Rent

No se per on començar a valorar aquesta experiència, sincerament al principi l'obra no em va cridar l'atenció ni em transmetia res especial. A mesura que van anar passant els assajos i la cosa anava agafant forma vaig començar a veure Rent d'una altra manera, penso que el meu personatge al principi em va costar, però finalment jo crec que vaig connectar tot el que vaig poder amb aquest, i vaig disfrutar de l'actuació com mai havia fet. Respecte a les dos representacions en general jo mai quedo satisfet 100% però en aquest cas no em va importar, ja que l'esforç per part de tots es va veure reflectit a l'escenari. En la primera actuació sense donar-me compte m'he la vaig prendre com un assaig, pràcticament no estava nerviós, cosa estranya en mi, vaig pensar que a la tarda em passaria el mateix però minuts abans de sortir no tocava de peus a terra, el fet de mirar entre el teló i veure un públic bastant generós i sentir tota l'adrenalina acumulada en els actors i actrius em va posar dels nervis, però nervis bons que en veritat aquestes sensacions són les que m'impulsen a fer aquestes coses. A mesura que arribavem al final estava content però en part hem sentia frustrat per el fet de que la feina ja estava feta i acabada i no volia que s'acabes. Finalment vaig quedar molt content al veure com aquesta història havia arribat als espectadors i això es la segona cosa per la que faig teatre, per el fet de emocionar a un públic amb els meus sentiments o paraules, fer-los disfrutar i jo amb ells.
Rent a sigut una experiència que mai oblidaré i m'ha fer aprendre
moltes coses i tenir ganes de més, si tenia algun dubte respecte al que vull ara i en futur sincerament a desaparegut.

Visca la vie boheme!

Jon Arrizabalaga Castillo.