LES NOSTRES ESCENES FARSESQUES!!
Escena de matrimoni
(Carmen i Antònio són uns senyors de 60 anys de edat, que són parella. Porten 30 anys de casats, i ja no s'aguanten un a l'altre, pero no els hi queda més remei continuar vivint junts.
La Carmen vol anar a caminar, perquè es veu gorda, i vol que el seu marit l'acompanyi. Peró l'Antònio només té ganes de estar al sofá i mirar el fútbol.)
Carmen: António, vamonos a caminar un ratito, eso nos pondrá en forma. Además, tú tomarías un poco el aire fresco, que estás todo el día en el sofá,mirando la tele sin hacer nada.
(Antònio li presta la minima atenció)
Antònio: Ahora no puedo, mujer. Están echando la copa del rey, y es un partido muy importante.
Carmen: Todo el día estás igual! Que si la copa del rey, que si la copa del príncipe .. Levanta el culo y vamonos a caminar.
António: Pero si hoy he echo mucho ejercicio! Déjame descansar, no?
Carmen: Ejercicio? Ir a por una cerveza a la nevera, y luego volver al sofá no es hacer ningún ejercicio.
António: Por qué? Porqué lo digas tú?
Carmen: Venga, que caminar va muy bien para reforzar los huesos!
António: Si quiero reforzar mis huesos me tomaré un activia o como se llame... tiene el mismo efecto.
Carmen: Tú y tú dichoso fútbol.
(Carmen se va indignada)
- Paula Sergeeva
Escena matrimoni
(El lloc on passa l'acció és en el menjador d'una casa. En Josep està estirat al sofà mirant la televisió, la seva fona, arriba de la feina.)
Teresa: Amor meu, que ja he arribat!
Josep: Ah...si... d'allò, hola reina. (sense ganes de parlar)
Teresa: No cal que mostris tant interès per mi, no, que ja perds prou temps mirant a la veïna.
Josep: I ara, però que dius? Què no veus que només tinc ullets per tu? (sense deixar de mirar la televisió)
Teresa: Passa el temps, i penso que som joves, que ens estem quedant estancats en la feina, i no tenim temps per a nosaltres dos, no creus que hauríem de fer coses noves? Estic cansada de tanta rutina, jo vull viure noves experiències, tornar a sentir il·lusió... I se m'està passant l'arròs, ja saps a que em refereixo, no estem malament de diners i es clar, no oblidis que jo vull ser...
Josep: Reineta meva, jo també crec que és el moment ideal, jo també vull ser pare, el pare dels teus fills! Vine aquí, que et donaré un petó coma mai t'havia donat, t'agafaré i t'abraçaré com mai ho havia fet i et faré...
Teresa: I ara, que estas boig? T'estic parlant de ser ballarina! En que estaves pensant, que tampoc sóc tan vella!
Josep: No, no me l'escolto mai, i per un cop a la vida que em decideixo a escoltar-la, faig malament...dones, valia més seguir mirant la televisió.
Teresa: Ni televisió ni punyetes, au tira, que mira que t'he dit que freguessis els plats! I ni això ets capaç de fer per mi, passa que si t'agafo...
Josep: I si tu et deixessis agafar....
Jéssica Vila
Josep: Ah...si... d'allò, hola reina. (sense ganes de parlar)
Teresa: No cal que mostris tant interès per mi, no, que ja perds prou temps mirant a la veïna.
Josep: I ara, però que dius? Què no veus que només tinc ullets per tu? (sense deixar de mirar la televisió)
Teresa: Passa el temps, i penso que som joves, que ens estem quedant estancats en la feina, i no tenim temps per a nosaltres dos, no creus que hauríem de fer coses noves? Estic cansada de tanta rutina, jo vull viure noves experiències, tornar a sentir il·lusió... I se m'està passant l'arròs, ja saps a que em refereixo, no estem malament de diners i es clar, no oblidis que jo vull ser...
Josep: Reineta meva, jo també crec que és el moment ideal, jo també vull ser pare, el pare dels teus fills! Vine aquí, que et donaré un petó coma mai t'havia donat, t'agafaré i t'abraçaré com mai ho havia fet i et faré...
Teresa: I ara, que estas boig? T'estic parlant de ser ballarina! En que estaves pensant, que tampoc sóc tan vella!
Josep: No, no me l'escolto mai, i per un cop a la vida que em decideixo a escoltar-la, faig malament...dones, valia més seguir mirant la televisió.
Teresa: Ni televisió ni punyetes, au tira, que mira que t'he dit que freguessis els plats! I ni això ets capaç de fer per mi, passa que si t'agafo...
Josep: I si tu et deixessis agafar....
Jéssica Vila
ESCENA FARSESCA
Escena I.
AGUSTINA. – Què tú? T’acabo de dir que m’ajudis a plegar roba i no em fas nicas.
Prefereixes estar estirat al sofà i no ajudar a la teva dona, eh?
ENRIC. Estic cansat! Després de venir el treball necessito una mica de descans, home.
AGUSTINA. Saps qué diuen? Que els cansats fan la feina, així que, aixeca’t i ajuda’m inmediatament!
ENRIC. Psst! Sempre igual, no tinc ni un momento de glòria.
AGUSTINA. Que t’has pensat aquí tú? Jo no faig res, no? Els nens mentres tú ets al treball, qui els cuida? La criada? Ai! Que no en tenim es veritat! Així que “alehop” no se de qué et queixes.
ENRIC. Avui m’han fet treballar un munt a la feina. Tinc la esquena feta pols i tú Agustina no em deixes ni un minut de repós.
AGUSTINA. Molt bé, molt bé! Doncs mira, descansarás tot el que vulguis. Però després recorda que a partir de demà fins d’aquí a un mes, farás tota la feina de casa, sí?
ENRIC. Ai! Ja estic recuperat veus!
AGUSTINA. Pobre Enriquet! Que es morirá per plegar roba! Si es que… no sé com m’ho faig, però, sempre acabo guanyant! Jo jo jo jo!
Roger López Tugues.
ANSELMO: Au va fuig, Vinga! Que he d’encendre el foc, no ho veus?
ANSELMA: Fuig dius, fuig? Com vols que fugi si també l’hauré d’acabar encenent jo!
ANSELMO: A si? Au doncs va dona, va! A veure si ets tant valenta...
Va apartat, apartat que encara t’hi faràs mal! No sé que us agafa a les dones de voler fer la nostra feina! Cada animal té les seves coses no? Doncs no et vulguis fer l’homenot dona, no et vulguis fer l’homenot!
ANSELMA: Perfecte home, perfecte! Endavant encén-lo, encén-lo...
ANSELMO: Ara mateix m’hi poso...
ANSELMA: Vinga doncs!
ANSELMO: No ho dubtis...
ANSELMA: Peerò queee no ho veus que només estàs fent fuuum!!! Aquesta llenya és massa verda, no l’encendria ni el dimoni!
ANSELMO: Vols parar? Tu sí que n’estàs de verda, i verd que em poses a mi!
ANSELMA: No l’encendràs...
ANSELMO: Bueno dona, bueno! Paciència! Vols fer el faboor, COLLONS!
ANSELMA: Ai perdoni el senyoret si s’ha ofès!
ANSELMO: Ofès? Ofesa et quedaràs tu si no pares, tros de donota!
ANSELMA: Però que no veus quina fumarada! M’estàs deixant com un autèntic salmó! Després rondines del que diuen per allà fora, salmó que diran ara, SALMONA FUMADA!
ANSELMO: Au sí dona sí, exagera més si pots! Quina creu Déu meu, quina creu!
ANSELMA: Deixa’l està el teu Déu, que amb prou feines em fa cas a mi quan li demano paciència per aguantar-te! I pensa que ara no només sóc una creu, sinó una creu fumada!
ANSELMO: Mira no em toquis més allò que no sona! Si vols foc, encén-lo amb els teus pets dona, que amb la pudor que foten, fins l’aigua podrien encendre!
ANSELMA: Caraaam... Que cavaller el senyoret, quina delicadesa!
ANSELMO: Si... L’he après de tu aquesta gràcia tan encesa, i guaita mai millor dit, que això ja treu flama, jaaaja!!!!
( Glòri Ribera)
Josefina: D’on vens Pepe? Ja tornes anar begut?
Pepe: Doncs d’on haig de venir, de casa d’en Felip que ens hem entretingut jugant a la butifarra com sempre, ja que amb tu m’aborreixo i mai fem coses junts..
Josefina: Però com pots tenir la cara de dir-me això! Com vols que fem coses junts si mai estàs a casa!
Pepe: Si mai estic a casa per algún motiu!
Josefina: I em pots dir el motiu si es pot saber?
Pepe: Doncs tú dona, TU! Que últimament ja no em dones alegries només disgustos!
Josefina: Disgustos? Jo? Ja em diras tu quins…per disgustos els que em dones tú a mi que tothom em te com la banyuda del poble!
Pepe: Que ja t’he dit mil cops que no és veritat! Deixa-la que canti la gent!
Josefina: I quina prova en tinc jo de que no és cert?
Pepe: Mira si no t’ho creus ja t’aclariras! Ademés no m’extranyaria gens que t’hagués fet el salt, amb la manera que t’estas deixant, cada cop menges més, no surts de casa, vas de qualsevol manera…Sembles una forastera!
Josefina: Jo? Forasetera? El que em faltava per sentir! Mira noi, si porto aquestes pintes serán per culpa dels disgustos que m’enduc per culpa teva! Que tots els homes tractes a les seves esposes com unes reines i miran’s a nosaltres dos, semblo la teva criada! Saps que et dic? Que si tan fàstic et faig, marxa de casa!
Pepe: A si? Pensava que mai tindries el valor de dir-m’ho. Doncs saps que et dic jo? Que me’n vaig!
