A partir del llibret de l'òpera de Mozart, aquesta companyia du a terme una obra formada per aventures que viuen els personatges cercant l'amor i la llibertat. El fil conductor de la trama es basa en la idea expressada per Mozart sobre l'afirmació de que gràcies a la música, els personatges poden estar alegres en la nit més fosca i perillosa.
Al inici, la representació sorprén una mica, ja que no estem acostumats a veure aquest tipus d'obra amb un estil tan captivador... però poc a poc els fets dels personatges ens fan entrar a les seves històries.
Els actors ens guien en la trama a través de les seves paraules i accions, però també ens situen al text escrit en el guió de l'obra dient-nos en el moment de l'òpera en el qual ens situem. Aquests són actors professionals que durant tota la representació actuen, ballen i canten a capella; i no només canten el text... interpreten tota l'obra sense orquestra i per tant, ells fan els instruments a partir de la seva excel.lent veu.
Per tal d'estar en tot moment tan actius com es requeria, els actors havien de fer un previ escalfamet bastant important... destacava la seva elasticitat en tot moment, es veien molt preparats físicament per acceptar qualsevol canvi sobtat, la seva coordinació era espectacular i se'ls veia preparats. S'hi veia una perfecta creació col.lectiva.
Sota l'aparença d'espontanietat en la veu, també es veia reflectit el gran treball de fons. Les veus arribaven clares i concises a l'oïda, estaven modulades en molts moments. Durant la represenació havien de lligar la veu de cant amb la dels instruments, recitant també el guió, només amb les seves veus, més agudes o més greus. No semblava que els hi faltés l'aire tot i els esforços que havien de fer; cantar ballant moviments que requereixen mínim esforç físic.
Entre ells ho havien d'haver treballat molt previament per tal de que sortís un conjunt de veus tan ben compenetrades entre elles i fos tan agradable de sentir i veure. De tant en tant algun d'ells feia un solo, que recordava a l'estil més operístic. Voldria destacar, per sobre de la interpretació i el ball, les potents veus que vaig sentir aquest passat Dissabte, alguns dels actors ja m'eren coneguts i sentir-los en directe... per mi va ser molt satisfactori.
Destacaven les expressions dels personatges, que ens aportaven diversió i familiarització amb el personatge en sí. Respectaven bastant el públic i hi interectuaven a partir de les mateixes expressions. Ens trasmetien diversió, però l'obra en sí ja estava escrita amb molt d'humor, divertida, engrescadora, una comèdia bastant característica, amb trets semblants als de la commedia dell' arte.
Utilitzaven un vestuari molt especial i divertit: uns "monos" blancs com de pintor, que combinen amb llum blanca que els il.lumina quan hi van, vestits blanc per exemple per la Pamina o negre per la reina... El blanc i el negre, tan amb els personatges femenins com masculins, representaven la diferencia entre el bé i el mal. Jugaven molt amb màscares.
També el decorat duia blanc i negre... Era molt simple i característic de la companyia: Tenien un armari que utilitzaven a moments per sortir i entrar d'escena d'una forma divertida i variant segons la situació de l'escena; feia de entrada al castell també, i gràcies a la seva interpretació realment ho semblava. Utilitzaven una cortina blanca que en els moments del bosc, amb diferents llums en els focos, ajudava a ser els perills del bosc... o bé un portal...
D'instruments musicals utilitzen només un aparell que donant corda en sortia música i gràcies a donar-li corda apareixia l'amor que un dels personatges cercava. El fet característic és també la posició d'un home tocant la flauta, que ens ensenyen al principi i al final de la representació, on els actors col.loquen totes les parts del cos a un lloc determinat per que soni la flauta.
Vaig veure representada una obra molt atrevida que requereix gran treball col.lectiu, amb un humor molt bó i un aire fresc i innovador.
Iris Vergé Corbera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada