Penèlope – Cia. Pepa Plana

El 18 de gener, a les 17:00 h de la tarda, vam assistir a una master-class que feia la Pepa plana, una pallassa catalana, a l'Ateneu de Tàrrega.

La pallassa Pepa plana, ens va explicar moltes coses sobre el clown en general i sobretot ens va explicar coses sobre la pallassa que porta a dins, i la seva experiència professional, cosa que em va sorprendre molt ja que ens va explicar que ella no tenia pensat ser pallassa, perquè volia ser una actriu dramàtica. Però es va ficar a estudiar coses sobre el clown, el mim,... i finalment va acabar sent una pallassa professional.

Em va agradar moltíssim assistir a la master-class perquè vaig aprendre moltes coses interessants, i sobretot, m'ho vaig passar molt bé.

Desprès, a les 22:00 h de la nit del mateix dia, vam assistir a l'espectacle.

L'espectacle consistia en que el seu marit Ramon, la va abandonar per anar-se'n a la guerra. Però ella, per a oblidar la pena que tenia i divertir-se, va canviar la història i es va començar a inventar que el seu marit era Ulisses i ella era la Penèlope, de la historia de la guerra de Troia.

Llavors, per explicar-nos tot això, es va ficar a cosir i a mesura que anava cosint, anava fent dibuixos amb el fil que feia servir.

Primer ens va dibuixar un vaixell, i ens explicava que el seu marit va pujar a un vaixell i se'n anava cap a Troia.

Desprès va dibuixar un castell que representava Troia, i va convertir la seva màquina de cosir en el cavall de Troia.

I finalment va dibuixar un lloc on representava que el seu estimat Ulisses, l'enganyava amb una altra.

A mesura que la història transcorria, anava ficant personatges pel mig, com poden ser els soldats, la serventa,... i tots els representava ella.

La seva pallassa, era juganera, simpàtica, amable, divertida, graciosa,... i una cosa que em va fer molta gràcia va ser que escoltava i jugava amb el public i actuava segons com reaccionaven a les seves accions.

El vestuari que va fer servir era un vestit blau fluix, i portava un davantal ple de butxaques i de cada butxaca treia una cosa diferent que feia servir per a poder seguir la història. També portava unes sabates de pallassa, de color rosa i blanc i amb tacons, i al cabell i portava una diadema.

L'espectacle en sí, em va agradar molt, però hi van haver alguns moments en que repetia massa les mateixes accions o les mateixes frases, i potser se'm va fer una mica repetitiu. També s'hi van poder observar alguns trucs de màgia que va fer que l'espectacle fossi més divertit i original. En general m'ho vaig passar molt bé, i vaig riure molt.

Mònica Ruiz!