El dia 14 de Desembre vam estrena l' obra
Estimada Kitty, ho vam fer dos cops; el primer va ser pels companys de primer i
segon de batxillerat, i l' altre pels pares.
Jo penso que l' obra va sortir millor el segon
cop, i que el primer ens va quedar una mica fluixa, crec que va ser perquè era
la primera vegada i vam cometre errors que en la segona vam rectificar.
Abans de l' actuació tots estàvem nerviosos,
alguns més que altres. A de més per alguns era la primera vegada que pujaven a
un escenari. La sensació que vaig sentir la primera vegada que vaig fer la
primera obra de la meva vida va ser molt diferent a les de més, va ser
especial, tot i que l' obra no ens va quedar gaire bé, però suposo que al ser
la primera vegada és diferent; però això no vol dir que els altres cops no fossin importants, cada experiència és diferent i única; vam repetir l' obra dos cops i
la impressió de la primera vegada a la segona va ser diferent.
Jo no estic gaire a gust amb el treball que
vaig fer, crec que ho podria haver fet millor, i que si ens haguéssim ficat les
piles des de un bon principi hagués quedat immillorable, tot i que en general
no estic descontenta de l' obra si no del meu personatge, no vaig poder
trobar-me, connectar amb ell, però em va
agradar molt haver fet l' obra, m' ho vaig passar molt bé, i la satisfacció d'
haver acabat un obra i de que a la gent li hagi agradat és molt agradable.
També és important qui es critica, els meus
companys em va dir que va estar molt bé, però jo vaig veure errors, cosa que
ells ni els van notar.
Elisabet Carmona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada