Aquest dissabte tornàvam a tenir cita al teatre; aquest cop es tractava d'un taller de dansa contemporània.Jo, per mala sort, no vaig poder arribar puntualment al teatre, i quan vaig arribar el taller ja havia començat, i per no interrumpir-lo em vaig quedar com a espectadora. Pel que vaig veure, vàren fer una sèrie d'exercicis amb la finalitat de crear una coreografia sencera. Als passos que els hi indicava la coreògrafa, hi havia un gran moviment, és a dir, havíen de moure tot el cos, hi havien canvies de ritmes, relaxació de musculs i de cop compactar-los, moviments pel terra...Em va fer moltiíssima rabia no poder-lo fer ja que el vaig veure com una gran font d'aprenentatge!!! I per la nit va arribar l'espectacle de debò, amb els ballarins reals que ban deixar a tot el públic bocabadat. Els moviments eren perfectes, ademés la barreja d'audiovisual i de música en directe amb la dansa ho va fer molt dinàmic i molt bonic de veure, un espectacle que recomano a tots els amants de la dansa sens dubte!
Yuma Dembele
dimecres, 2 de maig del 2012
dimarts, 1 de maig del 2012
SUCRE taller de dansa
El teatre Ateneu ens va proporcionar un taller de dansa amb els ballarins de la obra de Sucre, que és representaria unes hores més tard al mateix teatre, al començar i fixar-se la majoria de gent que venia a fer el mateix taller tenien unes bases de dansa i elasticitat al cos considerable, en contra nostra que ni teníem bases ni elasticitat.
Tot i així m'ho vaig passar molt be i amb el bon ambient que havia al taller no et feia preocupar en si ho faries be, si no en el que tractava que era ballar, i aixi ho vam fer, amb una professora que tinc que dir que era moltsimpàtica i agradable, et mostrava les seves sensacions amb tanta facilitat que demostrava que realment la sevapassió era la dansa.
Gemma Marcet
Noelia Liñana - Sucre
El dissabte 28 els alumnes d’escèniques vam realitzar primerament, a les 7 de la tarda, una master class amb la ballarina i coreògrafa Noelia Liñana. Vam començar amb una sèrie d’estiraments i després vam preparar i interpretar una coreografia. Posteriorment, a les 10 del vespre, vam anar a veure el seu espectacle que combinava dansa, música i audiovisuals. Personalment, encara que la dansa no m’agrada, vaig gaudir molt de l’espectacle doncs submergia al públic en un ambient màgic. En conclusió, si teniu l’oportunitat us animo a veure’l!
SÍLVIA CLOP
El dissabte 28 els alumnes d’escèniques vam realitzar primerament, a les 7 de la tarda, una master class amb la ballarina i coreògrafa Noelia Liñana. Vam començar amb una sèrie d’estiraments i després vam preparar i interpretar una coreografia. Posteriorment, a les 10 del vespre, vam anar a veure el seu espectacle que combinava dansa, música i audiovisuals. Personalment, encara que la dansa no m’agrada, vaig gaudir molt de l’espectacle doncs submergia al públic en un ambient màgic. En conclusió, si teniu l’oportunitat us animo a veure’l!
SÍLVIA CLOP
dimecres, 25 d’abril del 2012
DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA: 29 D'ABRIL
Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2012
El proper 29 d'abril, se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Dansa, insitutït pel Institut Internacional de Teatre, i enguany, ha estat convidat a escriure el seu missatge Sidi Larbi Cherkaoui (Amberes, Bèlgica, 1976), coreògraf i director de la companyia Eastman.
Celebrem la inacabable coreografia de la vida
Per Sidi Larbi Cherkaoui
D’alguna manera, la dansa no coneix fronteres igual que d’altres arts. Encara que certs estils tracten de limitar o treballar dins d'un marc, el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: es tracta d'assumir el control ràpidament,permetent que certs estils es barregin amb d’altres. Tot es relaciona amb tot, naturalment, i la dansa s'instal·la només en l'espai que pertany al present, en constant canvi.
M’agrada pensar en l’espectacle de dansa com en una celebració de la coexistència, com una manera de donar i crear espai i temps per als altres i per a nosaltres mateixos. Tendim a oblidar-ho, però la bellesa subjacent de l’espectacle en viu resideix, principalment, en la convergència d’una massa de persones, assegudes una al costat de l’altra, compartint el mateix moment. No hi ha res de privat en això, un espectacle és una experiència extremadament social. Tots nosaltres reunits en aquest ritual, que és el nostre vincle amb l’espectacle, el nostre vincle amb el mateix present.
Per Sidi Larbi Cherkaoui
Al llarg del temps, al llarg dels anys, el que perdura per sobre de tot és art. L'art sembla ser allò que deixa la humanitat als seus hereus -ja sigui a través d'edificis, llibres, quadres o música. O moviment, o dansa. En aquest sentit, crec en la dansa com el més actual, la lliçó d’història més actualitzada, ja que està en una constantrelació amb el seu passat més recent i només es pot produir en el present.
D’alguna manera, la dansa no coneix fronteres igual que d’altres arts. Encara que certs estils tracten de limitar o treballar dins d'un marc, el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: es tracta d'assumir el control ràpidament,permetent que certs estils es barregin amb d’altres. Tot es relaciona amb tot, naturalment, i la dansa s'instal·la només en l'espai que pertany al present, en constant canvi.
Jo crec que la dansa pot ser una de les formes d'expressió més honestes, per això hem de valorar-la i conservar-la: perquè quan la gent balla, ja sigui en una funció de ballet, una lluita de hip-hop, un espectacle contemporani underground, o a la discoteca, rara vegada hi ha falsedat o màscara. Les persones es reflecteixen les unes a les altres constantment, però quan ballen, el que més reflecteixen és, potser, aquest moment d’honestedat.
En moure’ns com d’altres persones, en moure’ns amb d’altres persones, i en veure-les moure’s, és com millor podem sentir les seves emocions, pensar els seus pensaments i connectar-nos amb la seva energia. És, potser aleshores, quan millor i més clarament podem conèixer-los i entendre’ls.
M’agrada pensar en l’espectacle de dansa com en una celebració de la coexistència, com una manera de donar i crear espai i temps per als altres i per a nosaltres mateixos. Tendim a oblidar-ho, però la bellesa subjacent de l’espectacle en viu resideix, principalment, en la convergència d’una massa de persones, assegudes una al costat de l’altra, compartint el mateix moment. No hi ha res de privat en això, un espectacle és una experiència extremadament social. Tots nosaltres reunits en aquest ritual, que és el nostre vincle amb l’espectacle, el nostre vincle amb el mateix present.
I així, per al 2012, desitjo a tothom molta dansa. No es tracta d’oblidar els problemes de l’any 2011, ans al contrari, d’enfrontar-nos-hi de forma creativa, de ballar-hi a l’entorn per trobar la manera de relacionar-nos amb els altres, amb el món i amb la vida, convertint-los en part de la seva inacabable coreografia. Dansem per trobar l’honestedat i transmetre-la, per reflectir-la i celebrar-la.
dimarts, 24 d’abril del 2012
dimecres, 21 de març del 2012
27 de març dia internacional del teatre: MANIFEST
El Dia Internacional del Teatre, creat per l’Institut Internacional del Teatre (ITI) i la UNESCO, se celebra, cada any, el 27 de març. Aquest dia s’organitzen, arreu del planeta, milers d’actes teatrals
que acostumen a incloure la lectura d’un missatge que, tradicionalment, redacta alguna personalitat del món del teatre a proposta de l’ITI. Enguany, celebrem el 50è aniversari del nostre Dia amb un manifest a càrrec del conegut actor nord-americà John Malkovich.
TEXT DEL MANIFEST PEL PROPER 27 DE MARÇ DIA DEL TEATRE per JOHN MALKOVICH
M’honora que l’Institut Internacional del Teatre (ITI) de l’UNESCO m’hagi convidat a donar aquest missatge en la commemoració del 50è aniversari de Dia Internacional del Teatre. Vull adreçar uns comentaris breus als meus companys de teatre, iguals i camarades.
Que la vostra feina sigui convincent i original. Que sigui profunda, commovedora, reflexiva i única. Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà i que aquesta reflexió estigui guiada pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia.
Que supereu l’adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, quelcom amb que, certament, us hi haureu d’enfrontar.
Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne l’obra de la vostra vida.
I que sigui el millor de vosaltres – perquè serà el millor de vosaltres, i tot i així només es donarà en els moments més singulars i breus- el que aconsegueixi emmarcar la pregunta més bàsica de totes: com vivim?
Bona sort
que acostumen a incloure la lectura d’un missatge que, tradicionalment, redacta alguna personalitat del món del teatre a proposta de l’ITI. Enguany, celebrem el 50è aniversari del nostre Dia amb un manifest a càrrec del conegut actor nord-americà John Malkovich.
TEXT DEL MANIFEST PEL PROPER 27 DE MARÇ DIA DEL TEATRE per JOHN MALKOVICH
M’honora que l’Institut Internacional del Teatre (ITI) de l’UNESCO m’hagi convidat a donar aquest missatge en la commemoració del 50è aniversari de Dia Internacional del Teatre. Vull adreçar uns comentaris breus als meus companys de teatre, iguals i camarades.
Que la vostra feina sigui convincent i original. Que sigui profunda, commovedora, reflexiva i única. Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà i que aquesta reflexió estigui guiada pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia.
Que supereu l’adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, quelcom amb que, certament, us hi haureu d’enfrontar.
Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne l’obra de la vostra vida.
I que sigui el millor de vosaltres – perquè serà el millor de vosaltres, i tot i així només es donarà en els moments més singulars i breus- el que aconsegueixi emmarcar la pregunta més bàsica de totes: com vivim?
Bona sort
divendres, 16 de març del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)