Cube – Kulbik Dance Company

Kulbik és un grup de ballarins de dansa urbana, que transmeten al públic amb els moviments, amb el llenguatge gestual..., les emocions que es viuen dins i fora de l’escenari.

Cube, transcorre dins d’un enorme cub imaginari on es concentren la llibertat i la seva negació, la curiositat, l’angustia, el joc, l’amor i moltes altres emocions que ens envolten dia a dia.

L’obra representava els sentiments d’un poeta, i a partir d’això, ho transmetien al públic de forma gestual.

En aquest espectacle, es fusionava el hip hop amb la música electrònica, els blues, el jazz, el funk, fins i tot el reaggae, tot vertebrat per les tècniques més rellevants del street dance: popping, animation, locking, hype... i altres disciplines artístiques com el mim, el clown...

Cal destacar que la il·luminació feia molt joc a l’espectacle i les cançons també. I el vestuari que feien servir era informal.

El que em va sorprendre més va ser l’aparició del clown, ja que no m’ho esperava i sobretot la coordinació de tots plegats.  

Es un espectacle que recomano a totes les persones que els hi agradi aquest tipus de ball.

En definitiva, aquest espectacle em va agradar molt per la seva originalitat i per la gran cooperació dels ballarins, ja que al darrere hi ha un gran esforç col·lectiu.

Van estar fantàstics!

                                                                                                                                     Mònica Ruiz.

CUBE

L'espectacle que vam veure diumenge 15/12/12 s'anomena Cube, que pertany a la companyia Kulbik. Aquest està compost per un grup de ballarins que ens representen un tipus de dansa moderna.

Cube ens transmetia diverses coses mitjançant la dansa. Bàsicament el que van realitzar en l'espectacle va ser transmetre emocions i accions de la vida quotidiana, els ballarins representaven la seva funció dins d'un cub, a partir d'aquest es construïa la història on succeïen les accions. També cal remarcar que van donar força influència a la poesia.

A més de ballar, el que van fer va ser expressar els sentiments i allò que es reflectia en les històries. No utilitzaven solament el cos, sinó que també el gest formava part d'allò que ens explicaven.

Cube va introduïr diversos estils de dansa com el popping i el hip hop entre d'altres. També utilitzaven molt el mim, i en alguna ocasió vam veure també l'aparició del clown.

En la meva opinió, Cube ha estat un dels millors espectacles de dansa que he vist mai. Només al principi ja van aconseguir que m'emocionés. Em va agradar molt perquè tot estava molt ben controlat, cada moviment que realitzaven era construït d'una manera molt fina i ordenada. Inclús la coordinació de tots els ballarins.
Les parts que em van agradar més va ser quan es quedava un ballarí sol i al fons es veia la seva ombra projectada de manera que semblava un gegant. També quan en un moment d'una cançó es van posar tots en línia i es van posar a caminar de manera que anaven tots iguals i semblaven una espècie de robots. O bé quan simulaven que eren un grup de música i feien de músics, de cantant o bé de micròfon. Sobretot al final , que va ser espectacular ja que va ser el moment on ens van demostrar la energia que tenen i el seu potencial

Estar clar que aquest tipus de dansa m'encanta i és un espectacle que recomano a la gent que li agrada aquest estil de ball. No només era la manera en què ballaven, que era espectacular, sinó com estava tot organitzat, les cançons i els texts que es sentien mentre els ballarins no paraven de ballar, la manera en que anaven vestits... Tot!

Jessica Vila

CUBE (15.12.13)

L'espectacle Cube de la companyia de dansa urbana hip hop KULBIK DANCE COMPANY, ens porten una proposta molt diferent a tots els altres espectacles que hem vist, ja que aposten per la dansa, i el tema en concret, el mim, i alguna part de clown, però sobretot la dansa,entre d'altres com la poesia i sentiments. Aquest espectacle, succeeix dins d'un cub, on a partir d'aquí ens transmeten diferents emocions que nosaltres mateixos sentim i experimentem dia a dia.
Un espectacle, on el treball en equip, la coordinació, concentració, estan totalment estructurats i estudiats, i sobretot assajats. Un espectacle, que està molt ben estructurat, ja que no hi ha protagonistes, sinó que tots els participants són importants.
Personalment, ha estat l'espectacle que més m'ha agradat de tots els que hem vist, ja que la dansa m'agrada molt. El recomanaria a tothom que li agradés la dansa urbana, ja que els ballarins que surten a CUBE, són increïblement bons, amb una tècnica i coordinació espectaculars.

La Flauta Màgica (12.11.12)

La Flauta Màgica de la companyia Dei Furbi, és una adaptació lliure de l'òpera de Mozart, on tot es realitza amb la veu i els moviments, tot "a capella". La companyia ha decidit fer-ho com més còmic, ja que hi ha molta comicitat en gairebé tota l'obra, i això fa que els espectadors estiguin atents durant tota l'obra.
Personalment aquesta obra em va agradar, tot i que no la vaig acabar d'entendre del tot. Per una part, el tros més còmic, és el que més fa que captem l'atenció i la intenció dels personatges, i també fer-nos riure, però en els trossos en que cantaven i de cop i volta un actor deia el quadre on estàvem, personalment, no em va acabar de fer el pes, ja que distorsionava una mica.
Jo recomanaria la obra, ja que es molt bona i per a passar una estona divertida està molt bé.
Alba Sànchez.

LUCRÈCIA O ROMA LLIURE

Lucrècia és una obra de teatre del neoclassicisme català, de caràcter tràgic escrita l'any 1769 per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis, representant del neoclassicisme català (escrivint-la quan tenia tan sòls vint-i-tres anys). L’argument de l’obra es centra amb els temes com el poder, l’honor, la traïció i l’amor, situant-nos a l’any 509 aC.

L’obra comença amb la victòria militar romana del general Col·latí i la felicitació de Lucrècia davant d’aquest succés, en aquest moment els dos es declaren l’amor que senten l’un per l’altre. Però es veu que el príncep Tarquini també està enamorat de Lucrècia i confessa els seus sentiments amorosos a Mànlius i decideix enviar a Col·latí a lluitar per a que així pugui aprofitar per seduir a Lucrècia. Col·latí i Lucrècia es s’acomiaden i Col·latí marxa a la guerra, deixant a Lucrècia trista per por a que no torni. El príncep, aprofitant que no hi ha el general Col·latí declara el seu amor a Lucrècia oferint-li convertir-la en reina junt amb ell, però ella rebutja aquest amor per l’amor que sent cap a Col·latí.

Aquesta decisió fa que el príncep s’enfadi fins a tal punt d’abusar del seu poder per a aconseguir a Lucrècia, amenaçant-la dient-li que si no accepta casar-se amb ell i estimar-lo la mataria. No obstant això, Lucrècia contesta negativament la proposta del príncep fent-lo enfadar encara més, i com que el príncep té un caràcter que no suporta perdre viola a Lucrècia, fent-la sentir deshonesta, frustrada i trista fins a tal punt que li diu a Júnia, la seva confident, que es suïcidarà. Al arribar Col·latí de la guerra, li pregunta a la seva estimada perquè està així de trista i li explica lo succés amb el príncep i al no poder aguantar la seva crisi mental es suïcida clavant-se ella mateixa una espasa.

El que més m’ha caracteritzat d’aquesta obra és que el públic apart de poder assentar-se a les butaques es podia assentar a l’escenari, es a dir, al voltant de l’espai escènic situant les cadires fent com una mena de quadrat sense tapar la part davantera que dóna al públic, cosa que el redueix de dimensions però que afavoreix a diferents punts de visió de l’obra i a la sonoritat, ja que els actors estaven més a prop de nosaltres. La il·luminació era vertical, donant així contrastos que donen un tret dramàtic als personatges i en les parts dels monòlegs de Lucrècia es baixava la intensitat de la llum donant encara més dramatisme a l’escena.

En parts de tensió hi havia música que donava un ambient encara més dramàtic a l’obra, com en la part que el príncep s’enfada amb Lucrècia pel seu rebuig o en la mort de Lucrècia.

Personalment l’obra m’ha agradat pel seu argument i per la interpretació dels actors, ja que era molt bona, però havien parts com en alguns monòlegs que em perdia una mica pel vocabulari que utilitzaven i la manera de dir les coses ja que no he vist moltes obres que utilitzin una manera de parlar així però tot i això m’ha agradat i la recomanaria.

Joan Capdevila

ARTS Escèniques: ARTS Escèniques: LUCRÈCIA O ROMA LLIURE

ARTS Escèniques: ARTS Escèniques: LUCRÈCIA O ROMA LLIURE:   (CONFERÈNCIA + OBRA) 


Divendres a les 8:30 vam assistir a la conferencia d’en Sergi Marí, el director que un dia més tard ens va presentar la obra anomenada Lucrecia al teatre Ateneu.

Lucrecia va ser una obra creada per un escriptor menorquí anomenat Joan Ramis, que va viure en una època on el català va ser menyspreat a causa d’una sèrie de conflictes. Aquest succés va fer que en Joan escrivís aquesta obra en català, on hi predomina la tragèdia i els personatges de la historia antiga.

En aquesta conferencia el director de l’obra, ens va situar en el context que es situava Lucrecia i ens va aportar informació de l’obra per situar-nos.

Al dia següent es va representar l’obra al teatre Ateneu. 
Al entrar ens vam quedar sorpresos ja que ens van dir que els espectadors en aquesta ocasió, es podien asseure al mateix escenari on s’interpretava l’obra.

L’escenografia es caracteritzava per una gran senzillesa, els elements es situaven al mig de l’escenari, on hi havien quatre cadires i llibres. Els personatges anaven vestits d’una manera que reflectia exactament l’època en que va transcorre l’acció, com per exemple la influència romana en les túniques que duien les noies.
El tema de l’obra em va agradar bastant, ja que reflectia temes clàssics com l’amor que té Lucrecia per en Col•latí, un amor respectuós, real i sincer. 
Un altre tema pot ser l’abús del poder, on el Rei creu que té tot el poder en Lucrecia i pot fer el que vulgui amb ella, finalment la negació de Lucrecia en la proposta amorosa del rei, portarà cap a un final tràgic on el rei la violarà. 

Més tard Col•latí tornarà amb el seu amor Lucrecia, però veurà el desastre que s’ha produït en la seva absència, on Lucrecia és sent bruta i acaba amb la seva vida.

Lucrecia, és una obra que costa una mica d’atendre al principi, però mentre va avançant i et situes és fa més fàcil i emocionant. La posada en escena del públic sem va fer una mica estranya, al principi no em va agradar molt però després va crear un ambient de connexió entre el públic i els protagonistes important, ja que els actors es dirigien cap a nosaltres amb molt interès. 

És una obra bastant bonica tot i que fa que el públic es tingui que adaptar i prestar atenció, perquè la llengua es una mica antiga i complexa. 

ARTS Escèniques: LUCRÈCIA O ROMA LLIURE

ARTS Escèniques: LUCRÈCIA O ROMA LLIURE  (CONFERÈNCIA + OBRA)

Divendres a les 8:30 vam assistir a la conferencia d’en Sergi Marí, el director que un dia més tard ens va presentar la obra anomenada Lucrecia al teatre Ateneu.
Lucrecia va ser una obra creada per un escriptor menorquí anomenat Joan Ramis, que va viure en una època on el català va ser menyspreat a causa d’una sèrie de conflictes. Aquest succés va fer que en Joan escrivís aquesta obra en català, on hi predomina la tragèdia i els personatges de la historia antiga.
En aquesta conferencia el director de l’obra, ens va situar en el context que es situava Lucrecia i ens va aportar informació de l’obra per situar-nos.
Al dia següent es va representar l’obra al teatre Ateneu. 
Al entrar ens vam quedar sorpresos ja que ens van dir que els espectadors en aquesta ocasió, es podien asseure al mateix escenari on s’interpretava l’obra.
L’escenografia es caracteritzava per una gran senzillesa, els elements es situaven al mig de l’escenari, on hi havien quatre cadires i llibres. Els personatges anaven vestits d’una manera que reflectia exactament l’època en que va transcorre l’acció, com per exemple la influència romana en les túniques que duien les noies.
El tema de l’obra em va agradar bastant, ja que reflectia temes clàssics com l’amor que té Lucrecia per en Col•latí, un amor respectuós, real i sincer. 
Un altre tema pot ser l’abús del poder, on el Rei creu que té tot el poder en Lucrecia i pot fer el que vulgui amb ella, finalment la negació de Lucrecia en la proposta amorosa del rei, portarà cap a un final tràgic on el rei la violarà. 
Més tard Col•latí tornarà amb el seu amor Lucrecia, però veurà el desastre que s’ha produït en la seva absència, on Lucrecia és sent bruta i acaba amb la seva vida.
Lucrecia, és una obra que costa una mica d’atendre al principi, però mentre va avançant i et situes és fa més fàcil i emocionant. La posada en escena del públic sem va fer una mica estranya, al principi no em va agradar molt però després va crear un ambient de connexió entre el públic i els protagonistes important, ja que els actors es dirigien cap a nosaltres amb molt interès. 
És una obra bastant bonica tot i que fa que el públic es tingui que adaptar i prestar atenció, perquè la llengua es una mica antiga i complexa. 

Nadine M.