Josefina: Això veste’n! I no tornis més!
Pepe: Doncs clar que no tornaré, faltaria més! A veure com te les apanyes tu sola!
Josefina: Tranquil que me’n surtiré! I millor que amb tu! I so cal, ja me’n buscaré a un altre millor que tu, que no costara massa! (Cop de porta)
Yuma Dembele
RAULET: Però on collons eres? Tot el dia afora de casa, amunt i avall amb les teves estúpides amigues i jo que? Soc el teu marit saps i el que tens que fer es atendrem!
LUBINA: Doncs mira “gordinflonet” porto tot el matí fora de casa per comprar-te totes les teves gominoles i totes les teves potingues, que sembla que sense poder endrapà un dia no tens ni forces per aixecar-te del llit.
RAULET: Si si, ves dient xominades tu! Mira un dia et fotré fora de casa i no podràs entrar ni per la porta del gos.
LUBIANA: Però es pot saber que dius tu! Per la teva mala educació tenim un fill com el que tenim!
RAULET: Del nostre fill tu no en pots dir res. Té els seus estudis i aviat es casarà...
LUBIANA: Com es nota que ets home i no te’n assabentes de res!
RAULET: Que li ha passat algo al nostre fillet? No em diguis que li ha passat res! Jo sense el meu fill no puc viure. Es ell qui em manté i si li passes res ..
LUBIANA: Això es l’únic que t’interessa oi? Doncs mira el teu fillet estimat que tan et manté ha decidit que deixarà la feina i se’n anirà a fer de rodamón. M’ha dit que tots els seus apreciats diners els donarà a una ONG i que està cansat de tindre la feina tan estressant que té.
RAULET: Però que m’estàs dient ara. Verge santíssima mare de Déu! I jo ara que faré! Oh no no ! no vull perdre la meva panxa estimada! Dolços quilos els que he guanyat. No pot ser! Me’n vaig a buscar feina ara mateix. Prefereixo morir abans que quedar-me sec.
Marxa
LLUISET: Ja ha marxat?
LUBIANA: Que esperaves! Molt ben fet fill meu. Ja era hora que espaviles aquest tros d’ase. El que no sé es com so ha pogut creure.
SÍLVIA CLOP
JULIET: (porta unes banyes al cap i camina encorbat com tapant-se) Aii! Aquest poble! Què en farem d'ell! Sempre vigilant auqí i allà a veure què passa! i jo aquí, com una petita cosa, petita i insignificant a la mercè dels altres!
(es troba a la seva dona)
ROMEA: Juliet! què fas aquí fora tan tapat, amagant-te de la gent? I treu-te aquestes banyes que fa tres dies que les portes!
JULIET: Ai! Romea, que no sé que em passa! La gent em mira pel carrer i se'n riuen tot amagant la cara de mi. "Romea" sento entre riures i no se de que va la cosa "Virut" també sento...
ROMEA: (es tapa la cara i mira cap a un altre lloc) Mmmmm bé estimat, entrem a casa!! I treu-te les banyes!
(Juliet prova de treure's le banyes mentre entra a casa però no pot. En Virut està assegut, solament tapat amb una manta a la taula del menjador)
ROMEA: Virut! Què hi fas aquí? I tapa't home, tapa't!! (es tapa els ulls amb les mans, però de manera que ho veu tot mentre Juliet prova de treure's les banyes)
VIRUT: (es llença als peus de Romea) No! estimada meva! Després de tant temps amgant-me del teu marit, ja no vull amagar-me més! Vine al meu castell amb mi!
ROMEA: Però Virut! Què estàs dient? Tu no tens cap castell. A més no estava tant malament les nostres escapades amagars del meu espavilat espòs!
VIRUT: D'acord! Farem el que tu vulguis...però parlem més fluix...el poble ens està mirant per la finestra iaaaaiiiiiiii que faríem sense aquest poble,,,,que avorrida seria la vida sense el poble que ho sap tot i tot vigila...!
JULIET: Romea, tinc gana...em pots ajudar a treure'm les misterioses banyes que em van sortir el primer cop que vam conèixer en Virtu? Es que jo sol no puc...estimada....que faria sense tu...(es grata la panxa)....Tinc gana!
(Romea li intenta treure les banyes, no pot, marxa i porta en Virut a la porta, en mans del poble que l'espera fent poc xivarri)
ROMEA: Virut, vine a tu a viure al meu castell, el castell dels secrets parlats! El castell del Poble!! (llença a Virut a les mans del poble, tanca la porta fort, i se'n va on està Juliet assegut tot trist, li treu les banyes, la camisa i li tira el seu vestit)
Juliet....Tens gana? Vine aquí que tornaràs a ser nen!! Benvingut al castell del poble!! que torna a tenir menjar!!
(les banyes van a parar al poble, un dels membres se les fica, i torna a començar la història amb un altre personatge)
LAURA RODRÍGUEZ
