganera, simpàtica, amable, divertida, graciosa,... i una cosa que em va fer molta gràcia va ser que escoltava i jugava amb el public i actuava segons com reaccionaven a les seves accions.

El vestuari que va fer servir era un vestit blau fluix, i portava un davantal ple de butxaques i de cada butxaca treia una cosa diferent que feia servir per a poder seguir la història. També portava unes sabates de pallassa, de color rosa i blanc i amb tacons, i al cabell i portava una diadema.

L'espectacle en sí, em va agradar molt, però hi van haver alguns moments en que repetia massa les mateixes accions o les mateixes frases, i potser se'm va fer una mica repetitiu. També s'hi van poder observar alguns trucs de màgia que va fer que l'espectacle fossi més divertit i original. En general m'ho vaig passar molt bé, i vaig riure molt.





Mònica Ruiz!

dilluns, 20 de gener del 2014

Penèlope

El passat 18 de gener de 2014 vam acudir a una master class i a l'espectacle de la Pepa Plana, una pallassa molt divertida. 

Master class

Vam assistir a una master class dirigida per la Pepa Plana, que ens va explicar l'origen dels pallassos, també ens explica que l'origen de la pallassa femenina apareix més tard i que encara ara ens costa molt de veure.

Ens va explicar també una mica de la seva experiència professional i el seu punt de vista sobre l'espectacle, concretament de l'ofici de pallassa, que és el seu. 

Finalment vam fer dos activitats, el joc de la cadira, que consisteix en presentar-te i dir el que t'agrada i el que no, i un altre joc on ens va dividir en dos grups, un en una banda i un en l'altra. Algú sortia i feia qualsevol acció i l'equip contrari havia de fixar-se en l'acció que feia i exagerar-la amb el grup. 

Crec que va ser una experiència bastant divertida i em va agradar molt conèixer a la Pepa Plana, ja que ens responia qualsevol pregunta i es va mostrar molt amable. 

Espectacle

L'espectacle passava en una casa, concretament en una habitació on la pallassa amb una màquina de cosir construïa unes figures amb fils i els penjava en una mena d'estenedor. A partir d'això creava una història que es dividia en tres parts: 

Primer va fer un vaixell, on ens explicava que l'Ulisses se'n havia anat a una aventura. Després construïa Troya, on anava el seu estimat i finalment construïa el lloc on el seu estimat se'n havia anat amb una altra. 

Ella sola elaborava tots els personatges, la seva ajudanta, l'Ulisses i els que necessitava. El que se'm va fer una mica pesat és que repetís tants cops el mateix ja que per cada acció que feia passava pels mateixos punts. Tot i així, a mi em va fer riure molt sobre tot cap al final de la obra, el que passa és que no li trobo l'explicació de perquè al principi sol em feia somriure. 

Una cosa que em va agradar molt és el personatge que construïa, una pallassa molt amable i simpàtica, sobre tot compartidora en tots els aspectes. També en el fons, explica una història que crec que és que no sabem el que tenim fins que ho perdem, perquè la pallassa tenia al cap un personatge ideal que al final la deixa de banda, per tant, troba a faltar a en Ramon, el que sempre ha estat allí. 

A mi em va fer molta gràcia el vestuari que portava, ja que portava un vestit i un davantal pensat per a que li cabessin totes les eines que necessitava. També vaig trobar curiós que duia unes sabates de pallassa amb tacó, que no havia vist mai i em van fer molta gràcia. 



Jessica Vila

diumenge, 19 de gener del 2014

RENT


Rent va ser una obra de teatre musical que vam fer els alumnes de primer i segon de batxillerat de l'escola d'arts escèniques Ondara a Tàrrega el 13 de desembre de 2013.
L'obra tractava sobre uns nois que vivien junts però que tenien problemes, i a partir d'aquests problemes s'anava desenvolupant la història.
Sobre el meu punt de vista, crec que ens va sortir força bé, desprès dels dies d'assajos, ja que al principi creia que no aniria a sortir bé, per la mala organització i perquè la majoria de nosaltres no ens ho preníem en serio.
Jo crec que he après moltes coses, ja que el meu personatge tenia un caràcter molt diferent als altres personatges que he interpretat. Sobretot he après a confiar més amb mi.
Es una obra que la veritat... no m'agrada gaire, perquè a mi m'agraden temàtiques més diferents, però bueno... és una nova experiència i mai esta malament aprendre coses noves.
Un cop vaig estar damunt de l'escenari, vaig intentar passar-ho lo millor que vaig poder i sobretot, vaig intentar ficar-me dins al paper, i crec que ho vaig aconseguir.
Un cop vam acabar l'obra, em vaig sentir bastant contenta, ja que tots vam fer bé el nostre treball i ens ho vam passar bé, i sobretot, vam fer gaudir als espectadors, ja que els i va agradar molt l'obra.


Mònica Ruiz

dissabte, 18 de gener del 2014

Rent

El primer dia que ens van presentar l'obra de Rent a classe, inclús en els primers assajos, la veritat és que no li  acabava de trobar el que. A més, eram un grup que la majoria no ens coneixiam  i durant els primers assajos això era quelcom que es notava molt, ja que no hi havia cap mena de cohesió . Tothom estava molt dispers i realment no semblavem un grup unit per a res.
Tot i aquestes primeres impressions, la cosa va anar avançant a mida que anavam assjant. Poc a poc, cadascú va anar trobant el seu personatge i a mida que passaven els dies, la relació entre uns i els altres va anar millorant. Llavors va ser quan vaig començar a veure que sí, que realment podriam tirar aquella obra endavant. A més vaig començar a fer-me amiga de la Mimí. Al principi no em sentia gaire còmoda amb el personatge, però finalment, vaig acabar sentin-me còmoda a la seva pell. Per la meva part, vaig sentir un gran canvi dels primers assajos als últims pel que fa al meu personatge, encara que sempre penso que tot és pot fer millor i mai em quedo totalment satisfeta.
Finalment, el dia decisiu va arribar. Es respirava un aire fresc ple de ganes i nerviosisme. Les dues representacions van ser força satisfactòries. Pel que sembla, vam aconseguir transmetre als espectadors allò que voliam dir-los-hi a través de l'obra. Els comentaris que ens van arribar d'aquells que ens havien vingut a veure a la primera representació ,resultaven molt positius i alentadors . Cosa que ens va fer agafar força per al segon passe de la tarda.
Li vaig agafar cariño a l'obra. Ho reconec. El segon cop que la Mimí  va morir, aquesta va intentar contenir les llàgrimes.No volia que allò acabès. I es que lo millor va ser anar veient com un grup que  inicialment no tenia cap relació, va anar evolucionant fins a convertirse en un grup ,  un grup de veritat.



Natàlia L.

CUBE

El diumenge 15 de Desembre, els alumnes d'Arts Escèniques de l'EASD Ondara , vam tenir una cita amb la Kulbik Dance Company al teatre Ateneu de Tàrrega. Kulbik Dance Company, és un grup de dansa format l'any 2010 per ballarins que provenen d'Andalusia , Catalunya i València . Entre ells trobem a Kanga Valls (director,  coreograf i ballarí), els ballarins Isaac Suárez , Kiko López, Manel Cabeza, Sergi Orduña, i Susanna Ayllón. I per últim a Ulises Paniagua, el poeta.
 El grup utilitza les tècniques més rellevants de l'street dance , com ara Popping, Animation, Locking, Hype... entre altres diciplines artístiques com la dansa contemporània, el mim i la poesia. Pel que fa a la música, Kulbick utilitza música hip hop amb música electrònica , el blues, el jazz i inclús el Reaggae que es van intercalant durant l'espectacle.
L'espectacle que ens presenten aquest grup s'anomena Cube. Aquest espectacle transcorre dins un enorme cub imaginari de línies inexistents on es concentren la llibertat i la seva negació, la curiositat, l'angustia, el joc, l'amor i tantes altres emocions que ens acompanyen cada dia. Els ballarins, ens apropen totes aquestes emocions i passions a través dels seus moviments brillants i plens d'expressivitat, que seguiran el ritme de la música d'una forma sorprenentment precisa. Un altre aspecte que considero impressionant en l'espectacle, és la coordinació del grup. I es que és com si es tractés d'un grup d'androides que estiguessin programats. Es nota, sobretot a través de la coordinació, la unió i la compenetració del grup de ballarins. A part de tota la dedicació i feina que han fet durant aquests dos anys per aconseguir un resultat tant bo.
Començant per l'escenografia, es pot observar que és ben senzilla. L'escenari està pràcticament despullat, a excepció de dos cubs lluminosos , col·locats a cada extrem de l'espai escènic. Escenografia pensada, per tal de que els ballarins tinguin el màxim d'espai possible per desenvolupar a la perfecció tots els seus moviments.  El que sí serà un aspecte important , si més no, essencial per l'espectacle, és la il·luminació. Aquest element serà el que donarà més joc juntament amb la música i la coreografia dels ballarins. La llum, variarà amb constància , adaptant-se a cada moment , donant més expressivitat i màgia als moviments que acompanyarà durant tota la performance.
La música, també serà clarament un dels elements essencials per a l'actuació. Ja que serà la guia per als  ballarins, els quals basaran tots els seus moviments al ritme de la música, que seguiran en tot moment al peu de la lletra. Una música que és fruit de la fusió d'un seguit de melodies, que no ens resulten monòtones, però que tampoc ens semblen escandalosament diferents ja que totes tenen quelcom semblant tot i sé de diferents gèneres musicals. Personalment, trobo que la música està perfectament escollida i que  el resultat de la mescla de cançons que s'ha fet és totalment adequat per a aquest espectacle.
A banda de la música, també rebem alguns missatges poètics de la mà d'Ulises Paniagua, el poeta de la companyia Kulbik Dance Company, que a través de les seves paraules ens transmetrà diverses emocions i reflexions sobre la vida , que els ballarins accentuaran amb el seu moviment corporal.
 Pel que fa al vestuari dels ballarins, es pot veure que és totalment neutre i minimalista. Es tracta de pantalons i samarretes bàsiques de color blanc i negre que portaran nois i noies iguals. I es que és adient, per la complexitat dels passos de ball , que exigeixen una roba còmoda i senzilla per tal de que el grup es pugui moure amb més facilitat per l'escenari, amb una completa comoditat.


En conclusió, tot i que, personalment, prefereixo una altra mena d'actuacions , reconec que els nois de la Kulbick Dance Company, han tret un resultat brillant, com a fruit d'aquests dos anys de dedicació a  Cube, i que es mereixen un gran i fort aplaudiment.





Natàlia L.



dimecres, 8 de gener del 2014

RENT! {Experiència Personal}

Em va agradar molt la experiència que vaig tenir a Rent, però no com jo sola, sinó com a grup. Crec que ens vam complementar molt bé uns als altres, fent així que la obra sortís perfectament.

Tots vam treballar molt, i això va fer que al final el nostre treball ens gratifiques a nosaltres mateixos, de una manera immensa

Des de el meu punt de vista, ‘’Rent’’ va se una molt bona obra, però la millor obra que hem fet fins ara ha sigut ‘’Estimada Kitty ‘’ per tot el drama que hi vam ficar entre tots, i ens ho vam passar de lo més bé.

Tot i això, encara que el drama estava en aquesta obra, no es feia tant present, es feia molt més present el amor que hi havia entre en Roger i la Mimi.

Crec que hi va haver una forta connexió amb el públic, per lo menys per part meva, i la segona vegada va sortir molt millor que a la primera.

Crec que la gent va saber valorar el nostre treball, i per les crítiques que m’han dit, els hi va agradar molt l’obra, fent així que tot hagi valgut la pena.

Però per altra banda, encara que en algunes escenes la connexió entre tots nosaltres era molt forta, en altres no ens enteníem, i això es transmetia perfectament cap al espectador.
Per això, a la conclusió que he arribat, crec que a la segona obra ho farem molt millor, ja que ara ens coneixem molt més bé.

Va ser una experiència molt bona.



Paula Sergeeva.



RENT

Rent és una obra de teatre musical que vam realitzar els alumnes de primer i segon de batxillerat d'arts escèniques de l'escola Ondara de Tàrrega el dia 13 de desembre de 2013. 
La temàtica de la obra tractava sobre uns nois que vivien en un pis de lloguer i tenien dificultats per pagar-lo, a més, estaven envoltats de situacions problemàtiques com l'alcohol, el tabac, les drogues, malalties com el SIDA... 

La meva valoració sobre l'obra és bastant positiva. Em va agradar molt poder actuar un any més a l'Ateneu. L'ambient entre els companys era bastant bo, però en els assajos finals encara ho va ser més, finalment, el dia de l'estrena, crec que va ser excel·lent. És un tipus d'obra que va ser divertida de fer ja que els personatges podien anar molt a la seva manera, és a dir, els personatges no requerien una personalitat, sinó que vam poder donar-li aquesta personalitat els alumnes. 

Penso que va estar ben representada, que hi van haver pocs errors i que al públic l'hi va agradar força tot i que va ser una mica més llarga que les altres obres realitzades prèviament. 

Estic molt orgullosa del final treball creat per tots. Un cop més, poder pujar a l'escenari i donar el meu potencial em va fer sentir molt bé al acabar l'actuació. Mentre estava representant la obra, el que se'm passava pel cap bàsicament era que allò que estava fent era allò que m'agradava. 

Un cop més, vaig estar molt feliç de poder fer teatre. 


Jessica Vila López



 

RENT

Una vegada més tornem a pujar a sobre d'un escenari, tornem a compartir moments especials i tornem a demostrar que si som un grup unit,  tot ens surt molt millor. 
Arriba el moment de la veritat, el moment en el qual podem demostrar el que podem arribar a fer, sense deixar que els nervis influeixin en el resultat. En la meva opinió,  crec que les coreografies no van sortir del tot bé, ja que en el primer pas els tacons em van jugar una mala passada, en canvi, en la segona sortida em vaig canviar el calçat i crec que ho vaig fer millor. En el meu cas, els nervis únicament van influir en la escena en la que sortia amb el David, ja que em feia una mica de por caure a l'hora de pujar a sobre de la plataforma amb els tacons. Aquest inconvenient no va afectar-me en aquells moments, ja que vaig actuar amb confiança i amb l'ajuda del meu company David que m’ajudava a baixar de la plataforma amb seguretat. 
Crec que ha sigut una de les obres que més em gaudit, amb cançons molt especials, balls i companys nous. Espero que la pròxima encara surti molt millor. 

Nadine

dimarts, 7 de gener del 2014

Rent

No se per on començar a valorar aquesta experiència, sincerament al principi l'obra no em va cridar l'atenció ni em transmetia res especial. A mesura que van anar passant els assajos i la cosa anava agafant forma vaig començar a veure Rent d'una altra manera, penso que el meu personatge al principi em va costar, però finalment jo crec que vaig connectar tot el que vaig poder amb aquest, i vaig disfrutar de l'actuació com mai havia fet. Respecte a les dos representacions en general jo mai quedo satisfet 100% però en aquest cas no em va importar, ja que l'esforç per part de tots es va veure reflectit a l'escenari. En la primera actuació sense donar-me compte m'he la vaig prendre com un assaig, pràcticament no estava nerviós, cosa estranya en mi, vaig pensar que a la tarda em passaria el mateix però minuts abans de sortir no tocava de peus a terra, el fet de mirar entre el teló i veure un públic bastant generós i sentir tota l'adrenalina acumulada en els actors i actrius em va posar dels nervis, però nervis bons que en veritat aquestes sensacions són les que m'impulsen a fer aquestes coses. A mesura que arribavem al final estava content però en part hem sentia frustrat per el fet de que la feina ja estava feta i acabada i no volia que s'acabes. Finalment vaig quedar molt content al veure com aquesta història havia arribat als espectadors i això es la segona cosa per la que faig teatre, per el fet de emocionar a un públic amb els meus sentiments o paraules, fer-los disfrutar i jo amb ells.
Rent a sigut una experiència que mai oblidaré i m'ha fer aprendre
moltes coses i tenir ganes de més, si tenia algun dubte respecte al que vull ara i en futur sincerament a desaparegut.

