Trencanous

El trencanous és una història ambientada en les èpoques nadalenques de l'any, on són representades totes les icones que donen a imaginar-se l'estació de l'any (l'hibern) com: roba d'abrig, les ballarines porten en algunes escenes vestits de boles de neu, boles de l'arbre, vestits de gala...

Utilitzen molta il·luminació a escena, com colors vius i a la vegada fen un contrast de colors neutres i bàsics, utilitzen també una pantalla per reproduir escenes gravades...

Tot l'espectacle esta centrat únicament en la dansa, així utilitzen un flaixbac al temps, on al acabar l'obre torna a començar el ball, és a dir, tota l'obra esta basada en un somni, on aquests somni es podria repetir sempre que la noia vulgues al tornar a dormir-se.

El teatre Ateneu estava completament ple, el públic va saber valorar l'esforç dels ballarins com del director, tècnic i escenògraf, això va fer que tothom acabes molt content del resultat obtingut de l'espectacle.

Gemma Marcet

EXERCICIS SOBRE LA TRAGÈDIA

Aquí teniu una mostra del treball que estem fent sobre la tragèdia.
És un tastet...aviat ho podreu veure tot!!

ELS ÒSSOS RUSSOS

Obra de comèdia dirigida per Boris Rotenstein. Ambientada en el segle XVIII(a ull),  és una obra amb temes com la mort, la pobresa i l’amor que son representats humorísticament per a que la gent passi una bona estona.
Els actors interpretaven mol bè les emocions del seu personatge, la que més és la viuda, que sabia imitar mol bé al crit d’una dona trista, els altres també han interpretat mol bon paper, els actors portaves un vestuari adequat i creïble per la època que representaven. Les llums estaven ben controlades i de so no se n’ha sentit gaire.
L’obra no és que m’hagi agradat però veient des de el punt de vista artístic ha estat bona obra.

JOAN CAPDEVILA

INCENDIS

Incendis, dirigida per Oriol Broggi, és una obra llarga sense dupte i de gènere tràgic pels arguments en que tracten les escènes. Basada en la guerra del Líban, Incendis porta temes com els conflictes, la pobresa, la injustícia, els sentiments i el fanatisme que la guerra aquesta causà, tot això porta als personatges de l’obra molta angústia.
A mi personalment, m’ha agradat molt aquesta obra ja que en veritat està molt ben pensada i preparada, els actors porten un vestuari adequat i creïble, les llums estaven ben controlades i l’equip de so també ho ha fet mol be ja que tot ha estat alhora però el que més s’ha de valorar són les interpretacions del personatges, ja que estaven mol ben preparades, algo propi dels bons actors que hi havia.

JOAN CAPDEVILA

OSSOS Russos

NADINE MOLINA DÍAZ

OSSOS RUSSOS

És una comèdia bastant graciosa, ja que és una dona que queda vídua en morir el seu marit, ella es queda trista i sola plorant la pena del seu marit.Té un criat que l'ajuda en tot i li dóna consells, li diu que visqui la vida que encara és jove i aprofiti el temps, perquè el seu marit ja no tornarà, i també li adverteix que no sigui tan estupida perquè el seu marit li era infidel amb altres dones, com perquè ella li guardi el condol tant temps.Un dia es presenta a casa seva un home ben vist, que li exigeix ​​que li ha de pagar un deute que li deu el seu marit. Finalment s'agraden molt i comencen una relació, contraient matrimoni.


---------------------------------------------------------------------------------------

En una altra part protagonitzada pels mateixos actors es troben l'home que es vol casar amb la seva veïna, un dia agafa el valor que necesita i va cap a casa de la dona, allà li demana matrimoni davant del seu pare que li acepta la petició. Els dos amors comencen una vida junts, però no la vida que ells dos esperaben ja que no es comporten com a una parella civilitzada. Es pasen tot el dia discutin i com el pare de la noia viu amb ells es pasa tot el dia discutin amb el seu gendre.Tot el dia discuteixen de les propietats de cadascú.

OPINIÓ


Una de les coses que vaig trobar molt ben planificades va ser el vestuari, ja que la dona anaba precisament com en aquell temps una dona vidua anaba amb el lament expressat en el vestuari(tota vestida de negre).Emb va agradar bastant el personatge del criat que tenia tocs que li donaben gràcia a l'obra, també la dona ja que es feia la estirada amb tots els homes per fer veure el lament del seu funest marit.La casa molt ben decorada, procedent de l'època.Crec que aquesta obra estaba bastant ben feta per els tres actors, no es feia pesada i et feies un fart de riure.

NADINE MOLINA DÍAZ

INCENDIS

Incendis és una obra que tracta l'amor entre dos joves, però tindrà un final tràgic.La noia es queda embarassada, ella vol seguir cap endavant amb el fill que espera, però la mare l'obliga a donar el nadó quan neix. Mas tard és violada per el seu propi fill que no coneix.Al morir els hi deixa una carta als seus fills dient-los que busquin al seu germà i al seu pare. Encara que el seu fill no vol saber-ni res ja que no té estima a la seva mare, ho fan els dos germans junts. Però s'adonen que estava equibocada la seva pròpia mare, s'adonen que el que pensaven que era el seu pare fins ara és el seu propi germà.

OPINIÓ 

L'escenografia per a mi estava molt ben treballada, ja que es notava que portaven hores d'assajos. És una història dramàtica, molt impactant perquè, és dur saber que un fill violi la seva mare, però al cap hi ha la fi cap dels dos sabia que eren mare i fill. Trobo que els papers estaven molt ben repartits, tot molt detallat i precís. L'únic inconvenient va ser el moment en què apareixia en escena un personatge que no actuava però donava inquietud en el moment precís.

ÓSSOS RUSSOS

ÓSSOS RUSSOS

És una comèdia que es divideix en dos:

La primera part tracta d’ una dona que no vol sortir de la seva habitació des de que va mori el seu marit, té un criat que s’encarrega de tot. Un dia es va presentar un home al qual el seu marit li devia diner, i al final s’ enamoren els dos i queden junts.

La segona part tracta d’ un home que es vol casar amb la seva veïna que són amics des de petits, el pare d’ ella accepta, però els dos enamorats discuteixen per tonteries i el pare lògicament sempre esta a favor de la filla.

La escenografia era senzilla però estava molt bé, i servia per a les dues parts, una taula, un mantell, una gerra i gots. El vestuari estava també molt bé i era acord a l ‘ època, els personatges ho van fer molt bé, la dona la que més, ho exagerava tot molt i això ho feia més graciós, a part que repetien molt algunes frases i es feien pesats, però això també ho feia graciós.

Aquesta obra em va agradar més que la d’ incendis, perquè era de comèdia i l’ altra era molt dura, però la d’ incendis em va impactar cosa que aquesta no.

Eliabet Carmona