Els ossos russos.

Una comèdia de Txèxov, Anton.

Dos escenes dirigides per el director rus, Boris Rotenstein. Tres personatges que interpreten dos escenes, completament diferents una de l’altra.

La primera tracta de com una viuda, no pot oblidar al seu home, i promet ser-li fidel, encarà que apareix un home que li demana que li torni uns diners que havia deixat al seu difunt marit, i ella no li vol tornar. El conflicte que sorgeix entre ells, i com el resolen té bastant comèdia.

I la segona, tracte de un senyor, que li demana la ma de la seva filla a un home, i aquest accedeix. Però els caràcters dels promesos no acaben de quadrar, i fa que hi agüi comèdia.  

Una obra una mica complicada de entendre, però et dona una visió realista.

Paula Sergeeva

 

ELS ÓSSOS RUSSOS

Una comèdia d'Anton Txèkhov, Aquesta obra es divideix en dos parts, cada una de dos obres diferents, tant l'una com l'altre són de poca duració.

El decorat de les dos varia una mica, encara que facin servir els mateixos materials, una de les coses més sorprenents van ser que les dos eren representades per tres persones (les mateixes persones per les dos obres).

Els actors ho van fer força bé, l'actriu va arribar un moment que el seu to de veu era insuportable, però era n requisit del paper de ser tan insuportable i cridanera, per causar aquesta sensació d'incomoditat al public.

La il·luminació era molt bona, passara desapercebuda completament, era una obra també amb molt pocs efectes de llum i so, així que causava més una sensació de naturalitat i formava més l'atenció del public cap als actors.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_QeJi_yBfKA

Gemma Marcet

ELS OSSOS RUSSOS

Els ossos russos, una obra curta però amb intensitat, on solament calen 3 personatges per representar-la. L'argument de l'obra no té cap dificultat, en el primer conte, un home que reclama a una dona que és vídua els diners que li deu el seu marit, i el criat de la casa s'interposa per posar la pau, però mostra respecte al senyor, que sempre està enfadat. I en la segona, un pare i una filla que tenen unes terres, i el tercer personatge es posa a discutir amb la filla per unes terres, el pare i la filla diuen que aquella terra és seva, i el personatge tercer, lògicament s'oposa i diu que aquelles terres són seves, sempre discuteixen, però en el fons estan enamorats.

Els ossos russos, és una obra que em va semblar bastant divertida, tot i que al principi no vaig entendre que es tractava de dos contes diferents, després, quan ho vaig entendre em van anar quadrant les coses. Em va fer molt riure i vaig passar una bona estona. Em va cridar l'atenció que sol fossin tres personatges, però per fer aquesta obra no n'era necessari cap més. També vaig veure un decorat senzill, l'interior de dues cases. Amb unes taules i unes cadires.

En conclusió, l'obra podria representar una obra de la vida quotidiana, on a través de la discussió es troba l'amor.

Jéssica Vila López

iris i david

La porta

(la escena esta vuida)

D: hola!! Que tal?

I: que tal... molt be molt be i tu

D: bebebe( l’aparta)

I: ah ( gets de obrir la porta)

D: tu no saps que obrir una porta sense saber que i a darrera et pot portar molts problemes.

I: no... no ho sabia... però saps que?

D: que?

I: que ara ja ho sé tu!(riuen i la I fa el gest de tornar a obrir-la)

D: noooo! Però que fas?

I:oh, obrir la porta ,no?

D: però que no as sentit que te dit?

I: mmmmm si, però es que si no la obrim no sabrem que hi ha al darrere

D: oh, es que potser no t’agrada el que hi ha al darrera

I:i tu saps el que hi ha darrera?

D: jo no?

Pausa

Però i podria haver l’infern

I:l’infern? que es l’infern?

D: no saps que es ? però tu d’on vens?

I: ah, de casa pero e passat pel supermercat... perquè saps jo tinc una amiga que...

D: l’infern estàvem al infern!

I: qui infern?

D: El que hi ha aquí darrera!

I: no fotis!

D: foto ,foto!... però tranqui-la que si no l’obrim no passarà res! Au ves ves a comprar allós a la teva amiga...

I: pero es que vull saber mes de l’infern!

D: bueno be , l’infern es un lloc on i fa molta molta calor, on hi ha dimonis, dolents, també hi ha el rajoy, que es el mes dolent... ion la gent va enganxada tot el dia al mòbil i a una cosa que li diuen wathap, i mil coses mes... oh , també i podria haver el cel!

I: ho i que es el cel?

D: Doncs el cel, es un lloc molt bonic on tothom es molt agradable i simpàtic ningú te presa per anar als llocs i no hi ha sorolls, i la gent juga a pilota i es meravellós , fantàstic!

