El Dia Internacional del Teatre, creat per l’Institut Internacional del Teatre (ITI) i la UNESCO, se celebra, cada any, el 27 de març. Aquest dia s’organitzen, arreu del planeta, milers d’actes teatrals
que acostumen a incloure la lectura d’un missatge que, tradicionalment, redacta alguna personalitat del món del teatre a proposta de l’ITI. Enguany, celebrem el 50è aniversari del nostre Dia amb un manifest a càrrec del conegut actor nord-americà John Malkovich.
TEXT DEL MANIFEST PEL PROPER 27 DE MARÇ DIA DEL TEATRE per JOHN MALKOVICH
M’honora que l’Institut Internacional del Teatre (ITI) de l’UNESCO m’hagi convidat a donar aquest missatge en la commemoració del 50è aniversari de Dia Internacional del Teatre. Vull adreçar uns comentaris breus als meus companys de teatre, iguals i camarades.
Que la vostra feina sigui convincent i original. Que sigui profunda, commovedora, reflexiva i única. Que ens ajudi a reflectir la qüestió del que significa ser humà i que aquesta reflexió estigui guiada pel cor, la sinceritat, el candor i la gràcia.
Que supereu l’adversitat, la censura, la pobresa i el nihilisme, quelcom amb que, certament, us hi haureu d’enfrontar.
Que sigueu beneïts amb el talent i el rigor necessaris per ensenyar-nos com batega el cor humà en tota la seva complexitat, així com amb la humilitat i curiositat necessàries per fer-ne l’obra de la vostra vida.
I que sigui el millor de vosaltres – perquè serà el millor de vosaltres, i tot i així només es donarà en els moments més singulars i breus- el que aconsegueixi emmarcar la pregunta més bàsica de totes: com vivim?
Bona sort
dimecres, 21 de març del 2012
divendres, 16 de març del 2012
dilluns, 13 de febrer del 2012
TONI JODAR EXPLICA LA DANSA
El dia 4 de febrer el grup d’escèniques va anar a veure l’espectable del ballarí Toni Jodar, que va explicar-nos l’evolució de la dansa clàssica a la contemporània, d’una manera divertida i pedagògica. Ho va fer mitjançant gestos i moviments corporals doncs l’espectacle volia fomentar que els espectadors tinguéssim unes referències i coneixements previs a l’hora de veure un espectacle de dansa moderna, però de forma dinàmica, allunyant-se del format conferència.
Personalment l’espectacle se'm va fer llarg, doncs tampoc sóc amant de la dansa, però en sortir de l’ateneu gran part del públic semblà satisfet.
SÍLVIA CLOP
dijous, 9 de febrer del 2012
LA DANSA MODERNA I CONTEMPORÀNEA
Tony Jodar explica la dansa moderna i contemporània.
Tony Jodar va començar a parlar de l’ evolució del clàssic al contemporani dins del propi cos, començant per el romanticisme amb la revolució de la dansa donada per Isadora Ducan que va ser la primera que va trencar amb l’estil del ballet incorporant moviments innats i naturals del cos , ballant descalça , amb vestits còmodes donant llibertat al propi tors, no va deixar cap tècnica.
Posteriorment Marta Graham i José Limón van construir en estil precís i deixant una tècnica sistematitzada.
Primera tècnica va ser la de Graham basada en la contracció/extensió on la musculatura fa l’acció de contraure’s i expandir-se provocant el moviment del tors , les cames en paral·lel i els peus en flex tenint el terra com a suport (recordem que en el romanticisme donava més importància a la elevació) s’inspirava en el batet del cor.
Segona tècnica va ser de Limón era la de caure/recuperar-se on el cos cau pel seu pes rebotant en si mateix ( Toni Jodar la va expressar molt bé fent la demostració amb un pal dins l’escenari)
Com a característiques principals de aquestes dues tècniques podríem dir que Graham contrau el tors i Limón deixa caure el cap i el tors
Va sorgir un tercer estil de dansa contemporània donat per Mercé Cunnigham que utilitza el tors en forma de corba i dona més importància a l’espai marcant l’escenari i la direcció.
Va entrar un nou estil anomenat Relase o Postmodern incorporant tècniques com la relació física i contacte amb els cossos, on cada articulació té una possibilitat de moviment i van incorporar tècniques corporals orientals tots aquest valors donant l’economia muscular. . Va néixer a EEUU i a Europa va sorgir la dansa-teatre partint d’Alemanya dins l’expressionisme on s’interrelaciona i combina al ballarí en coautor de l’obra la seva representant era Pina Bausch.
El projecte Toni Jodar explica la dansa , està fet per la necessitat d’explicar els principals gèneres i artistes que van crear i proporcionar a la dansa noves tècniques i estils durant el segle XIX i XX. És ballarí i coreògraf.
Toni Jodar explica amb el seu cos el pas del temps de la dansa i utilitza la seva experiència de manera pedagògica la evolució del clàssic al contemporani fent referències als diversos gèneres i maneres que utilitza el cos per expressar-se en el moviment. La representació la realitza de forma acció/parla. Compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya .
Aquest projecte està molt bé desenvolupat per part del coreògraf i ballarí Toni Jodar , personalment ho vaig trobar molt i molt llarg i penso que tindria que anar dirigit més bé cap a estudiants de dansa i persones interessades amb el ball.
Elisabet Carmona
Toni Jordar explica la dansa moderna i contemporània
El passat dissabte 4 de febrer vàrem assistir a l'espectacle de Toni Jodar, ballarí i coreògraf català reconegut internacionalment.
L'Ateneu va convertir-se en una classe magistral on tothom escoltava i seguia cada petit moviment o gest del ballarí. Toni Jordar convertia el seu cos en una eina per mostrar el pas del temps a la dansa i la seva evolució d'una manera original, entretinguda i pròxima.
L'espectacle, la classe creativa, fou força entretinguda. Es tractaven temes que ja ens eren propers, n'havíem parlat a altres tallers o ho havíem estudiat a història de les arts escèniques. Val a dir que a l'Ateneu aquell dia hi feia fred, i si l'espectacle es preveia que tingués una durada d'una hora, va durar-ne dues, al final, la visualització de tants vídeos em va semblar excessiva.
No sóc una persona que m'identifiqui molt amb la dansa, sóc més de la via musical o teatral, tot i així reconec que ja tinc ganes de que sigui dissabte per poder fer la Master Class que ens espera i probablement, Toni Jordar, fou una bona motivació.
Glò Ribera.
dimecres, 18 de gener del 2012
Història Robada
L'obra d'aquest cap de setmana va ser Història Robada.
Enlloc de fer un comentari sobre l'argument, com és habitual, el fare sobre l'escenografia, els personatges, el vestuari...
Primer de tot, el que l'obra fós en mallorquí va dificultar una mica la comprensió al principi, però a mesura anava avançant l'obra, s'anava entenent millor.
L'escenografia era senzilla però els canvis de vestuaris ho va enriquir moltíssim. És digne d'admirar la capacitat de canvi de personantge que tenien els actors i la rapidesa en canviar-se de vestuari. Això va fer que l'obra encara s'entenguès molt més, ja que si no ho haguessin fet bé, haguès sigut un autèntic caos!!
En general l'obra em va agradar, però més pels elements externs que pel pròpi argument.
Yuma Dembele
Enlloc de fer un comentari sobre l'argument, com és habitual, el fare sobre l'escenografia, els personatges, el vestuari...
Primer de tot, el que l'obra fós en mallorquí va dificultar una mica la comprensió al principi, però a mesura anava avançant l'obra, s'anava entenent millor.
L'escenografia era senzilla però els canvis de vestuaris ho va enriquir moltíssim. És digne d'admirar la capacitat de canvi de personantge que tenien els actors i la rapidesa en canviar-se de vestuari. Això va fer que l'obra encara s'entenguès molt més, ja que si no ho haguessin fet bé, haguès sigut un autèntic caos!!
En general l'obra em va agradar, però més pels elements externs que pel pròpi argument.
Yuma Dembele
Història Robada
L'obra comença en l'any 2002, amb la història de Laura, transcorre fins als finals del segle XIX i principis del segleXX, fins arribar a un període republicà on sorgeix la història de l'alcalde Antoni Amer de la ciutat de Manacor durant la segona república.
És un alcalde que vol canviar al seu poble, fent un renaixement dins la cultura , la societat. Amb l'entrada dels falangistes ha de fugir per no ser sentenciat per no estar d'acord amb les seves idees.
Finalment Antoni Amer va ser assassinat amb un tret al cap.
Els personatges ho van fer molt bé, sobretot la dona del Antoni Amer que quan s’ ha assabentava de la mort del seu marit expressa fantàsticament els seus sentiments, fins i tot ho transmet al públic, a mi personalment em va emocionar, vaig sentir el dolor que sentia ella, en general els personatges van actuar mol bé es van saber ficar en el personatge i, a sobre feien dos personatges i van saber canviar el caràcter, que eren molt diferents.
La escenografia no era gens acertada, no diferenciaves gaire les situacions, a mi em va costar bastant de entendre l'obra pel decorat, jo penso que era un decorat pésim, però ho vaig trobar original el canvi de vestuari, que ho feien davant de tothom.
Joan Gomila (Manacor, 1962) es va llicenciar en Geografia, però la seva vida professional es va centrar en el teatre. És l'autor i director de "La història robada", un muntatge basat en el llibre del mateix nom de l'historiador Antoni Tugores. Vol fer una política teatral dels Països Catalans.
En conclusió els personatges s'ho van treballar, però el decorat no els acompanyava per a res, l'obra en si em va agrada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)