Conferència sobre l'obra Lucrècia o Roma Lliure, de Sergi Marí
Divendres 29 de Novembre vam assistir a la conferència de l'obra teatral Lucrècia
o Roma Lliure. Sergi Marí, el director, va situar-nos pel que fa a l'obra.
Es tracta d'una obra tràgica que va ser escrita per l'autor menorquí Joan Ramis
i Ramis el 1769. Va ser un dels pocs autors il·lustrats que van continuar escrivint
en un segle molt confús, el s. XVIII. La companyia La Trup, per això, ha
recuperat l'obra 243 anys després de la seva darrera representació i l'ha
portat a l'escenari sent molt fidel als documents originals, segons ens diu el
director. Explica que l'obra sencera és en apariats alexandrins, un tipus de
composició poètica que dóna molta potència i molt dinamisme a l'obra, i que: ''
Al principi resulta molt estrany aquesta utilització de versos alexandrins ,
pot ser que costi una mica d'agafar l'argument en un principi . Però si
l'actuació dels actors és prou bona , i es sap jugar amb aquest tipus de
composició, finalment l'oïda s'acostuma i ens resulta música per a les
orelles'' diu Sergi Marí. Fa una pinzellada també, pel que fa al tema del
teatre neoclàssic i les seves característiques, que seran vigents en l'obra.
Ens referim al fet de que tota l'obra passi en un únic espai, de principi a fi,
amb el mateix decorat auster. També en el fet de que l'acció ocorri en un màxim
de 24 h, no més. . Va en contra, segons ens explica, de les obres que es
desenvolupen en un temps més extens que un dia .On poden apareixen
escenes del futur, del passat, o en llocs diferents de l'inicial. En el teatre neoclàssic
ho rebutjaran plenament, ja que, això donarà, més realisme i verosimilitut
de cara a l'espectador .
Finalment , ens va parlar una mica de la història en la que es basa
Lucrècia o Roma Lliure. Ens situem al 509 a.C. Roma està sota el mandat del rei
tirà Tarquini el superb. El fill del tirà, el príncep, es sentirà fogosament
atret per l'esposa del general Col·latí, Lucrècia, sentiment que suposarà una sèrie
de fets que conclouran molt tràgicament.
Obra Lucrècia o Roma Lliure
Dissabte 30 de Novembre, les 22:00h en punt. Ens reben els actors, vestits
de blanc, tot indicant-nos on podem asseure'ns. El primer que crida l'atenció,
és que el públic no està assegut on normalment hauria, sinó que es troba a
l'escenari, vorejant el centre, on representa que es desenvoluparà l'acció. En
l'escenari, ens trobem amb una escenografia austera, hi han quatre cadires que
formen un quadrat entre elles, damunt, hi han alguns llibres .
Els actors ,s'asseuen en la última cadira de cada fila de damunt de
l'escenari. El vestuari és ben senzill. Van vestits tots de blanc. Ells amb
camisa i mitges, elles amb vestit. Un vestuari totalment neoclàssic sobre el
que es posaran els complements que caracteritzaran als seus personatges. Les
dos noies, Enka Alonso, que fa de Júnia i Queralt Albinyana que fa de Lucrècia,
porten un mocador de color que els dóna el toc romà. Rodo Gener( Col·latí) i
Xavier Nuñez (Brutus), porten una espècie d'armadura romana. Finalment, Josep
Mercadal( el príncep) i Alvar Triay (Mànlius), porten, igual que les noies, un
mocador similar.
L'obra comença. En el primer acte, apareixen els cuatre homes, Col·latí i
el príncep lluiten amb les tropes romanes contra els assetjats. Ena quest acte,
Col·latí expressa orgullòs l'amor que hi ha entre ell i la seva esposa.
El príncep per això, se'n riu i no s'ho acaba de creure. Finalment,
arriba Lucrècia , que es llença als braços del seu espòs Col·latí , demostrant
tot el que l'ha trobat a faltar durant les batalles i el molt que s'estimen.
Finalment, Col·latí i Lucrècia marxen junts i desapareixen del pla.
En el segon acte, el príncep confessa al seu confident Mànlius, l'amor que
sent per Lucrècia. Es troba celòs de Col·latí, el qual envia al camp de
batalla. Lucrècia es sent trista i abatuda altre cop. El seu espòs marxa de nou
, sense saber si tornarà, cosa que li remou l'ànima i li treu les ganes de
viure.
En el tercer acte, el príncep declara el seu amor a Lucrècia, que es troba
adolorida per l'absència del seu marit. El príncep intenta comprar-la ,
anunciant-li que si se'n va amb ell, tindrà un lloc en el tro. Ella, per això,
el rebutja educadament. El venera com a fill del rei de Roma, però com a res
més , ja que el seu cor és de Col·latí.
En el quart acte, la tensió augmenta. El príncep no pot entendre que
Lucrècia rebutgi la seva oferta. No es sent correspost i això el fa irradiar de
ràbia. Vol aconseguir el seu amor com
sigui, així que li planteja el següent: regnar o morir. Lucrècia li anuncia que
sempre serà fidel, i que mai cedirà. Cosa que fa arribar al príncep al màxim
grau de ràbia. Utilitza doncs, l’últim recurs que li queda: la violència i la
tirania. L’acte conclou amb la violació de Lucrècia.
Finalment, el cinquè i últim acte, s’obre amb la desesperació de Lucrècia.
Tot i mantenir-se fidel al seus ideals , ha estat deshonrada contra la seva
voluntat. No pot tirar enrere i pateix una crisi d’identitat que la portarà al
màxim grau de tristesa. Confessa a Júnia
el desig pel suïcidi.
Un cop arriba Col·latí de la batalla, es troba amb la seva esposa
deshonrada, que no gosa ni mirar-lo. Ha estat deshonrada i infidel . Tot i que
ella no ho ha volgut, ho ha estat i ni pot seguir al costat de Col·latí.
Finalment, es suïcida, i així conclou l’obra teatral.
En definitiva, Lucrècia o Roma lliure, es tracta d’una tragèdia de gran
qualitat literària que critica la tirania i la injustícia. Personalment, és una
de les obres que més m’han agradat de moment. Accentuo, l’actuació dels actors ,que aconsegueixen
arribar al públic i transmetre el missatge de la història, tot i la dificultat
de les composicions alexandrines.
Natàlia L.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada