LA FLAUTA MÀGICA DE MOZART – Cia. Dei Furbi

LA FLAUTA MÀGICA DE MOZART – Cia. Dei Furbi

El dissabte 12 d’octubre, va venir la companyia Dei Furbi a l’ateneu de Tàrrega per a representar una adaptació de l’opera de Mozart, “La flauta màgica”.

La proposta innovadora i dinàmica que han creat, aconsegueix posar en relleu el gran teatre que hi ha en Mozart, fent-ho amb el millor instrument que tenim, el cos i la veu. Es tracta doncs, d’una obra de teatre que segueix el fil argumentatiu de l’opera original. I és una combinació, de teatre i música “a capella”, es a dir, només amb veus.

L’obra narra la història d’un príncep anomenat Pamino el qual està enamorat de la princesa Pamina. Però la mare de Pamina, li diu que accepta el casament amb la seva filla amb una condició, si la rescata del castell on està empresonada. Seguidament, en Pamino es dirigeix cap al castell on es troba la seva estimada, però es troba amb una flauta màgica, que resulta ser l’instrument que l’ajudarà a trobar-la. Durant el camí, serà acompanyat per Papagueno, que també, busca l’amor de la seva estimada. Durant l’obra, amb aquests dos personatges, els hi passen moltes coses, com per exemple, se’ls hi prohibeixen parlar amb noies, els empresonen… Però, finalment troben a les seves estimades. Es a dir, el final és feliç.

Els decorats que s’utilitzen són pocs i senzills. En el que fa a la il·luminació, és un factor molt important ja que hi han pocs decorats. Crea un ambient amb més personalitat, ja que, els utilitzen per a destacar els personatges.

Pel que fa al vestuari, es molt sorprenent al començament, ja que es senzill i estrany per a una obra com aquesta. Els personatges es presenten amb uns monos blancs i amb mascaretes. Mentres avança l’obra, els vestuaris dels personatges van canviant i s’adeqüen a l’època en que passen els fets. Cal destacar també, que els personatges bons, van vestits amb colors blancs, i els dolents amb peces de roba negres.

Sobre la meva opinió, crec que es una obra de teatre molt divertida ja que hi ha un punt d’humor molt bo i fa que l’espectacle sigui entretingut. Però, em va costar una mica seguir el fil argumentatiu, ja que no quedava prou clar el que passava en la història.

El que més em va impressionar, van ser les coreografies dels actors ja que mostraven molta dificultat i un gran esforç.

En definitiva, es un espectacle molt recomanable i divertit.

Mònica Ruiz.

La Flauta Màgica - Cia. Dei Furbi

Es tracta d'una adaptació lliure de l'òpera de Mozart 'La Flauta Màgica' que fa la Companyia Dei Furbi, sota el subtítol Variacions Dei Furbi.

Una versió de teatre i música "a cappella". És a dir, només veus. La part instrumental passa també a través de les veus i els cants dels intèrprets en unes polifonies adaptades i originals per a aquesta proposta. És una combinació, doncs, de teatre i música en la qual l'espai escènic es resol a partir de la síntesi de l'òpera de Mozart.

Muntar 'La Flauta Màgia' amb joia i delit és una de les fites de la posada en escena de la companyia Dei Furbi. S'ha utilitzat, cal destacar-ho, alguns fragments de l'obra original que s'acostumen a suprimir gairebé sempre en les representacions de l'obra. Els personatges de l'obra són per a Dei Furbi els únics miralls on poder reflectir-nos.

A lo que fa la meva opinió, crec que es un espectacle molt xulo. Una historieta de fil argumentari fàcil de seguir i molt entretinguda.

El conflicte que es crea entre els personatges és molt interessant, i és manté durant tota l'obra. 

La historieta esta basada en un tema d'amor, que es la trama principal que mou tota l'obra. Casi tots els conflictes s'acaben resolent amb el protagonista tocant la flauta. De aquí ve el nom, la flauta màgica.

Unes fades, apareixen de un món màgic, per demanar-li a Tamino, que salvi a la filla de la Reina de la Nit, i quan la salvi, la reina li entregarà la mà de Pamina per sempre.

A partir de aquí, es desenvolupa tota la historia, de com Tamino, el princep, va a buscar a la princesa Pamina. 

Durant el seu viatge al regnat de Sarastro, que es on tenen a Pamina sequestrada, fiquen com a ajudant de Pamino, el Papagueno, que no para de queixar-se perque ell també vol trobar el seu amor. Està molt sol, i ja està cansat.

Però no tarda molt a trobar a la seva Papaguena.

Tamino lluita contra Sagasta, y aconsegueix alliberar a Pamina.

La historia principal està molt ben triada i representada, amb grans veus. 

No es gens fàcil passar-te la major part del tems de l'obra cantant en soprà, així que valoro molt el esforç per part dels actors, perquè crec que es la més important de totes.

La escenografia també estava molt bé!

En conclusió, em va encantar.

Un espectacle molt xulo, per veure amb tota la família.

~ PAULA S.

VIU ESPRIU

Viu Espriu és un musical de recitacions de poemes en directe format per un baix elèctric, un violí elèctric, un piano, un joc de percussió i dos veus, una la qual canta i l’altra recita els poemes.

Cada poema interpretat es llegia per Sílvia Bel, seguidament la cantant Llúcia Vives cantava una lletra la qual feia molta referència al poema anteriorment recitat per Sílvia mentre que el pianista Carles Beltran (i segona veu esporàdicament), el violinista Ernesto Briceño, el percussionista Lautaro Rosas i el baixista Carles Grima donaven una perfecta ambientació instrumental molt empàtica i melòdica. Les lletres dels poemes parlaven sobre temes de llibertat, justícia, pau, Catalunya i també d’amor i eren cantades amb els tons de lletres d’altres cançons, una de les cançons la qual han agafat el to es ‘’Solo pienso en ti’’, de Víctor Manuel.

Personalment no m’esperava que l’espectacle m’arribés a agradar ja que desconeixia totalment el tipus d’espectacle i l’únic que m’imaginava seria unes dones recitant poesia sense més, però em va sorprendre ja que apart de que tocaven molt be els instruments, la dona recitava emfatitzant el poema i la cantant tenia una veu de qualitat, aconseguien transmetre els objectius que el poeta Salvador Espriu volia transmetre als lectors dels seus poemes, els quals eren que Catalunya tingues el respecte que es mereix i la reflexió de la mort i l’amor.

Joan Capdevila