DÉU SALVATGE

( 29-1-11 )

Glò.

HA AGRADAT, I MOLT. Potser perquè era una situació molt quotidiana ( o com a mínim; realista i força natural), potser perquè ha deixat coses a pensar (o no), o potser perquè era simplement un retall de la vida d’unes persones normals i corrents i a la vegada neuròtiques, falses, estafadores, estressades...

La nit abans vaig procurar informar-me del que anava l’obra, ja que per exemple; en l’anterior, Miguel Hernandez, no m’havia assabentat de què tractava i pel que em van dir aparentava ser un “tostón”, i de cap manera, sinó que encara em va agradar força...

Però, francament, aquesta ha estat una de les millors obres que he vist aquesta Temporada de Teatre de Tàrrega.

Suposo que agrada riure d’aquelles situacions que en qualsevol moment podem trobar-nos o haver-nos trobat, però; tot i així, és a dir des de fora, fa gràcia.

Lamentable pels qui ho experimenten – còmic per la resta.

Quin sentit té l’obra? Potser fer reflexionar un públic perquè en situacions com la que planteja l’obra, si no les pot evitar, sigui capaç de trobar-hi un sentit còmic que ho faci tot més agradable o perquè aprengui... A marxar quan toca!

Crec que tothom va passar unes hores molt agradables. Un públic amb ganes de passar-s’ho bé i uns actors esplèndids.

DÉU SALVATGE

És una obra que em va agradar molt. El principi anava una mica perdut del tema el qual estaven parlant en el començament de l'obra, però mica a mica van anar aclarint les coses.

Parla de situacions que poden passar i com són les persones a vegades a l'esquena i com es comporten i al final doncs surt tota la veritat.

Abans de mirar l'obra em vaig informar una mica dels actors que hi sortien i vaig veure que n'hi havia de coneguts i que els havia vist en alguna sèrie o pel·lícula, com per exemple: Vicenta Ndonga que la vaig veure a la sèrie "Aquí no hay quién viva" d'Antena 3.

Van ser unes hores molt agradables i es va notar que va agradar al públic.

L'escenografia era bona, és a dir, lo essencial per a la obra, tot es va fer servir en algún moment.

La il·luminació. Em vaig fixar que al principi la “paret” del fons era verda i després es van cambiar les llums i es veia marró com la primera. Bona.

Els actors impresionants, molt currats, molt clavats.

Roger López Tugues.