ARTS Escèniques: ARTS Escèniques: LUCRÈCIA O ROMA LLIURE

ARTS Escèniques: ARTS Escèniques: LUCRÈCIA O ROMA LLIURE:   (CONFERÈNCIA + OBRA) 


Divendres a les 8:30 vam assistir a la conferencia d’en Sergi Marí, el director que un dia més tard ens va presentar la obra anomenada Lucrecia al teatre Ateneu.

Lucrecia va ser una obra creada per un escriptor menorquí anomenat Joan Ramis, que va viure en una època on el català va ser menyspreat a causa d’una sèrie de conflictes. Aquest succés va fer que en Joan escrivís aquesta obra en català, on hi predomina la tragèdia i els personatges de la historia antiga.

En aquesta conferencia el director de l’obra, ens va situar en el context que es situava Lucrecia i ens va aportar informació de l’obra per situar-nos.

Al dia següent es va representar l’obra al teatre Ateneu. 
Al entrar ens vam quedar sorpresos ja que ens van dir que els espectadors en aquesta ocasió, es podien asseure al mateix escenari on s’interpretava l’obra.

L’escenografia es caracteritzava per una gran senzillesa, els elements es situaven al mig de l’escenari, on hi havien quatre cadires i llibres. Els personatges anaven vestits d’una manera que reflectia exactament l’època en que va transcorre l’acció, com per exemple la influència romana en les túniques que duien les noies.
El tema de l’obra em va agradar bastant, ja que reflectia temes clàssics com l’amor que té Lucrecia per en Col•latí, un amor respectuós, real i sincer. 
Un altre tema pot ser l’abús del poder, on el Rei creu que té tot el poder en Lucrecia i pot fer el que vulgui amb ella, finalment la negació de Lucrecia en la proposta amorosa del rei, portarà cap a un final tràgic on el rei la violarà. 

Més tard Col•latí tornarà amb el seu amor Lucrecia, però veurà el desastre que s’ha produït en la seva absència, on Lucrecia és sent bruta i acaba amb la seva vida.

Lucrecia, és una obra que costa una mica d’atendre al principi, però mentre va avançant i et situes és fa més fàcil i emocionant. La posada en escena del públic sem va fer una mica estranya, al principi no em va agradar molt però després va crear un ambient de connexió entre el públic i els protagonistes important, ja que els actors es dirigien cap a nosaltres amb molt interès. 

És una obra bastant bonica tot i que fa que el públic es tingui que adaptar i prestar atenció, perquè la llengua es una mica antiga i complexa.