Anàlisi de l'obra L'ESPERANÇA DE VIDA D'UNA LLEBRE:
Es basava en una representació de dansa, on els ballarins es mostraven d'una manera molt natural. Va ser un espectacle diferent, és a dir, no va ser simplement anar a veure un espectacle, sinó que els espectadors vam tenir l'oportunitat de parlar amb els ballarins i la directora. A més, una de les coses que em va sobtar bastant va ser que paraven l'espectacle (el procés d'assaig i producció) i es posaven a parlar amb el públic, després continuaven amb l'espectacle un altre cop. És a dir, la directora va decidir formar l'espectacle en 3 parts i es paraven a parlar amb el públic, després continuaven reprenent la història.
Ens van explicar que aquest espectacle havia estat inspirat en una història ja elaborada d'un autor i també en un llibre de filosofia.
La història era la d'un caçador i el pas del seu temps, l'home s'havia fet gran i l'argument es basava en explicar la vida d'aquest.
Els moviments dels ballarins eren molt abstractes, és a dir, es tracta de dansa contemporània, els moviments no tenien sentit per si sols, sinó que s'havia d'intentar relacionar amb la història en conjunt. Una de les coses que facilitava entendre l'espectacle era que havien introduït alguna cosa de text.
La única cosa que em va agradar d'aquest espectacle sincerament era l'escenografia, els troncs d'arbre que estaven penjats al sostre de l'escenari i que simulaven el bosc.
Aquests dos actors van ser els que em van agradar més, simplement perquè vaig penso que eren dos personatges molt interessants i se'ls donava molt bé el paper que estaven representant.
Jessica Vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada