Sucre

El 29 d’ abril vam anar a fer un taller i a veure una obra, que ho feien les mateixes persones.

L’ obra es deia Sucre anava sobre la dansa contemporània, actuaven la ballarina Noèlia Liñana , el ballarí Glaud da Silva i el músic Paco Enlaluna, el tema d’ aquest espectacle era la contraposició de la infantesa i l’ edat adulta.

L’ obra va començar amb en Paco que explicava una història a través del cant i del instrument, al cap d’ una mica va aparèixer la ballarina i més tard el ballarí, van ballar, Paco també va intervenir m’entres cantava ballava, però va ser molt breu els seu ball, que era de mantenir el contacte amb la terra, també hi havia algun cop en que parlaven amb intenció de fer riure i també ficaven petits vídeos d’ una nena petita i d’ una dona adulta.

Jo personalment vaig trobar una obra excel·lent, no li faltava de res, ho tenia tot,  per suposat música i dansa però també van intervenir amb diàleg i vídeos.

La noia durant l’obra va porta tres vestits diferents, jo pensava que sortiria amb roba còmoda, és a dir amb un pantalons i un senzill jersei.

Era tot molt entenedor.

És una de les obres que més m’agrada’ t pels moviments que utilitzaven i perquè a mi m’ agrada molt el ball, ha estat molt bé representada i entenedora i els ballarins i el músic ho han fet perfecte des de el meu punt de vista.

Elisabet

Taller de dansa

El dia 29 d’ abril vam anar a fer un taller de dansa contemporània a l’ Ateneu de Tàrrega. La Noèlia, era la professora i la que faria l’ obra més tard, ens va dir que en la dansa contemporània es mou tot el cos, i que esta molt comunicat amb el terra.

Hi havia molta gent, però era gent que sabia ballar una mica, els únics que no en sabíem érem nosaltres, el grup d’ escèniques. Vam pujar al escenari descalços, i per calentar, vam fer uns exercicis movent els canells, els peus els genolls... resumint totes les parts del cos, també vam fer dos exercicis saltant; un cop fet això vam començar a elaborar un ball que ens ensenyava ella, el vam practicar, al final del ball ens va dir que teníem que improvisar alguna cosa, però amb contacte amb el terra movent tot el cos i així vam fer. Quan vam finalitzar el taller un periodista ens va fer una foto.

Va ser una experiència molt placentària i divertida.

Elisabet

Sucre

Aquest dissabte tornàvam a tenir cita al teatre; aquest cop es tractava d'un taller de dansa contemporània.Jo, per mala sort, no vaig poder arribar puntualment al teatre, i quan vaig arribar el taller ja havia començat, i per no interrumpir-lo em vaig quedar com a espectadora. Pel que vaig veure, vàren fer una sèrie d'exercicis amb la finalitat de crear una coreografia sencera. Als passos que els hi indicava la coreògrafa, hi havia un gran moviment, és a dir, havíen de moure tot el cos, hi havien canvies de ritmes, relaxació de musculs i de cop compactar-los, moviments pel terra...Em va fer moltiíssima rabia no poder-lo fer ja que el vaig veure com una gran font d'aprenentatge!!! I per la nit va arribar l'espectacle de debò, amb els ballarins reals que ban deixar a tot el públic bocabadat. Els moviments eren perfectes, ademés la barreja d'audiovisual i de música en directe amb la dansa ho va fer molt dinàmic i molt bonic de veure, un espectacle que recomano a tots els amants de la dansa sens dubte!


Yuma Dembele

SUCRE taller de dansa

El teatre Ateneu ens va proporcionar un taller de dansa amb els ballarins de la obra de Sucre, que és representaria unes hores més tard al mateix teatre, al començar i fixar-se la majoria de gent que venia a fer el mateix taller tenien unes bases de dansa i elasticitat al cos considerable, en contra nostra que ni teníem bases ni elasticitat.
Tot i així m'ho vaig passar molt be i amb el bon ambient que havia al taller no et feia preocupar en si ho faries be, si no en el que tractava que era ballar, i aixi ho vam fer, amb una professora que tinc que dir que era moltsimpàtica i agradable, et mostrava les seves sensacions amb tanta facilitat que demostrava que realment la sevapassió era la dansa.


Gemma Marcet

Noelia Liñana - Sucre


El dissabte 28 els alumnes d’escèniques vam realitzar primerament,  a les 7 de la tarda, una master class amb la ballarina i coreògrafa  Noelia Liñana. Vam començar amb una sèrie d’estiraments i  després vam preparar i interpretar una coreografia.  Posteriorment, a les 10 del vespre, vam anar a veure el seu espectacle que combinava dansa, música i audiovisuals. Personalment, encara que la dansa no m’agrada, vaig gaudir molt de l’espectacle doncs submergia al públic en un ambient màgic. En conclusió, si teniu l’oportunitat us animo a veure’l!


SÍLVIA CLOP

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA: 29 D'ABRIL

Missatge del Dia Internacional de la Dansa 2012

El proper 29 d'abril, se celebra a tot el món el Dia Mundial de la Dansa, insitutït pel Institut Internacional de Teatre, i enguany, ha estat convidat a escriure el seu missatge Sidi Larbi Cherkaoui (Amberes, Bèlgica, 1976), coreògraf i director de la companyia Eastman.

Celebrem la inacabable coreografia de la vida

Per Sidi Larbi Cherkaoui

Al llarg del temps, al llarg dels anys, el que perdura per sobre de tot és art. L'art sembla ser allò que deixa la humanitat als seus hereus -ja sigui a través d'edificis, llibres, quadres o música. O moviment, o dansa. En aquest sentit, crec en la dansa com el més actual, la lliçó d’història més actualitzada, ja que està en una constantrelació amb el seu passat més recent i només es pot produir en el present.

D’alguna manera, la dansa no coneix fronteres igual que d’altres arts. Encara que certs estils tracten de limitar o treballar dins d'un marc, el moviment de la vida, la seva coreografia i la seva necessitat de fluir: es tracta d'assumir el control ràpidament,permetent que certs estils es barregin amb d’altres. Tot es relaciona amb tot, naturalment, i la dansa s'instal·la només en l'espai que pertany al present, en constant canvi.

Jo crec que la dansa pot ser una de les formes d'expressió més honestes, per això hem de valorar-la i conservar-la: perquè quan la gent balla, ja sigui en una funció de ballet, una lluita de hip-hop, un espectacle contemporani underground, o a la discoteca, rara vegada hi ha falsedat o màscara. Les persones es reflecteixen les unes a les altres constantment, però quan ballen, el que més reflecteixen és, potser, aquest moment d’honestedat.

En moure’ns com d’altres persones, en moure’ns amb d’altres persones, i en veure-les moure’s, és com millor podem sentir les seves emocions, pensar els seus pensaments i connectar-nos amb la seva energia. És, potser aleshores, quan millor i més clarament podem conèixer-los i entendre’ls.

M’agrada pensar en l’espectacle de dansa com en una celebració de la coexistència, com una manera de donar i crear espai i temps per als altres i per a nosaltres mateixos. Tendim a oblidar-ho, però la bellesa subjacent de l’espectacle en viu resideix, principalment, en la convergència d’una massa de persones, assegudes una al costat de l’altra, compartint el mateix moment. No hi ha res de privat en això, un espectacle és una experiència extremadament social. Tots nosaltres reunits en aquest ritual, que és el nostre vincle amb l’espectacle, el nostre vincle amb el mateix present.

I així, per al 2012, desitjo a tothom molta dansa. No es tracta d’oblidar els problemes de l’any 2011, ans al contrari, d’enfrontar-nos-hi de forma creativa, de ballar-hi a l’entorn per trobar la manera de relacionar-nos amb els altres, amb el món i amb la vida, convertint-los en part de la seva inacabable coreografia. Dansem per trobar l’honestedat i transmetre-la, per reflectir-la i celebrar-la.

EXPLICA-HO ALS TEUS AMICS: CURS INICIACIÓ A LES ARTS ESCÈNIQUES JUNY 2012