L’ESPERANÇA DE VIDA D’UNA LLEBRE, al Mercat de les Flors

L’obra consta en la adaptació d’un llibre a teatre. No obstant això, és una peça molt especial ja que es representa a partir de la dansa contemporània i el moviment. Cinc ballarins narraven amb la netedat dels seus moviments la història d’un caçador d’edat avançada que es planteja la seva vida i la seva forma portar-la. L’obra consta de tres parts entre les que els ballarins es prenien un descans mentre una productora de la peça comentava amb el públic lo que havien vist o el que veurien. Al final de la segona part, els actors i ballarins van permetre una ronda de preguntes al públic i, al final d’aquesta, van acaçar la seva acció ja que van creure oportú obviar l’ultima i concloent part. Tothom es va quedar amb ganes de més.

Els ballarins que actuaven en aquella peça eren cinc. El protagonista era un home sorprenent gran pels moviments que feia que donava vida al caçador i que, de tant en tant, s’atrevia a dur uns esclops. Després tenim a una noia vestida amb senzillesa que aporta solidesa a l’obra, acompanyada d’una altra noia que interpreta el paper de la jove de la que es va enamorar el protagonista. A continuació trobem a l’actor que interpreta la víctima del caçador, que es mou amb rapidesa i lleugeresa. Finalment, tenim al personatge que més crida l’atenció: un extravagant ballarí amb una personalitat molt forta a qui la situació el supera.

L’escenografia d’aquesta obra és genial. L’escenari és bastant gran i es parteix en dos: a l’esquerra trobem un simbòlic bosc creat a partir de trenta-sis troncs del tot despullats que estan penjats al sostre mentre que la part de la dreta està tota buida amb una simple butaca que l’omple. Aquesta butaca anirà canviant de posició. A més a més, al llarg de l’obra s’aniran creant línies que delimitaran l’espai escènic en el que es mouen els ballarins. També apareixen cordills penjats del sostre o tres làmpades per mostrar l’incís de l’home a la natura. Per altra banda, en la part del bosc hi ha quelcom que crida molt l’atenció: els arbres es poden moure amb facilitat. Això ajuda a crear escenes d’allò més mogudes, actives i vibrants durant la peça de dansa. Finalment, en la il·luminació hi trobem el misteri ja que hi ha una petita llum al fons del bosc de la que cadascú se n’ha d’imaginar el simbolisme. En aquesta obra, la llum és un element molt important ja que ajuda a crear les sensacions i emocions que es vol transmetre al públic.

Per acabar, el minuciós moviment dels ballarins està totalment estudiat i en podem destacar el fet de que cada un d’ells té el seu estil mantenint i endevinant una mica a l’espectador la personalitat del seu personatge. Es sorprenent amb quina sotilesa els actors són capaços de transmetre al públic aquell missatge que volen que els arribi només amb el moviment corporal.

Altea Boix Comajuncosa