LUCRÈCIA O ROMA LLIURE

Lucrècia o Roma Lliure - Cia. La Trup

Conferència  (29 de novembre)

El passat divendres 29 de novembre vam tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència de la tragèdia clàssica, Lucrècia o Roma Lliure de Joan Ramis i Ramis, que va escriure a l’any 1769. L’autor, va ser un dels pocs erudits que van mantenir la flama literària del català durant el segle XVIII i va ser el primer en introduir el teatre neoclàssic a la literatura catalana. Sergi Marí és el director de l’obra teatral de la companyia “La Trup” que vam anar a veure, i ens va explicar el context històric, l’autor, i l’estructura literària de l’obra.  

La tragèdia de Lucrècia o Roma Lliure és considerada, per la seva temàtica, formal i lingüística, la composició més reeixida de Joan Ramis i Ramis. La va redactar amb només vint-i-tres anys. Sens dubte, és l'obra teatral més important de la literatura catalana setcentista. És una peça de una força dramàtica sorprenent perquè conté la essència de la tragèdia clàssica d’arrel francesa i els primers passos cap al drama burgès.

Cal dir, que és una recreació d'una de les llegendes fundacionals de la república romana, el mite de Lucrècia.

Els temes dels que tracta la tragèdia són universals, ja que defensa la llibertat, l'atac a la tirania o el conflicte entre la raó i la passió.

Pel que fa a l’obra, els principis neoclàssics que s’hi destaquen són:  la divisió en cinc actes , la mètrica d'alexandrins apariats , el model clàssic d'organització (plantejament , nus i desenllaç), el decòrum dels personatges i la subjecció a les tres unitats aristotèliques (d'unitat , lloc i temps).

Lucrècia o Roma Lliure – Cia. La Trup  (30 de novembre)

A l’endemà, vam assistir a la representació de la tragèdia de Lucrècia o Roma Lliure de la companyia “La Trup”.

Tot va començar amb el primer acte en el que s’explica la lluita amb l’exèrcit romà. Seguidament entra a escena la protagonista de la tragèdia, Lucrècia, i entre ella i el seu espòs Col·latí, es demostren l’amor que senten l’un per l’altre.

Seguidament a l’acte segon, el príncep confessa a Mànlius, l'amor que sent per Lucrècia. Es troba gelós de Col·latí, i l’envia a lluitar per així aconseguir a Lucrècia en el temps en que ell s’ausenta, però Lucrècia es sent molt trista ja que el seu marit ha de tornar a marxar.

En l’acte tercer, el príncep declara el seu amor a Lucrècia, i la suborna, però ella el rebutja ja que estima molt al seu marit.

Seguidament en l’acte quart, el príncep mostra ràbia pel rebuig de Lucrècia i amenaça a la seva estimada. Li diu que si vol viure, haurà de ser amb ell, i si no vol doncs que la matarà.

Lucrècia li diu que prefereix la mort abans que ser-li infidel al seu marit, i això fa tenir a l’escena una tensió molt alta, ja que el príncep s’enfada encara més i viola a Lucrècia.

Finalment l’últim acte que pertany al cinquè, Lucrècia està molt trista ja que ha sigut violada i deshonrada i li confessa a Júnia que vol suïcidar-se.

Seguidament arriba el seu espòs i ella li explica el que ha passat. Finalment es suïcida davant d’ell i es finalitza l’obra.

M’agradaria destacar alguns punts que hem van cridar l’atenció, ja que els vaig trobar molt interessants.

En primer lloc vaig trobar molt original i divertit que els actors i actrius ens rebessin només al entrar al teatre i que conversessin amb nosaltres. Seguidament em va sorprendre que els espectadors estiguessin al voltant de l’escenari i que els actors s’asseguessin al cantó del públic., ja que creava un ambient més proper.

També vull destacar l’escenografia, ja que era simple. Estava constituïda per quatre cadires girades cada una d’un sentit diferent formant un quadrat, i a sobre hi havia uns quants llibres. I respecte el vestuari, també cal dir que era simple ja que anaven tots vestits de blanc i alguns personatges incorporaven armadures o bé una tela de color lila per sobre.

Em va costar una mica seguir el fil argumentatiu a causa dels alexandrins i del vocabulari difícil ja que era amb català antic, però a mesura que avançava l’obra em resultava tot més clar i entenedor.

En definitiva, em va agradar molt l’obra de teatre i cal felicitar als actors per la seva gran interpretació ja que no eren uns papers fàcils.

Mònica Ruiz.

Lucrecia o Roma lliure

Conferència, 29.11.13

La conferència, dirigida pel director de la companyia nomenada La Trup va tenir lloc en una sala de la biblioteca de Tàrrega. 

Sergi Marí, el director ens explicà les característiques i el context històric de la obra que es situa en el Barroc i que està redactada per l'escriptor menorquí Joan Ramis. Una obra dramàtica on influirà la tragèdia. 

Ens va explicar que el que ha intentat reconstruint la obra, és representar-la de manera que s'assembli als texts originaris. Ens va dir que si al principi no enteníem res, que no ens preocupéssim ja que no és habitual anar a veure un teatre en versos alexandrins i en mallorquí.  

També ens va parlar del teatre neoclàssic del que està compost la obra, on el que sorgeix sempre és el present per tal de obtindre més versemblança.  

El que més em va agradar de la conferència, va ser poder reconèixer coses que explicava i que ja sabia perquè a les classes de literatura de primer de Batxillerat ho vam estudiar l'any passat. 

Obra, 30.11.13

La obra va tenir lloc el dissabte a les deu del vespre. 

Un cop entraves al teatre, trobaves els personatges voltant per tot el teatre i et convidaven a seure, però no al lloc habitual, sinó que l'escenari era obert, actuaven a dalt de l'escenari, envoltats pel públic, per tant, només entrar ja ens descobrien que es tractava d'una obra diferent. 

Els actors duien un vestuari blanc, les noies un vestit, i els nois una camisa i unes malles, també duien unes sandàlies, per tal de reflectir-nos que es tractava d'una obra on hi havia influència romana.  Sobre el vestuari blanc, després es posaven una mena de túnica per tal de transformar-se en uns altres personatges. 

En quant al tema de la obra, he de dir que em va agradar força. 

La obra reflectia uns temes actuals, però en una ambientació diferent. Es tractava d'una ciutat on hi havia un rei i uns soldats que estaven a les seves ordres, també la muller d'un soldat, Lucrecia, que patia cada cop que el seu marit havia de marxar a la guerra, ja que sentia tant amor que sense ell no podia ser feliç. Quan el rei va observar l'amor que sentia Lucrecia, un amor tant pur i una dona amb tanta bondat i virtut, es va enamorar d'ella i va decidir tornar a enviar al seu marit a la guerra per tal de seduir-la, però ella, arrelada als seus principis mai va fer possible el desig del tirà. Aquí és on té lloc el conflicte, ja que el tirà, furiós per la negació de Lucrecia, la va violar. 

Partint d'aquest punt, Lucrècia no va poder ser feliç mai més fins l'arribada del seu marit, on li explicà i es clavà el punyal, dient que almenys moria feliç perquè moria entre els braços del seu home estimat. 

En aquesta tragèdia hi actuaven 5 actors, els dos protagonistes, Lucrècia i el Tirà, després en segon pla els dos soldats i la criada Júnia.  

La escenografia era molt simple, es basava en una catifa i 4 cadires rodejades de llibres. 

En la meva opinió, penso que aquesta obra requereix un mèrit molt gran, ja que penso que eren temes forts, com la violència, la injustícia, el poder, la justícia que es crea Lucrecia en el seu món interior...

Els actors van fer una bona feina, ja que deien els versos amb molta claredat i vocalitzaven molt, el to era l'adequat en cada moment, i tot i que tinguessis l'actor d'esquena, el podies sentir bé perfectament, ho tenien tot molt ben calculat. 

Per últim, el que em va agradar més va ser l'experiència de tenir els actors tan a prop, em van fer sentir que aquella obra que estaven actuant era real, sobretot, que els sentiments dels personatges eren reals per la manera que tenien d'expressar-se. 

Penso que és una obra que està molt ben feta, tot i que estigui en vers, que  de vegades pot ser una mica difícil d'entendre, podies seguir la història fàcilment. 

Jessica Vila

 

Conferència + Obra Lucrècia o Roma Lliure

Conferència sobre l'obra Lucrècia o Roma Lliure, de Sergi Marí

Divendres 29 de Novembre vam assistir a la conferència de l'obra teatral Lucrècia o Roma Lliure. Sergi Marí, el director, va situar-nos pel que fa a l'obra. Es tracta d'una obra tràgica que va ser escrita per l'autor menorquí Joan Ramis i Ramis el 1769. Va ser un dels pocs autors il·lustrats que van continuar escrivint en un segle molt confús, el s. XVIII. La companyia La Trup, per això, ha recuperat l'obra 243 anys després de la seva darrera representació i l'ha portat a l'escenari sent molt fidel als documents originals, segons ens diu el director. Explica que l'obra sencera és en apariats alexandrins, un tipus de composició poètica que dóna molta potència i molt dinamisme a l'obra, i que: '' Al principi resulta molt estrany aquesta utilització de versos alexandrins , pot ser que costi una mica d'agafar l'argument en un principi . Però si l'actuació dels actors és prou bona , i es sap jugar amb aquest tipus de composició,  finalment l'oïda s'acostuma i ens resulta música per a les orelles'' diu Sergi Marí. Fa una pinzellada també, pel que fa  al tema del teatre neoclàssic i les seves característiques, que seran vigents en l'obra. Ens referim al fet de que tota l'obra passi en un únic espai, de principi a fi, amb el mateix decorat auster. També en el fet de que l'acció ocorri en un màxim de 24 h, no més. . Va en contra, segons ens explica, de les obres que es desenvolupen en un temps més  extens que un dia .On poden apareixen escenes del futur, del passat, o en llocs diferents de l'inicial. En el teatre neoclàssic ho rebutjaran plenament, ja que, això donarà, més realisme i verosimilitut de cara a l'espectador .

Finalment , ens va parlar una mica de la història en la que es basa Lucrècia o Roma Lliure. Ens situem al 509 a.C. Roma està sota el mandat del rei tirà Tarquini el superb. El fill del tirà, el príncep, es sentirà fogosament atret per l'esposa del general Col·latí, Lucrècia, sentiment que suposarà una sèrie de fets que conclouran molt tràgicament.

Obra Lucrècia o Roma Lliure 

Dissabte 30 de Novembre, les 22:00h en punt. Ens reben els actors, vestits de blanc, tot indicant-nos on podem asseure'ns. El primer que crida l'atenció, és que el públic no està assegut on normalment hauria, sinó que es troba a l'escenari, vorejant el centre, on representa que es desenvoluparà l'acció. En l'escenari, ens trobem amb una escenografia austera, hi han quatre cadires que formen un quadrat entre elles, damunt, hi han alguns llibres .

Els actors ,s'asseuen en la última cadira de cada fila de damunt de l'escenari. El vestuari és ben senzill. Van vestits tots de blanc. Ells amb camisa i mitges, elles amb vestit. Un vestuari totalment neoclàssic sobre el que es posaran els complements que caracteritzaran als seus personatges. Les dos noies, Enka Alonso, que fa de Júnia i Queralt Albinyana que fa de Lucrècia, porten un mocador de color que els dóna el toc romà. Rodo Gener( Col·latí) i Xavier Nuñez (Brutus), porten una espècie d'armadura romana. Finalment, Josep Mercadal( el príncep) i Alvar Triay (Mànlius), porten, igual que les noies, un mocador similar.

L'obra comença. En el primer acte, apareixen els cuatre homes, Col·latí i el príncep lluiten amb les tropes romanes contra els assetjats. Ena quest acte, Col·latí expressa orgullòs l'amor que hi ha entre ell i la seva esposa.  El príncep per això, se'n riu i no s'ho acaba de creure. Finalment, arriba Lucrècia , que es llença als braços del seu espòs Col·latí , demostrant tot el que l'ha trobat a faltar durant les batalles i el molt que s'estimen. Finalment, Col·latí i Lucrècia marxen junts i desapareixen del pla.

En el segon acte, el príncep confessa al seu confident Mànlius, l'amor que sent per Lucrècia. Es troba celòs de Col·latí, el qual envia al camp de batalla. Lucrècia es sent trista i abatuda altre cop. El seu espòs marxa de nou , sense saber si tornarà, cosa que li remou l'ànima i li treu les ganes de viure.

En el tercer acte, el príncep declara el seu amor a Lucrècia, que es troba adolorida per l'absència del seu marit. El príncep intenta comprar-la , anunciant-li que si se'n va amb ell, tindrà un lloc en el tro. Ella, per això, el rebutja educadament. El venera com a fill del rei de Roma, però com a res més , ja que el seu cor és de Col·latí.

En el quart acte, la tensió augmenta. El príncep no pot entendre que Lucrècia rebutgi la seva oferta. No es sent correspost i això el fa irradiar de ràbia. Vol aconseguir  el seu amor com sigui, així que li planteja el següent: regnar o morir. Lucrècia li anuncia que sempre serà fidel, i que mai cedirà. Cosa que fa arribar al príncep al màxim grau de ràbia. Utilitza doncs, l’últim recurs que li queda: la violència i la tirania. L’acte conclou amb la violació de Lucrècia.

Finalment, el cinquè i últim acte, s’obre amb la desesperació de Lucrècia. Tot i mantenir-se fidel al seus ideals , ha estat deshonrada contra la seva voluntat. No pot tirar enrere i pateix una crisi d’identitat que la portarà al màxim grau de tristesa. Confessa  a Júnia el desig pel suïcidi.

Un cop arriba Col·latí de la batalla, es troba amb la seva esposa deshonrada, que no gosa ni mirar-lo. Ha estat deshonrada i infidel . Tot i que ella no ho ha volgut, ho ha estat i ni pot seguir al costat de Col·latí. Finalment, es suïcida, i així conclou l’obra teatral.

En definitiva, Lucrècia o Roma lliure, es tracta d’una tragèdia de gran qualitat literària que critica la tirania i la injustícia. Personalment, és una de les obres que més m’han agradat de moment. Accentuo,  l’actuació dels actors ,que aconsegueixen arribar al públic i transmetre el missatge de la història, tot i la dificultat de les composicions alexandrines.

Natàlia L.        

LA FLAUTA MÀGICA DE MOZART – Cia. Dei Furbi

LA FLAUTA MÀGICA DE MOZART – Cia. Dei Furbi

El dissabte 12 d’octubre, va venir la companyia Dei Furbi a l’ateneu de Tàrrega per a representar una adaptació de l’opera de Mozart, “La flauta màgica”.

La proposta innovadora i dinàmica que han creat, aconsegueix posar en relleu el gran teatre que hi ha en Mozart, fent-ho amb el millor instrument que tenim, el cos i la veu. Es tracta doncs, d’una obra de teatre que segueix el fil argumentatiu de l’opera original. I és una combinació, de teatre i música “a capella”, es a dir, només amb veus.

L’obra narra la història d’un príncep anomenat Pamino el qual està enamorat de la princesa Pamina. Però la mare de Pamina, li diu que accepta el casament amb la seva filla amb una condició, si la rescata del castell on està empresonada. Seguidament, en Pamino es dirigeix cap al castell on es troba la seva estimada, però es troba amb una flauta màgica, que resulta ser l’instrument que l’ajudarà a trobar-la. Durant el camí, serà acompanyat per Papagueno, que també, busca l’amor de la seva estimada. Durant l’obra, amb aquests dos personatges, els hi passen moltes coses, com per exemple, se’ls hi prohibeixen parlar amb noies, els empresonen… Però, finalment troben a les seves estimades. Es a dir, el final és feliç.

Els decorats que s’utilitzen són pocs i senzills. En el que fa a la il·luminació, és un factor molt important ja que hi han pocs decorats. Crea un ambient amb més personalitat, ja que, els utilitzen per a destacar els personatges.

Pel que fa al vestuari, es molt sorprenent al començament, ja que es senzill i estrany per a una obra com aquesta. Els personatges es presenten amb uns monos blancs i amb mascaretes. Mentres avança l’obra, els vestuaris dels personatges van canviant i s’adeqüen a l’època en que passen els fets. Cal destacar també, que els personatges bons, van vestits amb colors blancs, i els dolents amb peces de roba negres.

Sobre la meva opinió, crec que es una obra de teatre molt divertida ja que hi ha un punt d’humor molt bo i fa que l’espectacle sigui entretingut. Però, em va costar una mica seguir el fil argumentatiu, ja que no quedava prou clar el que passava en la història.

El que més em va impressionar, van ser les coreografies dels actors ja que mostraven molta dificultat i un gran esforç.

En definitiva, es un espectacle molt recomanable i divertit.

Mònica Ruiz.

La Flauta Màgica - Cia. Dei Furbi

Es tracta d'una adaptació lliure de l'òpera de Mozart 'La Flauta Màgica' que fa la Companyia Dei Furbi, sota el subtítol Variacions Dei Furbi.

Una versió de teatre i música "a cappella". És a dir, només veus. La part instrumental passa també a través de les veus i els cants dels intèrprets en unes polifonies adaptades i originals per a aquesta proposta. És una combinació, doncs, de teatre i música en la qual l'espai escènic es resol a partir de la síntesi de l'òpera de Mozart.

Muntar 'La Flauta Màgia' amb joia i delit és una de les fites de la posada en escena de la companyia Dei Furbi. S'ha utilitzat, cal destacar-ho, alguns fragments de l'obra original que s'acostumen a suprimir gairebé sempre en les representacions de l'obra. Els personatges de l'obra són per a Dei Furbi els únics miralls on poder reflectir-nos.

A lo que fa la meva opinió, crec que es un espectacle molt xulo. Una historieta de fil argumentari fàcil de seguir i molt entretinguda.

El conflicte que es crea entre els personatges és molt interessant, i és manté durant tota l'obra. 

La historieta esta basada en un tema d'amor, que es la trama principal que mou tota l'obra. Casi tots els conflictes s'acaben resolent amb el protagonista tocant la flauta. De aquí ve el nom, la flauta màgica.

Unes fades, apareixen de un món màgic, per demanar-li a Tamino, que salvi a la filla de la Reina de la Nit, i quan la salvi, la reina li entregarà la mà de Pamina per sempre.

A partir de aquí, es desenvolupa tota la historia, de com Tamino, el princep, va a buscar a la princesa Pamina. 

Durant el seu viatge al regnat de Sarastro, que es on tenen a Pamina sequestrada, fiquen com a ajudant de Pamino, el Papagueno, que no para de queixar-se perque ell també vol trobar el seu amor. Està molt sol, i ja està cansat.

Però no tarda molt a trobar a la seva Papaguena.

Tamino lluita contra Sagasta, y aconsegueix alliberar a Pamina.

La historia principal està molt ben triada i representada, amb grans veus. 

No es gens fàcil passar-te la major part del tems de l'obra cantant en soprà, així que valoro molt el esforç per part dels actors, perquè crec que es la més important de totes.

La escenografia també estava molt bé!

En conclusió, em va encantar.

Un espectacle molt xulo, per veure amb tota la família.

~ PAULA S.

VIU ESPRIU

Viu Espriu és un musical de recitacions de poemes en directe format per un baix elèctric, un violí elèctric, un piano, un joc de percussió i dos veus, una la qual canta i l’altra recita els poemes.

Cada poema interpretat es llegia per Sílvia Bel, seguidament la cantant Llúcia Vives cantava una lletra la qual feia molta referència al poema anteriorment recitat per Sílvia mentre que el pianista Carles Beltran (i segona veu esporàdicament), el violinista Ernesto Briceño, el percussionista Lautaro Rosas i el baixista Carles Grima donaven una perfecta ambientació instrumental molt empàtica i melòdica. Les lletres dels poemes parlaven sobre temes de llibertat, justícia, pau, Catalunya i també d’amor i eren cantades amb els tons de lletres d’altres cançons, una de les cançons la qual han agafat el to es ‘’Solo pienso en ti’’, de Víctor Manuel.

Personalment no m’esperava que l’espectacle m’arribés a agradar ja que desconeixia totalment el tipus d’espectacle i l’únic que m’imaginava seria unes dones recitant poesia sense més, però em va sorprendre ja que apart de que tocaven molt be els instruments, la dona recitava emfatitzant el poema i la cantant tenia una veu de qualitat, aconseguien transmetre els objectius que el poeta Salvador Espriu volia transmetre als lectors dels seus poemes, els quals eren que Catalunya tingues el respecte que es mereix i la reflexió de la mort i l’amor.

Joan Capdevila