Visca la vie boheme!

Jon Arrizabalaga Castillo.

RENT

Rent és un musical rock amb música i lletres de Jonathan Larson, basat en l'òpera La bohème, de Giacomo Puccini. Narra la història d'un grup de joves pobres, artistes i músics intentant sobreviure i crear al Lower East Side de Nova York als floreixents dies del bohemi Alphabet City, sota l'ombra de la SIDA.

el passat 13 de desembre, nosaltres ( alumnes de primer i segont de l'escola ondara) vam representar l'obra i va ser una gran experiencia, una mes a la llista,la sensacio de dubtar en els ultims moments i coses aixi es unica i irrepetibles tan de bo es tornes a repeti aquesta obra. 
cal dir, i agrair que  tot aixo a estat capas a la Marta Agusti que n'ha seigut la directora i a fet el possible per que sortis.


 
david mora

RENT!


El que em va agradar molt del dia abans de l’estrena, el dia en que, per fi, vam anar a l’Ateneu a assajar ja per últimes vegades, va ser l’ambient. No se si existia o no, però jo vaig notar un canvi bastant gran en l’actitud de tothom, incloent-me a mi. Semblava que, pel simple fet d’estar al mateix teatre, ens animéssim i ens motivéssim més, que ens veiéssim obligats a fer-ho millor. Mentre fèiem els preparatius de l’obra em sentia bastant descol·locada, estava bastant perduda. Era una de les primeres vegades que em trobava en una situació semblant i no sabia massa bé que havia de fer ni com havia d’actuar.
Va ser molt curiosa l’estrena de Rent. Portava un temps pensant-hi bastant, vaja.. portava alguns dies no d’allò que se’n diu nerviosa, però alguna cosa semblant. No obstant, el dia de l’estrena tot es va calmar; no estava gens alterada. Veia com tothom al meu voltant es neguitejava una mica més cada segon mentre que jo estava en un estat estrany. Veia que anaven passant coses i els nervis de tothom, i sabia que havia d’estar nerviosa, que no tenia massa sentit el que m’estava passat, però em mantenia tranquil·la. Honestament, em vaig sentir molt insensible... o potser és que els nervis actuen així.
Quan estàs a l’escenari és com un assaig més, notes els errors, però també t’arribes a sorprendre de lo bé que queden diversos aspecte. No es nota la mirada de la gent, més aviat no s’hi pensa. Se sap que hi són, però no és quelcom molt important en aquell moment, ja que només tens al cap l’obra, si queda bé o no, que s’ha de fer en cada moment... No sé si és el que passa a tothom, però jo no em vaig quedar satisfeta amb la meva actuació, tot i que era un paper petitet, vaig notar que no estava a l’altura. Però bé, a la pròxima ja ho intentarem millorar!


Altea Boix Comajuncosa

divendres, 3 de gener del 2014

RENT

Després d'uns dies de descans, toca un altre cop fica'ns a la feina, i una de les tasques, és fer una petita crítica i valoració sobre l'obra representada el 13 de desembre del 2013.
Des del meu punt de vista, l'obra va sortir molt bé tant com al primer pase, com al segon, tot i que gràcies al primer, vam poder veure com millorar algunes petites coses de cara cap al segon.

Pujar a l'escenari, i veure com tota la feina que havíem treballat a classe, com a casa, i que el públic rebia les emocions, ens va fer estar molt contents, ja que va valer la pena tot el treball realitzat. Tots sabem que els nervis sempre hi són, i realment hi eren, però entre tots vam poder gaudir d'una altra experiència molt bona, i que tots vàrem aprendre de tots.
Com a coses a millorar, podria nombrar-ne per exemple, quan parlem, que no es vegi antinatural, és a dir, fer pasos endavant quan hem de parlar, i quan hem acabat, pasos endarrera. Procurar no fer tant de soroll quan no hi som a escena...
Una de les millors escenes per a mi, crec que va ser la de les noies, o bé la última.
Ha estat una experiència molt bona, i també enriquidora de cara al nostre futur.
Alba Sànchez Plaza.