Temps és una tragicomèdia interpretada per Quim Masferrer de la
companyia Teatre de Guerrilla i a la que vam tenir l’oportunitat d’assistir-hi
el passat 15 de febrer a les 22:00h a l’Ateneu de Tàrrega. L’obra narra la
història d’un home al que li acaben de dir que tan sols li queden noranta
minuts de vida i mostra els últims instants del protagonista.
L’última hora i mitja va servir
al personatge per interactuar bastant amb el públic i repassar tots els
aspectes de la situació tan política com econòmica i social que envaeixen l’actualitat.
En el monòleg, vam veure com en Quim travessava moltes emocions: des de la por
i la tristor per marxar a l’alleujament per abandonar aquesta miserable situació.
La seva condició li permetia fer i dir el que fos sense haver-ne d’assumir les
conseqüències: va idear un possible atac terrorista per part de quedar per
sempre més a la història, va anar a desfogar-se a tots els bancs i empreses que
es dediquen a espoliar la gent....
L’escenografia i el vestuari eren
d’allò molt senzills però molt explícits. La part del darrere de l’escenari estava
coberta per una tela blanca que aprofitaven per a posar-hi projectats vídeos i
el cronòmetre del compte enrere de la vida del protagonista. A més a més, també
s’hi trobaven dos tires de tela blanca a cada costat que emfatitzaven l’efecte
d’hospital. El vestuari constava d’un simple pijama i una bata; no és
necessitava més ja que representava que en Quim estava en els seus últims moments
de vida en un hospital. Anava acompanyat amb una cadira de rodes amb qui tenia
una relació molt profunda, tot i ser un objecte inanimat.
Finalment, l’actuació d’en Quim
va ser brutal. Va demostrar una gran capacitat actoral a l’hora de canviar amb
una facilitat increïble d’emocions i, sobre tot, de transmetre-les al públic, a
qui afectava directament, propulsant-los-hi una empatia cap a ell. A més a més,
la idea original i el guió també era seu, lo que permetia una millor relació
entre l’actor i el personatge interpretat. Em va encantar aquesta obra ja que
em va sorprendre moltíssim la capacitat d’en Quim al omplir ell sol tot un
escenari i al captar constantment l’atenció del públic, a qui tenia endinsat
amb les seves paraules. És una obra que recomanaria a tothom tenint en compte
que és d’allò més crítica en els temps que corren i del tot revolucionaria
degudes les circumstancies, cosa que falta en la situació actual.
Altea Boix Comajuncosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada