VIU ESPRIU

CONCERT DE POEMES I CANÇONS

El concert de poemes i cançons va tenir lloc el dissabte 26 d'octubre de 2013. Va tenir lloc al teatre Ateneu, de Tàrrega. 

Van representar 29 poemes, alguns eren cantats, altres recitats. La majoria d'aquests poemes reflectien la Catalunya del moment en què Salvador Espriu escrivia poesia. Parlava d'una terra idíl·lica, d'un lloc esperançador, d'una terra lliure, on es reflecteix el benestar de tots els catalans, l'orgull de ser-ne i de lluitar per la llengua i la pàtria. 

També recitaven poemes que es basaven en temes de l'edat medieval. On es citen llocs exòtics, paisatges i personatges fantàstics, com per exemple les sirenes. 

Hi havia 6 persones sobre l'escenari: una noia que cantava poesia i una  altra que la recitava en el centre,al centre i al fons hi havia un músic que tocava la guitarra elèctrica i un músic que tocava una mena de bateria i tambors, també tenia un xilòfon, als costats, en un racó un músic que tocava un violí elèctric, en l'altre racó, el director, que a més a més tocava el piano, i en algun poema també va cantar. 

Tots els que estaven sobre l'escenari expressaven molta força i moltes ganes en l'espectacle. El pianista portant el compàs amb el peu, posava un sentiment alhora de tocar que feia l'espectacle molt més sentimental. Dic el pianista, com puc dir el guitarrista, el bateria i el violinista, tots tocaven amb moltes ganes i estaven molt concentrats, cada so que produïen el tocaven amb molta atenció. El primer lloc, eren les protagonistes de la nit, les dos noies, una que cantava molt bé, i l'altra que recitava respectant els silencis i posant un sentiment molt fort en l'hora de dir les paraules.

A més, es veia el treball en equip, tots es miraven i reien, s'escoltaven i anaven en conjunt. Quan havien de fer alguna entrada, es miraven abans de començar. Inclús quan no els tocava actuar, s'intercanviaven somriures com a símbol de que tot estava sortint bé. 

És el primer concert de poemes i cançons que he anat a veure i l'he trobat molt divertit, em va agradar escoltar els poemes, analitzar la manera que tenien de representar-los i sobretot, imaginar els poemes, escoltant el que deien, buscava una imatge del poema, que em transmetien pau i tranquil·litat. 

El poema que més em va agradar de tots era el de LA PRINCESA DEL IANG-TSÈ, aquest era cantat i també intervenia el pianista. Parlaven d'una princesa que estava trista perquè esperava el seu príncep, qui estava en una guerra.

També em va agradar ESDEVINDRÁ LA TARDA, EN LA NIT DESPERTA, TERESETA-QUE-BAIXAVA-LES-ESCALES que parlaven del pas del temps i del record.

Les veus dels cantants em van agradar molt, també la de la noia que recitava, tenia una veu suau, ni greu ni aguda. 

En quant a l'anàlisi dels que representaven les poesies, he de dir que em van commoure, van fer que m'agradés aquell espectacle. La meva idea era escoltar poesia, pensava que seria molt avorrit i que se'm faria mol llarg, però la manera en que van realitzar el treball, des del meu punt de vista és excel·lent, és més, recomano aquest espectacle. 

Jessica Vila