Trencanous

Per començar vam anar a veure un escalfament que van fer els ballarins de la companyia amb la seva professora, tots sabien el que havien de fer però cadascú reforçava més les parts que li eren més complicades, realment es veia que el treball de cada dia acaba donant resultats, ja que semblava que la seva flexibilitat no tenia límits i en cap moment cap ballarí va perdre l'expressió plàstica.

En aquesta representació la Companyia de Dansa David Campos  el director ens donava a conèixer una altra manera de veure el viatge de Clara i el Trencanous donant igual d'importància al que passa com al com passa.
És una visió més màgica i fantàstica del que seria el conte del Trencanous o fins i tot la pel·lícula ja que impressiona bastant veure l'agilitat i els moviments fins i controlats dels ballarins.
Vaig trobar que tots els vestuaris eren molt adients a l'espectacle, això i els efectes de llum i la decoració ajudaven a fer que l'espectador s'endinses a l'obra encara més, els colors molt vius i l'aport de motius nadalencs feia més proper el que passava també ja que era més agradable i adient a l'època en la que estem. Cal destacar també que els ballarins no parlaven, es donaven a entendre per gestos i molta gent de la que estava mira'n la representació no ho entenia en alguns moments, però era bastant fàcil d'entendre gracies al conjunt del moviment , la musica i d'il·luminació.

Em va agradar molt anar a veure el Trencanous, tot i que ja n'havia vist altres versions d'altres companyies sempre veus coses noves, enfocaments nous a l'obra com a les coreografies i això ajuda no només a entendre millor l'historia que és representada si no a aprendre que les coses no només es poden portar a terme d'una manera.

Clara Garcia Collado