divendres, 8 de novembre del 2013

La Flauta Màgica - Cia. Dei Furbi

Es tracta d'una adaptació lliure de l'òpera de Mozart 'La Flauta Màgica' que fa la Companyia Dei Furbi, sota el subtítol Variacions Dei Furbi.
Una versió de teatre i música "a cappella". És a dir, només veus. La part instrumental passa també a través de les veus i els cants dels intèrprets en unes polifonies adaptades i originals per a aquesta proposta. És una combinació, doncs, de teatre i música en la qual l'espai escènic es resol a partir de la síntesi de l'òpera de Mozart.
Muntar 'La Flauta Màgia' amb joia i delit és una de les fites de la posada en escena de la companyia Dei Furbi. S'ha utilitzat, cal destacar-ho, alguns fragments de l'obra original que s'acostumen a suprimir gairebé sempre en les representacions de l'obra. Els personatges de l'obra són per a Dei Furbi els únics miralls on poder reflectir-nos.

A lo que fa la meva opinió, crec que es un espectacle molt xulo. Una historieta de fil argumentari fàcil de seguir i molt entretinguda.
El conflicte que es crea entre els personatges és molt interessant, i és manté durant tota l'obra. 
La historieta esta basada en un tema d'amor, que es la trama principal que mou tota l'obra. Casi tots els conflictes s'acaben resolent amb el protagonista tocant la flauta. De aquí ve el nom, la flauta màgica.
Unes fades, apareixen de un món màgic, per demanar-li a Tamino, que salvi a la filla de la Reina de la Nit, i quan la salvi, la reina li entregarà la mà de Pamina per sempre.
A partir de aquí, es desenvolupa tota la historia, de com Tamino, el princep, va a buscar a la princesa Pamina. 
Durant el seu viatge al regnat de Sarastro, que es on tenen a Pamina sequestrada, fiquen com a ajudant de Pamino, el Papagueno, que no para de queixar-se perque ell també vol trobar el seu amor. Està molt sol, i ja està cansat.
Però no tarda molt a trobar a la seva Papaguena.
Tamino lluita contra Sagasta, y aconsegueix alliberar a Pamina.

La historia principal està molt ben triada i representada, amb grans veus. 
No es gens fàcil passar-te la major part del tems de l'obra cantant en soprà, així que valoro molt el esforç per part dels actors, perquè crec que es la més important de totes.
La escenografia també estava molt bé!

En conclusió, em va encantar.
Un espectacle molt xulo, per veure amb tota la família.




~ PAULA S.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada