La Flauta màgica (Cia.Dei Furbi)

La flauta màgica de Dei Furbi, representa una adaptació lliure ‘’a capella’’ de l’última òpera de Mozart. És una combinació de teatre i música amb una gran dosi d’humor. Això si :respecta i segueix, la l’estructura bàsica de l’obra original malgrat algunes petites variacions:

Tamino, escapa a causa d’una serp gegant que el persegueix. Tot seguit,  aquest s’endinsa sese voler al regne de la reina de la nit sense saber-ho, fet que farà que pactin un acord. Tamino haurà d’alliberar a la seva filla Pamina, segrestada per Sarastro . Un cop Tamino ho aconsegueixi,  com a premi obtindrà la mà de Pamina. En la seva missió, el seu acompanyant serà Papageno, disposat a ajudar-lo a rescatat la seva estimada. No obstant, un cop arriba el regne de Sarastro es troba amb múltiples dificultats i entrebancs que a la llarga aconseguirà superar. Finalment, els dos amants s’uneixen per sempre i triomfa l’amor.

Si analitzem els personatges principals tal com apareixen en l’adaptació de Dei Furbi:

Tamino , un dels protagonistes de l’obra, és caracteritzat com a un jove molt tocat i posat que malgrat representar la figura d’heroi , sovint deixa veure mitjançant expressions o gestos la seva feblesa , el qual fa que el personatge prengui un aire bastant afeminat i també poner.

La princesa Pamina, filla de la reina de les nits, és l’altre personatge principal. És caracteritzada amb la delicadesa i dolçor propis d’una princesa i apareix com una noia molt innocent i dolça , molt vulnerable.

Papageno, l’acompanyant de viatge de Tamino i caçador d’aus, apareix com un dels personatges més còmics, innocent, divertit i també mentider en algunes ocasions. Durant l’obra s’enamorarà de la jove Papagena.

Papagena, és un personatge que de primer ens sembla que és una vella criada del castell, però que després ens deixa veure la seva real identitat, que és la d’una jove maquíssima molt compatible amb Papageno, del que s’acabarà enamorant.

La reina de la nit apareix com un personatge altiu i poderós que representa a la maldad, l’egoisme i l’obscuritat. Es serveix de les seves tres serventes, les tres dames de la Nit, que apareixen com a éssers horripilants i escandalosos però molt graciosos en l’obra.

Sarastro, representa serenitat i tranquil·litat, un home seriós el qual ha raptat a Tamina per a allunyar-la de les influencies de la seva mare.

En general, això si, els personatges tenen tots un toc molt còmic i divertit. Es tracta de personatges que interactuen entre ells d’una manera molt dinàmica i hàbil, cosa que dona molt bon ritme a la obra. L’escenari en el que es mouen té be poca escenografia i tan sols es serveixen d’un armari , una cortina i un altar. Això deixa molt espai i es força favorable  per a les coreografies. Pel que fa al seu vestuari, resulta molt minimalista i senzill, però molt visual ,clar i amb els trets justos per a accentuar la personalitat de cada personatge.

Parlant de la il·luminació i de la música, la llum s’adequa a cada moment a la perfecció, depenent del moment dramàtic que s’està desencadenant, i parlant de la música, totes les cançons són ‘ a capella’ .

Els trets més destacables de l’obra pel que fa a la meva opinió serien:

-La gran qualitat de la veu dels actors i la manera tant original d’adaptar les cançons .

-Les coreografies i la gran coordinació de tots els personatges en totes les escenes, que donen un gran dinamisme i ritme en l’obra.

Alguns altres trets que no em van agradar tant de l’obra:

-Alguns dels diàlegs entre els personatges i la seva forma d’actuar, massa exagerada i còmica pel meu gust.

- L’argument de la història

En definitiva, la definiria una obra molt treballada sobretot vocalment i coreogràficament . Molt recomanable per a tots aquells que tinguin ganes de veure una versió contemporània de la Flauta Màgica de Mozart.

Natàlia L.