I: que guay...!

D: sisi... molt guay !! o i podria haver la guerra !

I: he?

D: la guerra !!( s’aixequen espantats)

I: haveure .... tu que et penses que jo soc tonta??

D: tu ? tonta? No pas!

I: ah,bueno vale. Explica explica!!

D: doncs la guerra, es un lloc ni ha bombes , gent corrent, crits sorolls estranys fums de colors i ... bruixes!!!

I: aaaahhh

Pausa

I no podria ser que en lloc de tot això i hagués un simple wàter

D: wàter? Però que no veus la porta?

I: que li passa?

D: que es negra? Fosca i tenebrosa

I: et faries creus dels wàters que fan avui en dia!

D: si; els wàters de avui en dia tenen un cartell que i fica water , i aqui no i es!

Truca els bombes ?

I: i que els i dic ?

D: lo de la porta!!

( ella marxa i ell entre quan en surt fa cara de satisfaccio)

Incendis, Clara Garcia Collado

És una obra una mica complexa en diferents sentits, té una durada de tres hores, hi ha un personatge que fa de dos persones en l'obra quan és fica la jaqueta és la filla i quan se la treu és la Nawal (la seva mare). Juguen molt amb l'espai i el temps també, en la mateixa escena hi ha passat i present i això desconcerta bastant al públic, la primera escena és la més difícil d'entendre perquè passa tot molt ràpid i sense gaires explicacions.

És pot relacionar amb d'altres obres, com amb el mite de la caverna en el sentit de que cadascú veu el que vol veure i fa el que vol amb la seva vida, el germà bessó no volia anar a buscar el seu germà desaparegut perquè no creia que sigués veritat, en canvi la seva germana i creia completament i i va anar, ampliant així el camp de coneixement que tenia de la vida que havia dut la seva mare.

També es pot relacionar amb Antígona el caràcter de la protagonista que lluita per el que vol , afronta'n-ho tot amb coratge i valentia, i es fidel als seus principis.

L'estructura de l'obra crec que és molt artificiosa, molta gent que era al teatre no va entendre-la ja que es necessita molta concentració i una base també, per veure algunes coses.

Els efectes de llum i so no destacaven gens, eren bastant bàsics, i crec que en part ja està be ja que així destacaven molt més els actors i la representació que els efectes especials i era una mica també el que buscava el director suposo.

Vaig trobar també totes les representacions de tots els actors molt treballades, i amb una resolució perfecta.

En conclusió es una obra difícil d'entendre però amb un rerefons molt important ja que tracta d'una mare que vol trobar el seu fill, i el desenllaç sobta bastant al públic. Ja que no l'espera ningú.
Em va agradar molt veure aquesta obra,  trobo que va ser molt interessant.

Incendis, Gemma Marcet

Incendis una obra completament bona, on juguen moltes coses a favor i encontra del públic, primerament cal dir que la duració d'aquesta obra és de tres hores, on tens que estar bastant preparat per gaudir i estar atent, també recordo que el primer acte es fa més llarg a conseqüència de centrar a l'espectador i que s'estableixi un vincle amb els actors. El segon acte va ser més fluid, vaig estar més atenta i també va ser més clar.

Podríem vincular-lo amb l'obra literària també tràgica d'Antígona, on podríem deduir que potser és una inspiració per l'autor en començar la tragèdia.

Els actors no caldria dir que són autènticament fantàstics i professionals, com l'escenografia que els ajudava a donar un to més realista i generar realitat a l'acció de l'escena.

Efectes d'iluminació i so, integrant els efectes de projecto amb molta facilitat i sense cap mena de problemàtica pels actors i poder perdre el fil de l'obra.

Tot molt ben estudiat i assajat, on mostra al públic una gran satisfacció de l'obra.

INCENDIS, Jéssica Vila

En la meva opinió, és una obra bastant bona. El que més em va sorprendre és que la Clara fes dos personatges a la vegada, de Nawal i de la seva filla. Crec també, que has d'estar molt atent ja que en les escenes hi trobem, el passat i el present alhora, cosa difícil per als actors i per al públic, però això li dona certa importància i dinamisme. És una tragèdia que commou, ja que la mare ha estat lluitant fins a la mort per els seus fills i no es reconeix fins al final. 

M'agrada també el decorat, pensat en els moments dels enterraments, amb la costa i un forat. En el qual no deu ser fàcil actuar, és nota la professionalitat que tenen. També s'ha de destacar que al fons hi ha com un requadre vermell, amb la metàfora dels incendis. 

Tot i durar 3 hores, no se'm va fer excessivament llarg, crec que és una bona obra, em va agradar i vaig passar un bon moment.