Rent

El primer dia que ens van presentar l'obra de Rent a classe, inclús en els primers assajos, la veritat és que no li  acabava de trobar el que. A més, eram un grup que la majoria no ens coneixiam  i durant els primers assajos això era quelcom que es notava molt, ja que no hi havia cap mena de cohesió . Tothom estava molt dispers i realment no semblavem un grup unit per a res.
Tot i aquestes primeres impressions, la cosa va anar avançant a mida que anavam assjant. Poc a poc, cadascú va anar trobant el seu personatge i a mida que passaven els dies, la relació entre uns i els altres va anar millorant. Llavors va ser quan vaig començar a veure que sí, que realment podriam tirar aquella obra endavant. A més vaig començar a fer-me amiga de la Mimí. Al principi no em sentia gaire còmoda amb el personatge, però finalment, vaig acabar sentin-me còmoda a la seva pell. Per la meva part, vaig sentir un gran canvi dels primers assajos als últims pel que fa al meu personatge, encara que sempre penso que tot és pot fer millor i mai em quedo totalment satisfeta.
Finalment, el dia decisiu va arribar. Es respirava un aire fresc ple de ganes i nerviosisme. Les dues representacions van ser força satisfactòries. Pel que sembla, vam aconseguir transmetre als espectadors allò que voliam dir-los-hi a través de l'obra. Els comentaris que ens van arribar d'aquells que ens havien vingut a veure a la primera representació ,resultaven molt positius i alentadors . Cosa que ens va fer agafar força per al segon passe de la tarda.
Li vaig agafar cariño a l'obra. Ho reconec. El segon cop que la Mimí  va morir, aquesta va intentar contenir les llàgrimes.No volia que allò acabès. I es que lo millor va ser anar veient com un grup que  inicialment no tenia cap relació, va anar evolucionant fins a convertirse en un grup ,  un grup de veritat.

Natàlia L.