Penèlope

El passat 18 de gener de 2014 vam acudir a una master class i a l'espectacle de la Pepa Plana, una pallassa molt divertida. 

Master class

Vam assistir a una master class dirigida per la Pepa Plana, que ens va explicar l'origen dels pallassos, també ens explica que l'origen de la pallassa femenina apareix més tard i que encara ara ens costa molt de veure.

Ens va explicar també una mica de la seva experiència professional i el seu punt de vista sobre l'espectacle, concretament de l'ofici de pallassa, que és el seu. 

Finalment vam fer dos activitats, el joc de la cadira, que consisteix en presentar-te i dir el que t'agrada i el que no, i un altre joc on ens va dividir en dos grups, un en una banda i un en l'altra. Algú sortia i feia qualsevol acció i l'equip contrari havia de fixar-se en l'acció que feia i exagerar-la amb el grup. 

Crec que va ser una experiència bastant divertida i em va agradar molt conèixer a la Pepa Plana, ja que ens responia qualsevol pregunta i es va mostrar molt amable. 

Espectacle

L'espectacle passava en una casa, concretament en una habitació on la pallassa amb una màquina de cosir construïa unes figures amb fils i els penjava en una mena d'estenedor. A partir d'això creava una història que es dividia en tres parts: 

Primer va fer un vaixell, on ens explicava que l'Ulisses se'n havia anat a una aventura. Després construïa Troya, on anava el seu estimat i finalment construïa el lloc on el seu estimat se'n havia anat amb una altra. 

Ella sola elaborava tots els personatges, la seva ajudanta, l'Ulisses i els que necessitava. El que se'm va fer una mica pesat és que repetís tants cops el mateix ja que per cada acció que feia passava pels mateixos punts. Tot i així, a mi em va fer riure molt sobre tot cap al final de la obra, el que passa és que no li trobo l'explicació de perquè al principi sol em feia somriure. 

Una cosa que em va agradar molt és el personatge que construïa, una pallassa molt amable i simpàtica, sobre tot compartidora en tots els aspectes. També en el fons, explica una història que crec que és que no sabem el que tenim fins que ho perdem, perquè la pallassa tenia al cap un personatge ideal que al final la deixa de banda, per tant, troba a faltar a en Ramon, el que sempre ha estat allí. 

A mi em va fer molta gràcia el vestuari que portava, ja que portava un vestit i un davantal pensat per a que li cabessin totes les eines que necessitava. També vaig trobar curiós que duia unes sabates de pallassa amb tacó, que no havia vist mai i em van fer molta gràcia. 

Jessica Vila