Estimada Kitty- NADINE

ESTIMADA KITTY

L'obra que vam protagonitzar els alumnes de batxillerat de l'Ondara va ser Estimada Kitty, la meva valoració personal és que a l'escenari vam donar tot el que vam poder de cada un tret d'alguns errors que hi va haver, però crec que va ser normal en ser la primera vegada i més en ser un grup d'aquesta mida. A la primera actuació que vam fer crec que els nervis no eren tan grans al aver menys espectadors i també en ser tots coneguts, però a la segona almenys amb mi la emoció em va fer cometre algun error cosa causada de la badada en tenir familiars i tanta gent davant nostre. Malgrat tot el que ha anat passant en aquests mesos d'entrenament crec que ha sortit una bona feina, cosa que ens ha gratificat força a tots i també crec que a la propera obra ens posarem tots molt més, tot i que jo crec que m' he esforçat bastant encara que no hagi donat tot de mi en els entrenaments.

Impressió de Estimada Kitty

Estimada Kitty

El dia 14 de Desembre vam estrena l' obra Estimada Kitty, ho vam fer dos cops; el primer va ser pels companys de primer i segon de batxillerat, i l' altre pels pares.

Jo penso que l' obra va sortir millor el segon cop, i que el primer ens va quedar una mica fluixa, crec que va ser perquè era la primera vegada i vam cometre errors que en la segona vam rectificar.

Abans de l' actuació tots estàvem nerviosos, alguns més que altres. A de més per alguns era la primera vegada que pujaven a un escenari. La sensació que vaig sentir la primera vegada que vaig fer la primera obra de la meva vida va ser molt diferent a les de més, va ser especial, tot i que l' obra no ens va quedar gaire bé, però suposo que al ser la primera vegada és diferent; però això no vol dir que els altres cops no fossin importants, cada experiència és diferent i única; vam repetir l' obra dos cops i la impressió de la primera vegada a la segona va ser diferent.

Jo no estic gaire a gust amb el treball que vaig fer, crec que ho podria haver fet millor, i que si ens haguéssim ficat les piles des de un bon principi hagués quedat immillorable, tot i que en general no estic descontenta de l' obra si no del meu personatge, no vaig poder trobar-me,  connectar amb ell, però em va agradar molt haver fet l' obra, m' ho vaig passar molt bé, i la satisfacció d' haver acabat un obra i de que a la gent li hagi agradat és molt agradable.

També és important qui es critica, els meus companys em va dir que va estar molt bé, però jo vaig veure errors, cosa que ells ni els van notar.

Elisabet Carmona

Pastorets

Clara Garcia Collado

Vaig escollir d'anar a veure els pastorets a Cervera perquè hi actuaven el David i l'Iris dos companys de classe. I em va agradar molt ja que era com una versió innovada de la versió de sempre, hi havia tots els elements que qualsevol persona relacionaria amb els pastorets, Lucífer , el diable, Sara, dimonis, pastorets... 
Impressiona bastant veure un escenari de les dimensions com les que té el teatre de la passió de Cervera, però el vestuari i el maquillatge eren molt ben aconseguits , la caracterització i el maquillatge de cada un dels personatges estava molt ben cuidada i l'iluminació i el so eren els correctes.

No només representaven teatre sinó que els dimoniets i els angelets que eren nens i nenes petits ballaven coreografies. També hi havia dos cabretes petites tancades en un tros d'escenari que s'escapaven tota l'estona , i això donava també realisme a l'obra i els actors continuaven actuant com aquell que no vol la cosa. I intervenia també un grup de música de Cervera, Cor roent, vestits de pastorets, els seus dos cantants eren el Buti i el Farra dos dels protagonistes dels pastorets, cantant cançons barreigant temes de política i de la vida actual. 

Veure en el mateix escenari gent de edats tant diferenciades, des dels 4 anys fins a 65 també és un aspecte que fa veure que és una tradició que es segueix des de ja fa anys, i que encara dura. 

Tot el conjunt de l'obra en si, em va agradar molt no em faria absolutament cap tipus de molesta tornar-hi a veure-ho.

Estimada kitty

Clara Garcia Collado

Aquesta era la primera obra que representàvem tots junts, per alguns el primer cop de pujar en l'escenari per  altres no.
Crec que és una experiència més que ens uneix com a grup, i que ens ensenya a cadascú coses que no sabíem, que no recordàvem o no pensàvem que haguéssim arribat a fer mai. 
Tot i que els últims dies abans de l'obra van ser bastant difícils de portar per alguns, tots vam acabar "fent pinya" i sabent que darrera de cada representació no només hi ha un actor, sinó que hi ha un grup de gent que fa possible que el projecte pugui tirar endavant, i que tots i cada un d'ells són igual o més importants que l'actor. 

Vam fer dos representacions la primera va ser la més fàcil de portar per dir-ho d'alguna manera tots estàvem més tranquils, i en la segona els nervis van arribar a apoderar-se d'algun de nosaltres. Els últims cinc minuts abans de sortir a escena és van fer molt llargs, fins que va sonar l'alarma i tots vam començar a córrer pel pati de butaques.
Entre escena i escena tot anava molt ràpid fins i tot massa , però al final va resultar mol satisfactori. Veure que el treball que has fet dona el seu fruit d'una manera o d'un-altra s'agraeix.Crec sincerament que va sortir bastant bé, i que es va notar que i havíem ficat ganes a l'hora de treballar-ho.

l'Eva era el meu personatge, crec que va costar una mica al principi que sortís però apoc apoc, anava fent-se veure, tot i ser tímida va acabar fent-se un racó entre tot el grup d'amics.

Trencanous

Per començar vam anar a veure un escalfament que van fer els ballarins de la companyia amb la seva professora, tots sabien el que havien de fer però cadascú reforçava més les parts que li eren més complicades, realment es veia que el treball de cada dia acaba donant resultats, ja que semblava que la seva flexibilitat no tenia límits i en cap moment cap ballarí va perdre l'expressió plàstica.

En aquesta representació la Companyia de Dansa David Campos  el director ens donava a conèixer una altra manera de veure el viatge de Clara i el Trencanous donant igual d'importància al que passa com al com passa.
És una visió més màgica i fantàstica del que seria el conte del Trencanous o fins i tot la pel·lícula ja que impressiona bastant veure l'agilitat i els moviments fins i controlats dels ballarins.
Vaig trobar que tots els vestuaris eren molt adients a l'espectacle, això i els efectes de llum i la decoració ajudaven a fer que l'espectador s'endinses a l'obra encara més, els colors molt vius i l'aport de motius nadalencs feia més proper el que passava també ja que era més agradable i adient a l'època en la que estem. Cal destacar també que els ballarins no parlaven, es donaven a entendre per gestos i molta gent de la que estava mira'n la representació no ho entenia en alguns moments, però era bastant fàcil d'entendre gracies al conjunt del moviment , la musica i d'il·luminació.

Em va agradar molt anar a veure el Trencanous, tot i que ja n'havia vist altres versions d'altres companyies sempre veus coses noves, enfocaments nous a l'obra com a les coreografies i això ajuda no només a entendre millor l'historia que és representada si no a aprendre que les coses no només es poden portar a terme d'una manera.

Clara Garcia Collado

Trencanous

El trencanous és una història ambientada en les èpoques nadalenques de l'any, on són representades totes les icones que donen a imaginar-se l'estació de l'any (l'hibern) com: roba d'abrig, les ballarines porten en algunes escenes vestits de boles de neu, boles de l'arbre, vestits de gala...

Utilitzen molta il·luminació a escena, com colors vius i a la vegada fen un contrast de colors neutres i bàsics, utilitzen també una pantalla per reproduir escenes gravades...

Tot l'espectacle esta centrat únicament en la dansa, així utilitzen un flaixbac al temps, on al acabar l'obre torna a començar el ball, és a dir, tota l'obra esta basada en un somni, on aquests somni es podria repetir sempre que la noia vulgues al tornar a dormir-se.

El teatre Ateneu estava completament ple, el públic va saber valorar l'esforç dels ballarins com del director, tècnic i escenògraf, això va fer que tothom acabes molt content del resultat obtingut de l'espectacle.

Gemma Marcet

EXERCICIS SOBRE LA TRAGÈDIA

Aquí teniu una mostra del treball que estem fent sobre la tragèdia.
És un tastet...aviat ho podreu veure tot!!