Que puc dir de l'Estimada Kitty... primerament començaré per una conclusió que he tingut molt clara des del començament, durant el meu període com alumne a l'escola Ondara, he tingut el privilegi de fer tres obres, de les quals d'una no em sento gens orgullosa, la segona alguna cosa de motivació vaig treure i la tercera des d'un primer moment em va agradar el paper que em van adjudicar com a Margot, sincerament he notat el canvi de motivació interior que sentia. Estimada Kitty és una obra d'equip i poc o molt s'ha notat en alguns moments que hem treballat junts.
Alguns problemes ens han afectat i en algun moment s'han reflectit però tot i així en n'hem en sortit, i això demostra el carinyo per poc que sigui que ens tenim com a grup i companys durant un sol any que estarem units.
Els assajos van ser agotadors, crits per un canto i mandra per l'altre, canvis d'ultima hora, i entre l'equip i hi havia un ambient tens.
El dia de l'estrena, la primera representació que vam fer devant dels nostres companys, no em vaig sentir gens orgullosa, apart dels problemes finals que vam tenir, en general em vaig decebre amb mi mateixa. La segona representació devant dels coneguts i familiars va ser diferent, volia donar el màxim i a la vegada una bona obra, però vaig tenir una sensació final més orgullosa que l'anterior, però no satisfactòria completament.
Vaig acabar en la conclusió que als assajos del mati de l'Ateneu ( o per lo menys la meva sensació) vaig donar molt més que a les mateixes representacions, i vaig acabar amb un caos al cap que tot i haver tingut una experiència excel·lent, voldria repetir-la un cop més per donar encara mes potencial retingut sense saber perquè, i treure la sensació de fracàs.
Gemma Marcet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada