El dia 15 de febrer, a les
22:00h vam assistir a la tragicomèdia anomenada “Temps”
representada per l'actor Quim Masferrer, a l'Ateneu de Tàrrega.
L'espectacle consistia en
un monòleg en el qual, el personatge explica tot el que pensa sobre
la política, la societat... és a dir, té tota la llibertat de
explicar tot el que pensa ja que li han anunciat que només li queda
una hora i mitja de vida, i això li permet ser lliure en els seus
actes ja que no pot ser empresonat, ni multat ni imputat ni castigat,
perquè aviat morirà.
Va ser una hora i mitja en
la qual, el personatge estava envoltat d'una intensa tristesa, d'una
crítica desbocada, d'ironia, de comiats, records, paisatges...dels
quals mai més sentirà.
El que predominava més en
l'espectacle era l'humor negre, ja que feia broma sobre tota la
corrupció que hi ha actualment. També jugava molt amb els
espectadors ja que ens parlava directament, fent-nos riure a cada
moment.
El personatge es va
despullar de totes les coses que el retenien i va mostrar-se de la
forma més fidel a ell mateix, ja que va deixar-se anar.
També hi havia la
presència d'un personatge al·legòric, el qual simbolitzava el
temps.
El vestuari que portava
era senzill, ja que només portava un pijama i una bata en depèn de
quins moments.
També va fer servir una
cadira de rodes, ja que representava que estava malalt i la
necessitava, però en alguns moments, li va servir per a crear joc,
ja que per exemple, ballava amb ella, o bé s'imaginava que era un
toro.
Sobre la il·luminació i
el so, cal dir que eren uns elements molt importants en l'espectacle
ja que creaven en depèn de quins moments, unes ambientacions que ens
transmetien sensacions. Per exemple, en alguns moments es veia el
compte enrere dels minuts que li quedaven de vida al personatge i es
sentia el so de com anaven passant, i això creava tensió.
Sobre l'escenografia, cal
dir que estava formada per unes quantes cortines blanques i una mena
de caixa (al final).
També hi havia la
presència d'un vídeo en el que es mostrava camins, o carreteres, en
els que el personatge anava passant, i també anava creant un joc
còmic molt divertit.
En definitiva, aquest
espectacle em va agradar molt, ja que em va fer passar una bona
estona i em feia riure molt sovint, i vaig gaudir molt. Crec que
l'actor ho va representar molt bé, i el to que feia servir era clau
en l'espectacle.
Mònica Ruiz!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada