Anton Txèkhov - Els óssos russos

Els óssos russos és una comèdia representada per tres actors i esta dividit en dos actes. Dirigida per el director Boris Rotenstein.

La primera en escena hi ha una dona viuda que no vol oblidar el seu home tot i que ell mai l'havia tractada be ella des de que ell va morir no a sortit de l'habitació on és, el seu criat s'encarrega de fer totes les feines, fins que un dia apareix un senyor que li demana uns diners per tancar els deures que tenia amb el seu marit. 

En la segona escena són un senyor i una senyora que són amics de família des de petits, l'home va a casa de la dona a demanar-li la mà de la seva filla al seu pare, i el seu pare accepta però cada cop que ell li va a dir a la noia es posen a discutir com un matrimoni, per temes sense importància i en realitat s'estimen.

Personalment és una obra que no em va acabar d'agradar ja que trobo que és molt corrent tracta temes quotidians, aquestes dos escenes les podem veure molt en la societat en la que vivim  i trobo que potser perquè m'agüés agradat més hauria d'estar més exagerada la manera d'actuar dels protagonistes ja que en algun moment la vaig veure bastant forçada, la decoració escènica era senzilla amb una taula petita rodona i un mantell de diferent color en cada escena, tres cadires, una gerra d'aigua i un vas, amb aquests set elements han format dos escenes al estar tot ben situat i preparat quedava bastant bé. 

Aquesta obra no deixa de ser un punt de vista de la manera que tenen l'escriptor i el director de riures de l'actual societat , d'enfocar el que molts cops passa en la nostra societat i nosaltres no veiem.

Clara Garcia Collado

Els óssos russos, d'Anton Txèkhov

A mi personalment, aquesta obra no em va agradar massa, però vull destacar que em vaig divertir més en la primera comèdia que en la segona.

No sé el que va fallar pel meu gust, ja que la comèdia generalment, m'agrada.

El decorat està molt bé, era senzill però hi afavoria molt. Feia un ambient molt familiar només amb quatre mobles.

Vaig trobar més distreta la primera comèdia, ja que en una casa d'una dona on no hi entrava ningú des que el seu marit s'havia mort, de cop hi entra un home que casualment ve a reclamar els diners que li devia el seu difunt marit i la seguent discusió que mantenen aquests dos és el que em va agradar més. Just en el moment en que el majordom li deia a la dona que ja li calia sortir d'aquelles quatre parets i conèixer gent, arriba inesperadament aquest home i  després d'una gran baralla s'acaben enamorant, cosa que ja s'intueix en començar la discusió.

També vaig trobar divertits els moments del majordom i l'home en aquesta primera comèdia. Quan la dona li deia al majordom que fes fora a l'home per exemple, no era capaç de fer-ho, perquè l'home li feia massa respecte.

Vaig trobar una mica fals el riure i el plorar de la dona, no estava gaire aconseguit.

La segona comèdia la vaig trobar una mica repetitiva, però l'argument estava bé.

Aquesta és una obra que no parla de grans històries transcendentals, sino que parla de dos petites històries de la vida quotidiana en que nosaltres ens hi podem sentir identificats més facilment. 

Iris Vergé Corbera

Incendis, de Wajdi Mouawad

Només pel fet de veure els actors que hi actuaven, abans d’anar a veure l’obra ja m’esperava que seria bona. L’espectacle no només em va agradar, vaig quedar sorpresa i emocionada per haver tingut l’oportunitat de gaudir d’una obra tan bona.

Incendis, amb el títol de l’obra ja et fas una idea de que serà dura. No sempre ens han de fer riure les obres que anem a veure, és important veure aquesta obra tan tràgica per posar-se al lloc dels actors. A mi no se’m va fer gens llarga i totes les escenes les hi vaig trobar necessàries. Però aquesta és una obra complexa i emotiva que explica la història de una dona que va viure durant molt de temps en silenci a causa de no poder confessar una veritat massa forta per a ser descoberta, sobretot pels seus propis fills.

Aquesta obra segueix un argument molt diferent a les altres, ja que les escenes estan totes barrejades i constantment el públic ha d’estar preparat per a que a la pròxima escena que vegi, s’hagi fet un salt en el temps.

És fascinant com els actors podien estar preparats per a ser personatges diferents tota la estona... El muntatge va ser impressionant. Vaig notar que hi havien dedicat hores i hores per a poder realitzar una obra tan bona. Si en alguns moments per al públic, aquests canvis ja suposaven una pèrdua del fil, no era pas perquè els actors no ho fessin bé ja que per a mi ho van fer genial, el que passa és que no era presisament per a nens aquest espectacle... Sense aquests canvis en el temps l’obra perdia tot el sentit.

Em va encantar tota l’obra en general, però hi van haver escenes que realment em van emocionar bastant, com la del final i la que els enamorats s’han de separar. Em va sorprendre que els actors que representaven estar morts, apareixien a escena com a fantasmes just en els moments que els actors parlaven d’ells. També em va sorprendre i em va fer gràcia l’escena que, sent una escena de guerra, li van introduir comèdia: El pare dels dos fills amb una arma apuntant al públic...(reconec que em vaig espantar una mica)

Tot i el que ja m’esperava del Julio Manrique i la Clara Segura, que sempre els he admirat, em van sorprendre... Junts, sobre l’escenari, fan un equip fantàstic.

Cada escena de l’obra penso que agafava més força i a mesura que avançava l’acció, s’anava descobrint tot. El final és...el millor. El silenci que es provoca parla per ell sol, sense dir res, els actors, amb les expressions... Fan que el públic reflexioni sobre tot allò que acaba de veure. Aquell silenci és per a mi imprescindible.

El text és un text que et fa reflexionar i et fa pensar en el món en el que estem vivint... Un fet real. A mi em va arribar el dolor dels fills en tot moment, m’ho puc imaginar però no puc saber que es el que es sent quan descobreixes un fet tan gran de la teva pròpia família. Jo parlo com una espectadora que ja sabia el final, però per una persona que no se’l esperava, li devia sobtar molt.

Hores després de veure la funció encara estava “en estat de xoc”. És difícil que una obra així se’t oblidi fàcilment. Amb aquesta obra és pateix però també es gaudeix, val la pena.

Iris Vergé Corbera

PLAN B - TXABI FRANQUESA

El passat dissabte, 10 de novembre, Tàrrega va rebre un dels monologuistes mes coneguts, Txabi Franquesa.

El català ens va oferir lo millor que tenia, i va ser genial. Una hora de riure sense parar. Franquesa, ha actuat en molts llocs, però principalment es conegut perquè va sortir a ‘’El club de la comédia’’ de ‘’LaSexta’’.

Si teniu la oportunitat de anar a veure’l no us la perdeu. Em va agradar molt com critica i ridiculitza de una manera molt còmica la societat de avui en dia

Paula Sergeeva

Els ossos russos.

Una comèdia de Txèxov, Anton.

Dos escenes dirigides per el director rus, Boris Rotenstein. Tres personatges que interpreten dos escenes, completament diferents una de l’altra.

La primera tracta de com una viuda, no pot oblidar al seu home, i promet ser-li fidel, encarà que apareix un home que li demana que li torni uns diners que havia deixat al seu difunt marit, i ella no li vol tornar. El conflicte que sorgeix entre ells, i com el resolen té bastant comèdia.

I la segona, tracte de un senyor, que li demana la ma de la seva filla a un home, i aquest accedeix. Però els caràcters dels promesos no acaben de quadrar, i fa que hi agüi comèdia.  

Una obra una mica complicada de entendre, però et dona una visió realista.

Paula Sergeeva

 

ELS ÓSSOS RUSSOS

Una comèdia d'Anton Txèkhov, Aquesta obra es divideix en dos parts, cada una de dos obres diferents, tant l'una com l'altre són de poca duració.

El decorat de les dos varia una mica, encara que facin servir els mateixos materials, una de les coses més sorprenents van ser que les dos eren representades per tres persones (les mateixes persones per les dos obres).

Els actors ho van fer força bé, l'actriu va arribar un moment que el seu to de veu era insuportable, però era n requisit del paper de ser tan insuportable i cridanera, per causar aquesta sensació d'incomoditat al public.

La il·luminació era molt bona, passara desapercebuda completament, era una obra també amb molt pocs efectes de llum i so, així que causava més una sensació de naturalitat i formava més l'atenció del public cap als actors.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=_QeJi_yBfKA

Gemma Marcet

ELS OSSOS RUSSOS

Els ossos russos, una obra curta però amb intensitat, on solament calen 3 personatges per representar-la. L'argument de l'obra no té cap dificultat, en el primer conte, un home que reclama a una dona que és vídua els diners que li deu el seu marit, i el criat de la casa s'interposa per posar la pau, però mostra respecte al senyor, que sempre està enfadat. I en la segona, un pare i una filla que tenen unes terres, i el tercer personatge es posa a discutir amb la filla per unes terres, el pare i la filla diuen que aquella terra és seva, i el personatge tercer, lògicament s'oposa i diu que aquelles terres són seves, sempre discuteixen, però en el fons estan enamorats.

Els ossos russos, és una obra que em va semblar bastant divertida, tot i que al principi no vaig entendre que es tractava de dos contes diferents, després, quan ho vaig entendre em van anar quadrant les coses. Em va fer molt riure i vaig passar una bona estona. Em va cridar l'atenció que sol fossin tres personatges, però per fer aquesta obra no n'era necessari cap més. També vaig veure un decorat senzill, l'interior de dues cases. Amb unes taules i unes cadires.

En conclusió, l'obra podria representar una obra de la vida quotidiana, on a través de la discussió es troba l'amor.

Jéssica Vila López