MASTER CLASS

Hores abans de l’espectacle, vam assistir a una Master Class de l’actriu Pepa Plana, la qual interpretava l’únic paper de l’obra Penélope. Durant la Master Class, Pepa ens va explica com va arribar a ser una pallassa, començant primer pels seus desitjos de ser una actriu dramàtica estudiant art dramàtic a una escola de Tarragona. No obstant això, va acabar optant per convertir-se en una pallassa. Ens explica també la seva visió respecte a la figura d’un clown femení, criticant la visió general que té la societat de que la dona és com l’eina del clown per fer riure, no la pròpia pallassa que fa riure a la gent, i això ella ho rebutja.
Després, Pepa ens va fer presentar-nos dient el nostre nom, el lloc on vivim i fent-nos mencionar el que més ens agrada i també el que menys. Després d’aquesta presentació, vam jugar a un joc que consistia en fer dos grups situats en cada extrem de la sala i que d’un en un es vagi cap al mig de la sala d’una manera peculiar, i després l’altre grup havia de fer el mateix però exagerant-ho molt més.
Després d’això es va tindre d’acomiadar per anar a preparar la seva actuació que havia de començar en una hora.

PENÉLOPE

Penélope és una obra protagonitzada per l’única actriu que hi a escena; Pepa/Penélope.

L’argument es basa en l’historia d’una dona cosidora la qual té un marit anomenat Ramón que ha anat a la guerra, Pepa basa la seva pròpia història com La Ilíada, encarnant-se com Penélope, la dona de Ulisses, el qual va a la guerra.
Els elements escenogràfics fan molt a l’obra, començant per la sorollosa màquina de cosir que la Pepa fa servir contínuament, ens deixa clar que el seu personatge es dedica a cosir. Les cordes que hi ha situades horitzontalment, Pepa/Penélope, a mesura que avança la història penja una corda vermella fent un dibuix representant el que explica (un vaixell, un castell...). Una porta, la qual a sota hi ha una catifa en la que cada vegada que la Pepa passa riu de les pessigolles que aquesta li provoca als peus. I per últim hi ha una bústia al costat de la porta, en la que la ‘’Penélope’’ rep les cartes del seu Ulisses (Ramón).

En resum, l’obra no està pensada en que l’argument sigui el més rellevant, sinó que és la caracterització de l’únic personatge de l’escena; la Pepa, que atreu la nostra atenció per veure quina de les seves diu i fa per provocar un humor basat en l’absurd. Personalment, l’obra m’ha resultat bastant entretinguda pel nivell de humor i comèdia que la Pepa transmetia i la recomanaria a la gent que voldria anar a veure una obra d’humor.