CUBE

L’espactacle es tracta d’una obra original de la companyia “Kulbik Dance Company”, la qual ha guanyat diversos premis rellevans com el del programa de televisió “Tú sí que vales” i el concurs de dansa a nivell europeu “The Best On”. Estem parlant d’un grup de dansa urbana creat l’any 2010 en el que hi participen ballarins tant d’Andalusia com de Catalunya o València i que busca la creació de sentiments i impressions d’un públic al que vol transmetre les emocions que experimrntent tant dins de l’escenari com a fora mitjançant el moviment del cos humà. Ho fa fent una peculiar fusió  del hip hop, la música electònica, el blues, el jazz, el funk i, fins i tot, en algunes ocasions, el reggae, utilitzant les tècniques més complexes del street dance  com el popping, l’animation, hype o locking, entre d’altres. No obstant, també s’adhereix a altres disciplines artístiques com el mim o la poesia per tal de donar més valor a les seves obres. El director i coreògraf de la companyia és Kanga Valls, que també és un dels set ballarins del grup, en els que també hi contem susanna Ayllón, Manel Cabezas, Aina Lanas, Kiko López, Segri Orduña i Isaac Suárez.

El títol de l’obra, Cube, és literal, tenint en compte que fa referència a la metàfora principal en la que es basa tota la performance, un cub imaginari en el que estan empresonats els ballarins i que els donarà peu per expressar un seguit d’emocions i sentiments experimentats al llarg de la vida. La representació està introduïda per una veu en off que parla sobre els poetes, el seu ofici, la seva forma de veure la vida, les seves pors i les seves passions. Tal veu introdueix cada escena en la que hi atrubuieix una emoció o un concepte: l’autoestima, la ràbia, l’amor... explicant-lo i fent-ne un breu resum de lo que després derà representat per els espactaculars ballarins. Tracta de temes com la llibertat i la seva negació, la curiositat, l’angustia, l’amor, el joc i moltes altres emocions que ens acompanyen dia a dia.

Tot i que és quelcom molt senzill, l’escenografia i la il·luminació juguen un paper important en la representació. L’escena està decorada, solament amb un parell de cubs que s’il·luminen de diferents colors (taronja o blau) i els quals son utilitzats, de tant en tant, com a bancs. Tot i l’austera escenografia, els ballarins, amb els seus precisos i explícits moviments ens presenten un cub imaginari al voltant del qual es crea tota la obra. L’il·luminació ajuda a crear sensacions i impactes en l’espectador: quan es vol donar una impressió de més calidesa, proximitat i intimitat s’utilitza un color més càlid com el vermell o taronja; en canvi, quan es vol crear una fredor i una distancia entre el públic i els ballarins,  s’utilitzen colors més freds com el blau. En diverses ocasions també és utilitzat un focus de llum directa per tal de desviar l’atenció dels espectadors cap a un espai concret, en el que creaven una escena diferent com, per exemple, en una es mostra l’eforç de tot un grup de gent per tal d’apagar una llum que acongegueix el seu objectiu quan s’uneixen i s’ajuden entre si. En algun moment podem observar senzills elements decoratius com un globo, al que li atribueixen una funció.

El vestuari també és molt senzill, però també molt explícit. Canviant a cada escena s’adequa a les emocions i els impactes que es volen crear i caracteritzant una mica als personatges, ja sigui donant-los-hi més importànica o traient-los-hi. Normalment, a totes les escenes van vestits tots iguals, menys a les que s’ha de resaltar el paper d’un o més ballarins, als que se’ls hi atribueix un vestuari diferent per tal de diferentciar-los de la resta. El vestuari consta d’uns pantalons negres bàsics texans, combinats amb unes bambes esportives per amb l’intenció d’anar més còmodes i amb la part de dalt que va variant: camisa, samarreta, polo...

Finalment, ens falta parlar dels grans artistes i protagonistes de l’espactacle; els ballarins. El grup consta de cinc ballarins i dues ballarines. Tots mostren una gran professinalitat a l’hora d’executar els moviments més dificils i precisos, deixant bocabadat a tot espectador que es deixi meravellar per el fascinant espectacle que té lloc davant dels seus ulls. Utilitzant tot tipus d’estils com el blues, el jazz, el hip hop i el funk entre d’altres, fa una barreja amb un resultat exel·lent en el que aconsegueix el seu objectiu d’impressionar al públic transmitent-li emocions i sentiments fins a aconseguir possar-li la pell de gallina. També es poden observar l’ús de tènciques com el mim en el que es duen a terme uns moviments tant explícits que l’espectador capta a la mínima el missatge que se li vol fer entendre. El que també sorpren molt d’aquest exel·lent grup de ballarins és la perfecta coordinació que hi ha entre ells i el fet de que es nota que hi ha una bona comunicació dins de la banda.

Tots els aspectes d’aquesta performent se sumen, fent-ne d’ella un espectacle màgic totalment recomanable a tot tipus de públic!

Altea Boix Comajuncosa