LA FLAUTA MÀGICA DE MOZART – Cia. Dei Furbi
El dissabte 12 d’octubre, va venir la companyia Dei Furbi
a l’ateneu de Tàrrega per a representar una adaptació de l’opera de Mozart, “La
flauta màgica”.
La proposta innovadora i dinàmica que
han creat, aconsegueix posar en relleu el gran teatre que hi ha en Mozart, fent-ho
amb el millor instrument que tenim, el cos i la veu. Es tracta doncs, d’una
obra de teatre que segueix el fil argumentatiu de l’opera original. I és una
combinació, de teatre i música “a capella”, es a dir, només amb veus.
L’obra narra la història d’un príncep anomenat Pamino el
qual està enamorat de la princesa Pamina. Però la mare de Pamina, li diu que accepta
el casament amb la seva filla amb una condició, si la rescata del castell on
està empresonada. Seguidament, en Pamino es dirigeix cap al castell on es troba
la seva estimada, però es troba amb una flauta màgica, que resulta ser l’instrument
que l’ajudarà a trobar-la. Durant el camí, serà acompanyat per Papagueno, que
també, busca l’amor de la seva estimada. Durant l’obra, amb aquests dos
personatges, els hi passen moltes coses, com per exemple, se’ls hi prohibeixen parlar
amb noies, els empresonen… Però, finalment troben a les seves estimades. Es a
dir, el final és feliç.
Els decorats que s’utilitzen són pocs i senzills. En el
que fa a la il·luminació, és un factor molt important ja que hi han pocs
decorats. Crea un ambient amb més personalitat, ja que, els utilitzen per a
destacar els personatges.
Pel que fa al vestuari, es molt sorprenent al començament,
ja que es senzill i estrany per a una obra com aquesta. Els personatges es
presenten amb uns monos blancs i amb mascaretes. Mentres avança l’obra, els
vestuaris dels personatges van canviant i s’adeqüen a l’època en que passen els
fets. Cal destacar també, que els personatges bons, van vestits amb colors
blancs, i els dolents amb peces de roba negres.
Sobre la meva opinió, crec que es una obra de teatre molt
divertida ja que hi ha un punt d’humor molt bo i fa que l’espectacle sigui
entretingut. Però, em va costar una mica seguir el fil argumentatiu, ja que no
quedava prou clar el que passava en la història.
El que més em va impressionar, van ser les coreografies
dels actors ja que mostraven molta dificultat i un gran esforç.
En definitiva, es un espectacle molt recomanable i
divertit.
Mònica Ruiz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada