ESTIMADA KITTY- D. MORA

Estimada kitty

Brutal!, aquesta va ser la meva experiència com un grup que la setmana abans va tindre els problemes que va tenir, va poder realitzar l’obra sense cap problema i va equilibra les diferencies que tenien tots.
Una gran obra per un gran equip i esperant a que se’n facin mes!

El Trencanous- David Mora

El trencanous

L’obra dansada el trencanous em va agradar molt al veure tanta gent en un mateix escenari i balla ballet clàssic i adaptar-se en un escenari de les dimensions del de “La Passió de Cervera”.
La escenografia era molt ben buscada i els maquillatges eren ideals.
S’ha de tindre molt valor per portar una obra com aquesta, al·lucinant.

EL TRENCANOUS - Jéssica Vila

És un conte d'esperit nadalenc, en que una ballarina s'enamora d'un trencanous que li regalen. Aquest joguet, es converteix en un príncep, i emprenen un viatge arreu del món, al final de tot, la noia es desperta i a la vora i té el trencanous, tot ha estat un somni. 

David Campos, el director, dóna importància al que passa, la coreografia, l'escenografia, utilitzant també les noves tecnologies. Crec que el que ens vol transmetre és un món idealitzat, ple de fantasia.

Em va agradar molt, estava molt ben fet, les llums i les músiques eren especialment un gran efecte, que feia veure agradable la dansa, tots els ballarins estaven molt treballats, tant físicament com a l'hora de representar els personatges. 

És dels pocs espectacles que he vist de dansa. El vaig trobar una mica llarg tot i que era molt entretinguda, ja  fos per la música, els ballarins, els vestuaris tenint en conte cada país... 

ESTIMADA KITTY- Jéssica Vila

Impressió de l'obra

No va ser el primer cop que vaig pujar en un escenari, ni tampoc el primer cop que realitzava una obra de teatre, però sí que va ser la primera obra que vaig representar seriosament, en la qual han calgut molts dies d'assaig.

Des del meu punt de vista, va ser una obra que em va agradar molt. Com totes les obres, va tenir algun que altre error, però també moltes aportacions positives. Vaig sentir felicitat, m'agradava molt sortir a actuar i quan ja era el final de l'obra no volia que s'acabés, vaig estar molt còmoda, també vaig tenir nervis, però em van afectar més quan vam acabar l'obra que mentre l'estevam fent. Aquell dia, el grup va funcionar molt bé, ens ajudàvem els uns amb els altres. Em vaig sentir satisfeta de fer el batxillerat d'arts escèniques, un batxillerat com un altre, que també requereix esforç, vaig pensar que estava fent el que volia, i m'ho vaig passar molt bé.

Crec que va ser una bona experiència, que s'ha de repetir, i si pot ser, a millor! 

Estimada Kitty - per Paula Sergeeva

Impressió sobre la obra:

Ès la primera obra de teatre que interpreto, i per tal m'ha impressionat molt.
Una experiéncia única, que repetiría una vegada i una altra.

A dalt del escenari, estava nerviosa, pero a la vegada emocionada, i amb molta adrenalina.
Vull repetir aixó una vegada i una altra, i que mai pari.

Al final, aquells aplausos que dediquen a tot el grup, per l'esforç que em aconseguit a dalt del escenari, també meteix molt la pena.

Espero que aquesta sensació, la pugui repetir més cops.

EL TRENCANOUS - per Paula Sergeeva

El Trencanous (en rus Щелкунчик,Xtxelkúntxik) és una obra de ballet amb partitura de Txaikovski, estrenada el 18 de desembre de 1892 (6 de desembre del Calendari julià) al Teatre Mariinski de Sant Petersburg, sota la direcció de Riccardo Drigo i amb la coreografia de Lev Ivànov. Està composta per dos actes, tres taules i 15 escenes. La coreografia original dura una hora i mitja aproximadament.

Tracta de un conte de nadal, en el qual es transmet a travès de Ballet.
La meva opinió: molt interessant, la recomano a tots, sobretot si agrada la dansa. 
Els personatges estàn molt ben fets, es nota que hi han moltíssimes hores de enssaig. El vestuari es increíble, i molt ben sincronitzats. 

Increíble! M'ha encantat.!

Estimada Kitty

Que puc dir de l'Estimada Kitty... primerament començaré per una conclusió que he tingut molt clara des del començament, durant el meu període com alumne a l'escola Ondara, he tingut el privilegi de fer tres obres, de les quals d'una no em sento gens orgullosa, la segona alguna cosa de motivació vaig treure i la tercera des d'un primer moment em va agradar el paper que em van adjudicar com a Margot, sincerament he notat el canvi de motivació interior que sentia. Estimada Kitty és una obra d'equip i poc o molt s'ha notat en alguns moments que hem treballat junts.

Alguns problemes ens han afectat i en algun moment s'han reflectit però tot i així en n'hem en sortit, i això demostra el carinyo per poc que sigui que ens tenim com a grup i companys durant un sol any que estarem units.

Els assajos van ser agotadors, crits per un canto i mandra per l'altre, canvis d'ultima hora, i entre l'equip i hi havia un ambient tens.

El dia de l'estrena, la primera representació que vam fer devant dels nostres companys, no em vaig sentir gens orgullosa, apart dels problemes finals que vam tenir, en general em vaig decebre amb mi mateixa. La segona representació devant dels coneguts i familiars va ser diferent, volia donar el màxim i a la vegada una bona obra, però vaig tenir una sensació  final més orgullosa que l'anterior, però no satisfactòria completament.

Vaig acabar en la conclusió que als assajos del mati de l'Ateneu ( o per lo menys la meva sensació) vaig donar molt més que a les mateixes representacions, i vaig acabar amb un caos al cap que tot i haver tingut una experiència excel·lent, voldria repetir-la un cop més per donar encara mes potencial retingut sense saber perquè, i treure la sensació de fracàs.

Gemma Marcet