RENT!

El que em va agradar molt del dia abans de l’estrena, el dia en que, per fi, vam anar a l’Ateneu a assajar ja per últimes vegades, va ser l’ambient. No se si existia o no, però jo vaig notar un canvi bastant gran en l’actitud de tothom, incloent-me a mi. Semblava que, pel simple fet d’estar al mateix teatre, ens animéssim i ens motivéssim més, que ens veiéssim obligats a fer-ho millor. Mentre fèiem els preparatius de l’obra em sentia bastant descol·locada, estava bastant perduda. Era una de les primeres vegades que em trobava en una situació semblant i no sabia massa bé que havia de fer ni com havia d’actuar.

Va ser molt curiosa l’estrena de Rent. Portava un temps pensant-hi bastant, vaja.. portava alguns dies no d’allò que se’n diu nerviosa, però alguna cosa semblant. No obstant, el dia de l’estrena tot es va calmar; no estava gens alterada. Veia com tothom al meu voltant es neguitejava una mica més cada segon mentre que jo estava en un estat estrany. Veia que anaven passant coses i els nervis de tothom, i sabia que havia d’estar nerviosa, que no tenia massa sentit el que m’estava passat, però em mantenia tranquil·la. Honestament, em vaig sentir molt insensible... o potser és que els nervis actuen així.

Quan estàs a l’escenari és com un assaig més, notes els errors, però també t’arribes a sorprendre de lo bé que queden diversos aspecte. No es nota la mirada de la gent, més aviat no s’hi pensa. Se sap que hi són, però no és quelcom molt important en aquell moment, ja que només tens al cap l’obra, si queda bé o no, que s’ha de fer en cada moment... No sé si és el que passa a tothom, però jo no em vaig quedar satisfeta amb la meva actuació, tot i que era un paper petitet, vaig notar que no estava a l’altura. Però bé, a la pròxima ja ho intentarem millorar!

Altea Boix Comajuncosa