ANTÍGONA - GARZÓN - per Paula Sergeeva

Antígona - Garzón, dirigida per Boris Rotenstein està basada en el llibre de Sòfocles, Antígona.

El passat dissabte, dia 19 de gener, a les 10 de la nit al teatre Ataneu de Tàrrega, va tindre lloc aquesta obra tragèdic.
La meva opinió sobre l'obra no es gens bona. Crec que els personatges no estaven gens ben definits, i els actors no parlaven alt i clar. Tampoc quedava molt clar de que tractava la obra (per les persones que no s'avien llegit el llibre)
El director, anava donant instruccions, de qui es cada personatge, i de que passa en cada moment, però tot i així no quedava clar.
Una obra molt llarga i dura.
Els millor personatge va ser el de Creont, perqu`r parlava alt i clar, i donava molta emoció al espectacle.

Hi havien unes cadires, situades al escenari en forma de quadrat. Allà, els personatges estaven assentats i anaven sortint quan els hi tocava sortir en aquella escena. Els altres se'ls miraven.

Crec que podria estar molt millor, i no només jo ho dic, sinó que també ho diuen la parella de ancians que van marxar abans d'hora perquè no aguantaven mes, i el senyor que va començar a roncar cap al final del espectacle.

Gràcies.

3,2,1...comença la Setmana d'Activitats Artístiques!!

ESTIMADA KITTY- D. MORA

Estimada kitty

Brutal!, aquesta va ser la meva experiència com un grup que la setmana abans va tindre els problemes que va tenir, va poder realitzar l’obra sense cap problema i va equilibra les diferencies que tenien tots.
Una gran obra per un gran equip i esperant a que se’n facin mes!

El Trencanous- David Mora

El trencanous

L’obra dansada el trencanous em va agradar molt al veure tanta gent en un mateix escenari i balla ballet clàssic i adaptar-se en un escenari de les dimensions del de “La Passió de Cervera”.
La escenografia era molt ben buscada i els maquillatges eren ideals.
S’ha de tindre molt valor per portar una obra com aquesta, al·lucinant.

EL TRENCANOUS - Jéssica Vila

És un conte d'esperit nadalenc, en que una ballarina s'enamora d'un trencanous que li regalen. Aquest joguet, es converteix en un príncep, i emprenen un viatge arreu del món, al final de tot, la noia es desperta i a la vora i té el trencanous, tot ha estat un somni. 

David Campos, el director, dóna importància al que passa, la coreografia, l'escenografia, utilitzant també les noves tecnologies. Crec que el que ens vol transmetre és un món idealitzat, ple de fantasia.

Em va agradar molt, estava molt ben fet, les llums i les músiques eren especialment un gran efecte, que feia veure agradable la dansa, tots els ballarins estaven molt treballats, tant físicament com a l'hora de representar els personatges. 

És dels pocs espectacles que he vist de dansa. El vaig trobar una mica llarg tot i que era molt entretinguda, ja  fos per la música, els ballarins, els vestuaris tenint en conte cada país... 

ESTIMADA KITTY- Jéssica Vila

Impressió de l'obra

No va ser el primer cop que vaig pujar en un escenari, ni tampoc el primer cop que realitzava una obra de teatre, però sí que va ser la primera obra que vaig representar seriosament, en la qual han calgut molts dies d'assaig.

Des del meu punt de vista, va ser una obra que em va agradar molt. Com totes les obres, va tenir algun que altre error, però també moltes aportacions positives. Vaig sentir felicitat, m'agradava molt sortir a actuar i quan ja era el final de l'obra no volia que s'acabés, vaig estar molt còmoda, també vaig tenir nervis, però em van afectar més quan vam acabar l'obra que mentre l'estevam fent. Aquell dia, el grup va funcionar molt bé, ens ajudàvem els uns amb els altres. Em vaig sentir satisfeta de fer el batxillerat d'arts escèniques, un batxillerat com un altre, que també requereix esforç, vaig pensar que estava fent el que volia, i m'ho vaig passar molt bé.

Crec que va ser una bona experiència, que s'ha de repetir, i si pot ser, a millor! 

Estimada Kitty - per Paula Sergeeva

Impressió sobre la obra:

Ès la primera obra de teatre que interpreto, i per tal m'ha impressionat molt.
Una experiéncia única, que repetiría una vegada i una altra.

A dalt del escenari, estava nerviosa, pero a la vegada emocionada, i amb molta adrenalina.
Vull repetir aixó una vegada i una altra, i que mai pari.

Al final, aquells aplausos que dediquen a tot el grup, per l'esforç que em aconseguit a dalt del escenari, també meteix molt la pena.

Espero que aquesta sensació, la pugui repetir més cops.